Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 40% dels nens i nenes catalans de 5è i 6è de primària tenen telèfon mòbil i el 93,2% dels adolescents està registrat en almenys una xarxa social. Aquestes són algunes de les dades destacades de l’informe “Infància, Adolescència i benestar digital” elaborat per Unicef que constata que els infants i adolescents viuen més connectats que mai, entre xarxes socials, pantalles i notificacions que els afecta directament en la salut mental.
L’estudi, elaborat per Red.es, Unicef Espanya, la Universitat Santiago de Compostel·la i el Consell General de Col·legis d’Enginyeria Informàtica, i presentat al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, també reflecteix que el 93,2% participa en almenys una xarxa social i el 79% en tres o més. Fins i tot en els últims cursos de primària, un 73,7% dels infants ja té presència en alguna xarxa social.
Aquesta hiperconnexió, segons els resultats presentats divendres passat, comporta un impacta directe en la seva salut, amb un augment de l’ansietat, la somatització, la depressió i la violència digital. Una altra dada alarmant i que preocupa sobretot les famílies és l’edat mitjana del primer consum de pornografia, en més d’un de cada tres casos (37,3%) el primer accés a la pornografia es produeix de manera fortuïta, de mitjana als 11,67 anys.
L’estudi s’ha realitzat a partir d’una consulta a 100.000 infants i adolescents d’entre 10 i 20 anys de tot l’Estat, 11.476 dels quals de Catalunya. Entre les dades destacades hi ha la confirmació que un 39,8% dels nens i nenes ja disposen d’un dispositiu mòbil propi des dels darrers anys de primària. Un percentatge creixent que arriba al 78,3% a 1r d’ESO i al 92% a 2n. L’edat mitjana d’accés al mòbil és els 11,02 anys.
L’anàlisi arriba pocs mesos després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la intenció de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys a Espanya per garantir un entorn digital “segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals”. Entre les mesures anunciades, hi havia l’obligació de les grans empreses tecnològiques a implementar sistemes de verificació d’edat.
L’estudi també arriba en el primer any de prohibició del mòbil en tota l’etapa obligatòria a Catalunya, que precisament es va fer efectiva el setembre passat, després d’un gran debat impulsat per diverses plataforma de famílies, com Aixeca el Cap i Adolescència Lliure de Mòbils. Precisament des de la plataforma Aixeca el Cap, Verònica Miró, una de les seves integrants, remarca que la notícia feta pel president espanyol es va quedar en això, en un anunci, com va passar fa tres anys quan va dir que tenien un mètode ja provat que evitava l’accés a menors a webs pornogràfiques i “no han fet res”.
L’accés a la pornografia
Sobre l’informe d’Unicef, sobretot es fixen en les dades relacionades amb l’accés a continguts pornogràfics. Un 35% de l’alumnat consultat diu haver vist alguna vegada pornografia i al 75,6% els ha estat “bastant” o “molt fàcil” accedir a aquests continguts. Miró destaca que “en les dades de les respostes dels infants i joves es veu la violència i misogínia que ells mateixos perceben en la pornografia”. I és que un 65,4% de l’alumnat creu que la pornografia tracta pitjor les dones que els homes, una opinió més habitual entre les noies que els nois (82,3% versus un 57,9%).
El 63,6% de l’alumnat considera que el consum de pornografia contribueix a generar una imatge falsa o distorsionada del que és realment el sexe; el 57,7% creu que incita a pressionar altres persones per fer unes pràctiques sexuals determinades i el 44,8%, que incita a fer servir la violència en les relacions sexuals.
Per totes aquestes dades, Verònica Miró creu que “no n’hi ha prou amb l’educació afectiva sexual per prevenir o modelar-ne l’ús, sinó que calen polítiques que n’evitin l’accés”. “Sobretot segueix sent molt preocupant la dada que a edats molt primerenques la pornografia els trobi a ells. No la busquen, sinó que la troben de manera accidental. És molt urgent que això s’endreci d’una vegada”, sentencia la membre d’Aixeca el Cap.
El president d’Unicef Comitè Catalunya, Jaume Lanaspa, destaca que l’informe és “rellevant” perquè vol ser una “aproximació global des de la salut, l’educació, la protecció, la convivència i la responsabilitat social” i, a més, s’ha fet a partir de la veu dels infants i adolescents. Nou de cada 10 nois i noies catalans d’entre 10 i 20 anys dedica més de cinc hores diàries a les xarxes socials entre setmana, una xifra que s’eleva al 21% els caps de setmana, segons l’informe.
