Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El passat 26 de maig el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’acord de govern GOV/125/2026 sobre l’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària a Catalunya 2026-2030. És un reconeixement merescut i que posa en valor la tasca altruista que molts joves i entitats de Catalunya fan durant tot any, a favor d’infants i famílies tot proporcionant espais i activitats educatives a través del lleure.
Amb el reconeixement del lleure educatiu promogut per entitats de base associativa, voluntària i comunitària no n’hi ha prou. Cal valorar positivament aquesta estratègia, però també exigir que el govern vagi més enllà i que contribueixi a fer efectiu el dret al lleure educatiu com una opció equitativa per a tots els infants i joves. Actualment, aquest temps educatiu es configura com un espai marcat per les desigualtats, amb moltes famílies excloses per diversos motius, entre els quals sobresurten raons econòmiques, d’origen o culturals.
Més enllà de l’extraordinària —i fins avui poc reconeguda— tasca que desenvolupen les entitats d’educació en el lleure de base associativa, voluntària i comunitària, existeixen altres iniciatives d’educació en el lleure que també són imprescindibles. En molts casos, es tracta de programes, serveis i ofertes impulsades per professionals contractats que garanteixen l’existència d’alternatives educatives al llarg de tot l’any: diàriament, els caps de setmana i durant els períodes de vacances escolars. Aquestes propostes poden ser promogudes tant per l’administració pública com també per entitats privades o del tercer sector. En conjunt, configuren un ecosistema divers d’oportunitats educatives en el temps lliure, dins i fora de l’àmbit escolar: casals, centres oberts, espais de lleure quotidians, programes en menjadors escolars, patis oberts, colònies, campaments o rutes, entre d’altres.
Aquestes activitats responen a motivacions diverses. En alguns casos, cobreixen necessitats de conciliació laboral i familiar; en d’altres, són fruit de la lliure elecció dels infants i joves; i, en altres situacions, es produeixen a partir de recomanacions o derivacions de serveis socials o d’altres dispositius d’atenció. En qualsevol cas, el lleure educatiu abasta avui un sector molt ampli amb molts infants i joves, segurament la majoria, que en gaudeixen en algun moment al llarg de l’any. És, per tant, raonable que se’n reclami el reconeixement global, i no només d’una part. A més, cal tenir en compte que una part significativa dels monitors i monitores que sostenen el lleure educatiu associatiu, voluntari i comunitari participen també en iniciatives professionalitzades, fet que els permet combinar el compromís voluntari amb l’activitat remunerada. Ambdues dimensions són complementàries i en alguns aspectes es reforcen. Comparteixen objectius educatius i cooperen de manera estreta amb les administracions públiques.
Malgrat la seva rellevància, el lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària arriba a un segment limitat d’infants i famílies
El lleure educatiu esdevé així també un sector laboral de serveis d’alt valor social i d’una rellevància econòmica significativa, especialment per la seva capil·laritat territorial, ja que és present a la major part dels municipis i centres educatius. Es tracta d’un àmbit que mobilitza centenars de milions d’euros anuals i implica centenars d’empreses, majoritàriament petites i mitjanes. Segons dades sindicals, el conveni del sector del lleure educatiu i sociocultural a Catalunya dona cobertura a unes 25.000 persones treballadores, que atenen setmanalment milers d’infants i joves. Tot i que es tracta d’una estimació —atès el caràcter fragmentat i estacional del sector—, posa de manifest la seva capacitat per sostenir una àmplia oferta de programes i serveis amb una clara funció educativa.
Malgrat la seva rellevància, el lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària arriba a un segment limitat d’infants i famílies. Tot i la seva valuosa funció educativa i de cohesió social, la seva incidència és necessàriament restringida i difícilment escalable al conjunt de la població. Si de veritat creiem que el lleure educatiu avui és un dret que han de poder fer efectiu tots els infants i avançar d’aquesta manera cap a la universalització d’aquests serveis educatius, necessitem reconèixer i comptar amb totes les iniciatives del sector del lleure educatiu.
L’estratègia de reconeixement del model associatiu representa, sens dubte, un pas qualitatiu rellevant: constitueix el primer marc integral que situa el lleure educatiu com una política estructural vinculada als drets, la inclusió i l’educació no formal. Així, se supera la concepció del lleure com a simple complement i se’n reconeix la seva condició de component del sistema educatiu ampliat. Tanmateix, cal anar més enllà i reconèixer explícitament el lleure educatiu com un dret de caràcter universal, tot passant d’un model centrat a facilitar-ne l’accés a un altre orientat a garantir-ne l’exercici efectiu, amb criteris d’equitat social i territorials.
Cal anar més enllà i reconèixer explícitament el lleure educatiu com un dret de caràcter universal
Ara fa un any, l’informe de la síndica de greuges de Catalunya sobre la universalització de lleure educatiu recollia que només el 20% dels infants participen en activitats de lleure durant el juliol i que molts infants no fan activitats extraescolars. L’informe fa evident que estem davant d’un dret que està lluny de ser efectiu per a tots els infants i que el seu accés està condicionat per factors econòmics, socials i territorials. Altres dades (equitat.org) reafirmen l’exclusió en aquest àmbit i conclouen que el 40% d’infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys no fa cap activitat educativa durant l’estiu i que, durant el curs escolar, 1 de cada 6 tampoc fa cap activitat extraescolar.
En aquest sentit, cal tenir present que el model fonamentat exclusivament en el voluntariat presenta limitacions evidents pel que fa a la seva extensió i sostenibilitat a gran escala. Per això, resulta necessari impulsar una estratègia global del lleure educatiu a Catalunya que integri també les iniciatives professionalitzades i no associatives. Aquestes constitueixen una peça fonamental i estructural del sistema educatiu i social, ja que garanteixen la cobertura universal amb serveis presents arreu del territori i al llarg de tot l’any, i no només on hi ha teixit associatiu fort. A més, són imprescindibles per al funcionament ordinari del sistema educatiu i per a la conciliació de la vida familiar i laboral. Si pensem en les necessitats dels infants i adolescents i en l’oportunitat que el lleure educatiu pot suposar per ells i elles, i les seves famílies, haurem de reconèixer que els serveis, programes i activitats que avui existeixen són tots necessaris i potser fins i tot insuficients per poder garantir i fer efectiu el dret al lleure educatiu per a tots els infants com a eina d’equitat, inclusió i justícia social.
