Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La difícil situació als centres és difícilment sostenible i si s’entra a l’escola, s’observa i es parla amb les mestres, aquesta es palpa de seguida. La cara de les professionals ho diu tot: el cansament per les condicions en què es treballa i que a vegades comporta baixes mèdiques; les ràtios amb les quals és impossible educar; la decepció per l’escassa solidaritat i comprensió per part de bona part de les famílies i de la societat, en general, amb la crisi de l’escola pública; la falta de recursos per atendre la diversitat i la matrícula viva, més la mala gestió del sistema educatiu són evidents.
El Departament d’Educació no està cuidant els mestres ni el professorat que diàriament arriba a l’escola per donar el millor de si mateixos, amb la vocació de ser un referent constructiu en la vida de l’alumnat que ho necessita i alguns alumnes més que altres, perquè per a ells estar a l’escola és tenir una estona amb un cert nivell de qualitat de vida: educació, atenció, menjar, calefacció… Viure aquest cúmul de situacions dia darrere dia, pot comportar una greu desil·lusió i educar sense Il·lusió és molt difícil. Si a tot plegat se suma que es perd el suport de l’integrador social, la situació és encara més preocupant i més difícil.
Si als problemes esmentats s’afegeix la inestabilitat de professorat que viuen els centres i en particular, els d’alta complexitat, també cal afegir que l’absència de l’integrador social, ha provocat la consegüent inestabilitat i ha comportat perdre bona part de la feina feta, pensant a gaudir del suport d’un integrador social. L’estabilitat és essencial perquè un projecte educatiu arreli.
El Departament d’Educació no està cuidant els mestres
És impossible entendre que en un sistema escolar, on els percentatges de pobresa i de necessitats socioeducatives de l’alumnat, creix any rere any i el nombre de centres d’alta complexitat també creix, que el nombre d’educadors i integradors socials disminueixi.
Aquest integrador facilitava les activitats d’inclusió que les mestres no poden dur a terme perquè no tenen temps per fer-ho ni la formació adient. Entre altres, les situacions provocades per les desigualtats i el desconeixement de com funciona l’escola, per part d’algunes famílies, tenen repercussions que no solament es poden respondre des de l’aula. Cal una acció de suport fora de les aules que coordinada amb les mestres, obri alguna possibilitat d’escolarització exitosa per aquell alumnat afectat per la pobresa, l’exclusió, el sensellerisme, el racisme… Sense aquesta doble acció, la possibilitat d’una escolarització que afavoreixi el sentit de pertinença a la institució i també a la cultura que transmet, és difícil i té greus conseqüències per a infants, joves, famílies i societat.
No tenir el suport de l’integrador social, ha tingut greus conseqüències i ha sigut un revés per l’escola i el nostre projecte. Ell era el que coordinava la setmanal presència a l’escola de les dones que venen a aprendre català a través de la nostra ONG solidària i amb l’ajuda de l’equip directiu. La feina d’aquest professional era molt positiva, ja que, entre altres tasques, acompanyava mestres, famílies i alumnat quan es detectaven situacions socials complexes i ajudava l’escola a derivar els casos que calia a drets socials. Per concretar, nosaltres vivim en pròpia pell l’absència d’aquest professional. Era la persona que ens ajudava a preparar el programa que tenia per objectiu apropar les dones d’origen estranger a l’escola i l’escola a les dones, en la recerca d’una millor escolarització dels seus fills i filles, alhora que afavoria que les dones visquessin la importància d’aprendre català com a mitjà essencial per poder parlar amb les mestres i entendre el procés educatiu que segueixen els seus fills. A voltes, ell derivava alguna dona que ho necessitava cap al nostre projecte i gràcies a aquesta coordinació, algunes dones que no haguessin vingut, per desconeixement, a classe amb nosaltres, ara ho fan i segueixen el curs, perquè a més d’aprendre català, també han trobat en el grup de dones el suport i l’acompanyament que es donen entre elles.
L’escola és un servei i un espai públic que cuidada fa possible que la democràcia prosperi
Avui, malgrat el compromís social i la voluntat de continuar amb la col·laboració que vam endegar ja fa uns cursos, el projecte ha passat a mantenir una mínima expressió i la presència de les dones a l’escola, al llarg del seu procés d’aprenentatge, s’ha vist clarament reduïda. Les conseqüències ara per ara no les podem copsar, però segur que a mitjà i llarg termini l’aproximació de les dones a l’escola, en alguna mesura es perdrà i no hem d’oblidar que per aquestes dones l’escola és un gran referent, en la recerca d’aconseguir que els seus fills tinguin l’escolarització i unes oportunitats que moltes d’elles no varen tenir i que és un dels motius per emprendre un procés migratori que sovint és difícil de viure.
L’escola és un servei i un espai públic que cuidada fa possible que la democràcia prosperi, perquè és per a tots i totes, i això comporta que la gestió de l’escola necessiti parlar de les necessitats educatives i socials de l’alumnat, de les famílies i, en conseqüència, donar resposta a través d’uns projectes educatius que permetin el debat que du a una educació no reproductiva i, per tant, emancipatòria. A uns projectes educatius on la societat s’emmiralli.
L’escola pública ha de tenir recursos per poder ensenyar, atendre i cuidar. Si ho aconseguim, afavorirem la cohesió social. En cas contrari, si l’administració continua d’esquena a l’escola, en tot el seu sentit públic, es fa còmplice de la desafecció cap a la democràcia i alimenta les desigualtats que l’extrema dreta utilitza per soscavar-la.