Ús addictiu
L’excessiu ús de les xarxes socials augmenta amb l’edat. L’estudi alerta que un 6,7% d’alumnes catalans podria haver desenvolupat un ús problemàtic de les xarxes socials amb una connexió excessiva i poc controlada que impacte en la seva vida quotidiana. El percentatge augmenta amb l’edat arribant al seu màxim al batxillerat, fins a un 8,5% senten angoixa quan no estan connectats, sobretot entre les noies (8,6% davant el 4,8% dels nois). Aquest ús excessiu té conseqüències en el benestar emocional, el rendiment acadèmic i les relacions familiars i d’amistats. A més, s’alerta que entre els estudiants d’ESO i Batxillerat hi ha un 7,1% que presenta un ús elevat de conducta suïcida.
L’estudi destaca que l’ús intensiu de les xarxes socials s’associa a més ansietat, pitjor qualitat de vida i més exposició a situacions d’assetjament, ciberassetjament o control a la parella a través de mitjans digitals. De fet, constata que les formes de violència digital són cada cop més presents: El 23,8% dels adolescents declara haver patit assetjament escolar, prop del 10,7% ciberassetjament, i un de cada tres joves amb parella reconeix haver viscut control o xantatge a través del mòbil o les xarxes. També alerta que un 8,8% de l’alumnat català presenta un patró de consum problemàtic de pornografia, més malestar emocional i pitjor qualitat de vida.
Els videojocs
Pel que fa als videojocs, l’alumnat de Catalunya dedica 7,22 hores setmanals a jugar i els nois inverteixen el doble d’hores (9.08) que les noies (4,35). Les dades també revelen que el 53,6% juga a videojocs almenys una vegada a la setmana i un 19,8% ho fa cada dia o gairebé cada dia. Els nois de 5è i 6è de primària són un dels segments sociodemogràfics que consumeix videojocs de manera més freqüent (el 84,3%, almenys un dia a la setmana). A més, un 10,7% de l’alumnat explica haver jugat o apostat diners alguna vegada (el 10,2% dels menors de 18 anys). Tot i que els jocs amb diners i les apostes estan prohibits en menors d’edat, l’informe destaca que “s’han estès com una forma d’entreteniment socialment cada vegada més acceptada”.
La investigació també posa de manifest l’impacte que tenen en els infants la falta de normes i límits per part de les famílies i el “mal exemple” dels adults més propers, que fan duplicar les diferents conductes de risc en línia. Així, per exemple, el percentatge de nois i noies que passa més de 5 hores al dia en xarxes socials els caps de setmana és del 19,3% entre aquells els pares dels quals no usen el mòbil durant els àpats, i ascendeix al 25,2% si els pares sí que usen el mòbil. També s’alerta que els qui dormen amb el mòbil a l’habitació dupliquen els usos problemàtics i conductes de risc en línia. Per això recomana les famílies “establir una bona higiene digital a la llar”. Amb tot, les famílies, també des d’Aixeca el Cap, remarquen que calen polítiques més contundents contra les grans tecnològiques per garantir un entorn digital segur pels menors, sobretot quan famílies i metges estan d’acord que és un tema de salut física i mental.
L’ús intensiu dels mòbils contrasta amb les dades que més de la meitat dels enquestats catalans manifesten una certa necessitat de desconnexió digital i reclamen més educació digital, afectiva i emocional, acompanyament adult i parlar sobre salut mental i relacions. En aquest sentit, l’informe també remarca que l’ús intensiu i sense acompanyament de la tecnologia planteja desafiaments que s’han d’abordar com una qüestió de salut pública, pels efectes sobre el desenvolupament físic, emocional i social de la infància i adolescència.
Responsabilitzar les tecnològiques
Un dels objectius de l’informe és, segons s’especifica en la introducció del mateix, posar a disposició de les institucions informació “vàlida i fiable” que ajudi a dissenyar polítiques “eficaces, concebudes des d’una òptica constructiva, allunyada per igual de l’alarmisme i de la banalització del problema”. A més, des del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, la seva degana, Karina Gibert, posa el focus en les grans tecnològiques denunciant que potser “ja n’hi ha prou de parlar de temps de pantalla” i fa una crida a posar el focus també en el “disseny responsable, la transparència algorítmica, l’educació digital crítica i la protecció efectiva de la infància en l’entorn digital”.
Unicef ha impulsat una campanya per reclamar a les grans tecnològiques un algoritme segur per als adolescents. L’objectiu és portar les firmes a la pròxima edició del Mobile World Congress i aconseguir que empreses del sector tecnològic es comprometin per dissenyar algorismes i productes que assegurin els drets de la infància i l’adolescència a l’entorn digital, així com que hi hagi un espai específic per a nens, nenes i adolescents.
