Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“La Generalitat posarà mossos d’esquadra en tretze instituts”. Llegia la notícia el dia de Sant Jordi i vaig pensar que es tractava d’alguna al·lucinació primaveral. Però no. Era una informació real. A punt de posar-me a escriure, vaig optar per esperar, a veure si tenia matisacions impossibles. Però, comença la setmana i torno al principi de realitat amb què havia deixat l’escriptura: el Departament d’Educació ja no sap què és una escola i perquè ha de servir; el Departament d’Interior no sap què és policia de proximitat i com fer-la servir per gestionar vides joves complicades.
Curiosament, les dues Conselleries ja donaven per fet que la mesura seria contestada i miraven de situar la protesta en el desacord dels discursos ideològics i els bonismes pedagògics de sempre. I és aquí on neix la meva indignació escriptora. No existeix ni pot existir cap desacord. No pot haver-hi debat i recerca de matisacions. La hipòtesi de policies dins una escola és nul·la, no existeix. No pot formar part de cap proposta de govern que cregui en l’educació, llevat que consideri l’escola una institució de control.
Planificar la presència policial a l’interior d’una escola és una contradicció per a qualsevol bon policia, que només pot respondre a voler donar una imatge estranyament positiva, fent veure que la policia també educa. I tornem a l’oxímoron. Les policies, el sistema penal en el seu conjunt, no estan per educar adolescents, però sí han d’actuar per a no impedir l’educació dels adolescents. El que s’ha de definir és com actuen per reforçar i no impedir fora la tasca dels professionals que sí es dediquen a educar. Ni en un Departament ni en un altre ha d’haver-hi lloc per debatre com s’ha de fer, perquè no s’ha de fer.
Situem-nos en una escola de màxima complexitat què, a més, en un determinat moment sigui d’alta conflictivitat. Passem llista de les mesures que un bon projecte estarà aplicant. Primer de tot, batalla i batalla per reduir el curs vinent la segregació. La suma de marginacions i desastres és la primera font de dificultats educatives. Després, tota la seva energia la dedica a inventar cada dia una escola diferent en la qual no xoquin per sistema la voluntat de mantenir el desig i la necessitat de saber amb les seves adolescències. Segueix, reclamant a Educació temps i possibilitats per mirar, escoltar i descobrir vides que necessiten moltes mirades que acullen. Organitza, en clau adolescent, un sistema de respostes als conflictes que generi responsabilitat i convivència, però no més conflictes.
Les policies, el sistema penal en el seu conjunt, no estan per educar adolescents
Per descomptat, en un temps en què no existeix diferència entre el “dins” i el “fora” de l’escola, aquesta és una part d’un barri, d’una comunitat que té cura dels seus adolescents. Els professionals de la intervenció social i terapèutica (els sí) passen bona part del seu temps a l’escola, treballant amb els docents per mirar de fer compatibles l’escola secundària i les realitats socials quotidianes. La complexitat i la conflictivitat requereixen professionals que treballen junts (que no deriven ni passen informes) per mirar d’acompanyar, com sigui possible, vides adolescents.
On situen les policies que ajuden? Treballant amb tots aquests professionals amb dos encàrrecs: descobrir la realitat adolescent i jove del barri (ser els més informats); pactar les respostes policials de manera que siguin útils per fer possible comunitat de barri, territori del qual els i les adolescents poden formar part.
Gestionar les infraccions penals dels adolescents, que és la tasca de la policia, també requereix la policia adequada (no la que fa d’impossible tutor dins l’escola). Cal no oblidar que el sistema de responsabilitat penal dels menors es basa en la recerca de la mesura adequada para cada situació i que comença (funció del fiscal i els equips tècnics del jutjat) valorant primer si la resposta és possible a la comunitat sense entrar en el sistema. També que les primeres mesures passaran per la medicació o el treball en benefici de la comunitat. És aquí on la policia, que coneix la realitat del territori, valora l’oportunitat d’intervenir, quan i com. Interior, el que ha de fer és tenir (com ja va existir) policies amb capacitat i habilitat per conèixer la realitat canviant dels conflictes amb rostre jove i encaixar la seva intervenció en la resta de treballs dels barris.
No sé ni vull saber com faran la seva tasca els nous policies d’escola. Sí que tinc clar que, si torno a anar a algun d’aquests instituts, diré als adolescents que el seu primer dret és no contestar a policies dins l’escola. I com a defensor de l’educació pública, el meu dol és que la conselleria, que no la defensa, afegeixi ara la imatge que alguns instituts només poden ser governats amb policia.
