Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El joc és un recurs tradicionalment associat a l’etapa de la infància. Amb l’objectiu de desmuntar mites, sorgeix un projecte d’aprenentatge-servei de caràcter intergeneracional en què s’utilitza el joc com a eina de connexió entre generacions. A través del joc, es facilita la inclusió social, es prevenen els conflictes, s’aprèn a resoldre’ls, es consolida la pau, es promou la tolerància i la resiliència, tots beneficis del joc.
Al projecte “Connexions que enriqueixen” un grup de joves comparteixen amb més espais de joc, que trenquen barreres i mites com l’”edatisme”. Aquest projecte ha estat finalista dels Premis Aprenentatge-Servei 2025.
Obrint espais de comunicació i trobada
El riure torna a recórrer els passadissos del centre assistencial Uzturre de Tolosa (Guipúscoa) quan comença l’activitat. Sobre les taules es barregen cartes, imatges, llanes de colors, peces de puzle i petits materials preparats per les xiques i xics del col·legi Herrikide. Darrere de cada joc hi ha molt més que entreteniment: cada dinàmica està pensada per estimular la memòria, reforçar l’atenció i orientació, treballar la coordinació i, sobretot, obrir espais de comunicació i trobada.
En aquest ambient proper i distès, joves i gent gran comparteixen converses, records i moments de complicitat que acaben convertint-se en una poderosa eina contra la solitud i el deteriorament cognitiu. Aquest és el cor d’un projecte intergeneracional impulsat per joves que han decidit apropar-se a la realitat dels residents d’un centre de gent gran a través d’activitats lúdiques concebudes, no només per estimular la ment, sinó també per acompanyar, escoltar i compartir temps.
El joc estimula, acompanya, escolta
Els joves arriben amb certa inseguretat, sense saber gaire bé com iniciar una conversa, com reaccionar davant dels silencis o com adaptar-se als diferents ritmes de la gent gran. Però n’hi ha prou amb unes quantes sessions perquè aquesta distància inicial desaparegui. Entre cançons, jocs i records compartits, descobreixen que acompanyar també significa aprendre. Entenen el valor d’escoltar sense presses, de respectar altres temps i de parar esment a històries que, moltes vegades, parlen d’èpoques i vivències completament diferents de les seves. Escoltar relats d’infància, anècdotes familiars o records de joventut permet mirar la vellesa des d’una perspectiva diferent, allunyada de prejudicis i molt més propera a l’experiència humana.
La trobada intergeneracional, font d’aprenentatges
Així, l’experiència s’acaba convertint en una autèntica escola d’aprenentatge humà i social. Descobreixen habilitats que difícilment s’ensenyen als llibres: paciència, empatia, capacitat d’escolta i sensibilitat envers les necessitats dels altres. Aprenen a comunicar-se amb respecte, interpretar petits gestos i comprendre que darrere de cada resident hi ha una vida sencera plena d’experiències i ensenyaments.
La convivència setmanal enforteix competències personals i socials fonamentals. Al costat de les persones joves: s’aprèn a col·laborar, a resoldre petits problemes organitzatius, a assumir responsabilitats reals… Alhora, es pren consciència de la importància de l’envelliment actiu i del benestar emocional de la gent gran.
A través d’aquestes petites experiències, molts descobreixen una realitat que amb prou feines coneixien: les persones grans no només necessiten cura, també necessiten conversar, sentir-se escoltades i compartir moments d’alegria. Comprèn que un gest aparentment petit —una xerrada, un passeig, una partida de cartes o uns minuts d’atenció sincera— pot canviar el dia d’una persona i fer-lo sentir acompanyada.
“No oblidaré mai el seu somriure”
Els joves recorden especialment aquells moments senzills que acaben deixant empremta: les riallades espontànies dels residents durant un joc, les converses tranquil·les mentre passegen del braç pels passadissos o l’emoció reflectida a la cara dels que reben un missatge tan simple com poderós: “La teva vida m’importa”. “No oblidaré mai el seu somriure”, reconeix una de les estudiants participants.
Les persones grans expressen sentir-se més animades, acompanyades i escoltades, assenyalen que “se’ls passa el temps volant”.
L’experiència també els deixa aprenentatges més profunds. Entenen que darrere de cada rostre hi ha una història de vida marcada per esforços, pèrdues, afectes i superacions. I aprenen que, encara que la vida no sempre sigui fàcil, l’afecte, la companyia i la proximitat continuen tenint una capacitat enorme per alleujar la solitud i generar benestar.
Perquè, en el fons, aquest projecte persegueix una mica més profund que l’estimulació cognitiva o les dinàmiques lúdiques. Busca despertar als joves la consciència que escoltar, acompanyar i dedicar temps als altres pot transformar vides. També la pròpia.
Herrikide Ikastetxea, Tolosa (Guipúscoa)
Darrere d’aquesta iniciativa hi ha Herrikide Ikastetxea de Tolosa, un centre educatiu que aposta per una manera d’ensenyar on l’aprenentatge no es limita als llibres ni a les parets de l’aula. A través de la metodologia d’aprenentatge-servei, combinem la formació acadèmica amb experiències reals de compromís social, participant en projectes que responen a necessitats concretes de la nostra comunitat.
La filosofia del centre parteix d’una idea senzilla: aprendre també vol dir implicar-se en la realitat que ens envolta. Per això, a més a més de treballar continguts curriculars, els estudiants participen en iniciatives solidàries relacionades amb la inclusió social, el voluntariat, l’acompanyament a col·lectius vulnerables i la participació comunitària. L’objectiu és que el nostre alumnat no només adquireixi coneixements, sinó també valors, consciència social i eines per desenvolupar-se de manera responsable i compromesa a la societat.
Premis Aprenentatge-Servei 2026
El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, l’Entitat Social Educo i la Xarxa Nacional d’Aprenentatge servei organitzen els Premis Nacionals d’Aprenentatge-Servei. El proper 30 de setembre del 2026 es tancarà el lliurament de projectes que aspiren a esmentats premis. 22 categories que compten amb el suport de DKV Seguros, Fundació La Caixa, CENEAM (Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic), MITES (Ministeri de Treball i Economia Social), OEI (Organització d’Estats Iberoamericans), Fundació Ana Bella, Fundació Mullor, Fundació Yehudi Menuhin, Plena Inc. La Florida, Absotec i ACES-Andalusia.
Una de les categories està relacionada directament amb la importància del joc a les diferents etapes de la vida:
- Premi Aprenentatge-Servei a través del joc, està dirigit a projectes de qualsevol temàtica (salut, medi ambient, gent gran, persones amb discapacitat, acompanyament educatiu…) que utilitzin el joc com a eina educativa durant el calendari escolar, o bé en temps extraescolar, colònies o campaments d’estiu.
A aquesta convocatòria dels premis es poden presentar candidatures per part de projectes realitzats durant dos cursos acadèmics: el 2024-2025 i el 2025-2026.
L’esdeveniment de lliurament de premis està organitzat per l’Ajuntament de Coslada i tindrà lloc aquesta ciutat el divendres dia 11 de desembre de 2026, en el marc de la XIX Trobada Estatal d’Aprenentatge-Servei.
