Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La jornada de formació d’AXIA celebrada a Tarragona ha deixat una idea transversal que mereix ser escoltada: la qualitat de l’educació depèn tant del lideratge dels equips directius com de la capacitat dels centres de construir aliances amb el territori. No és casualitat que, des de la inauguració, es recordés que el lideratge pedagògic és un dels principals factors de millora educativa i que es reclamés reduir la càrrega burocràtica que sovint impedeix als directors dedicar temps al que realment transforma les escoles.
La part més pedagògica de la jornada va arribar amb la presentació de projectes desenvolupats arreu del país. “Coneix la Terra Alta” (Sra. Montse Vidal), “Els serveis socials de proximitat” de l’Ajuntament de Vic (Sra. Mercè Farrés), “La lluita contra segregació escolar” de l’Ajuntament de Manresa (Sr. Pol Huguet), “Ocupa’t a l’estiu” de l’Ajuntament de Lleida (Sr. Javi Blanco), “La convocatòria unificada de programes” del Consorci d’Educació de Barcelona (Susana Navarro), “Les Garrigues 2040” l’Open Space de l’Institut Josep Vallverdú (Sr. Francesc Solans) i “Tarraco viva” del Camp d’Aprenentatge de Tarragona (Sra. Marta Panadès). Totes les experiències compartien un mateix fil conductor: quan el centre educatiu deixa de mirar només cap endins i treballa amb administracions, entitats, famílies i agents socials, les oportunitats d’aprenentatge i d’equitat es multipliquen; i a la inversa, quan els ajuntaments lideren i ajuden als joves ciutadans ens en beneficiem tots.
Especialment significativa és l’experiència de Manresa, que mostra que la segregació escolar no és un problema inevitable, sinó una realitat que es pot revertir amb planificació, compromís institucional i corresponsabilitat. Igualment suggeridora és la iniciativa «Les Garrigues 2040», on l’alumnat participa en la construcció del futur del seu territori utilitzant metodologies participatives i intel·ligència artificial, demostrant que els joves poden ser protagonistes reals dels processos de transformació.
Quan escola i territori caminen junts, les oportunitats per a l’alumnat creixen
La jornada també va evidenciar una altra necessitat: les direccions (i AXIA al capdavant) reclamen formar part de la definició de les polítiques educatives i no limitar-se a executar decisions preses des dels despatxos. La metàfora utilitzada durant la inauguració és prou explícita: «hauríem de ser dins la cuina i no només repartir els plats que ens arriben». Aquesta demanda resumeix una aspiració compartida també per molts equips directius: disposar de més autonomia, més confiança i més capacitat d’incidència.
La cloenda va deixar una frase que resumeix perfectament l’esperit de la jornada: «No hi ha dèficit de compromís, sinó dèficit d’horitzó.» En un moment en què l’educació afronta reptes socials, demogràfics i tecnològics sense precedents, potser el que més necessitem és precisament això: una visió compartida que permeti als centres educatius liderar el canvi amb el suport del conjunt de la comunitat.
L’experiència d’AXIA confirma que aquest horitzó existeix. Passa per confiar en les direccions, reforçar el lideratge pedagògic, reduir la burocràcia i entendre que educar és una responsabilitat col·lectiva. Quan escola i territori caminen junts, les oportunitats per a l’alumnat creixen i el sistema educatiu es fa més fort, més equitatiu i més preparat per als reptes del futur.
