Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
No cal buscar activament continguts desinformadors perquè ens n’arribin. N’hi ha prou amb obrir les xarxes socials durant una onada de calor i trobar un vídeo que nega el canvi climàtic o una publicació que alerta sobre els perills de la crema solar. Aquests continguts no són inofensius i poden desembocar en una conversa amb amics, en un grup de missatgeria o en un comentari a l’aula a la tornada de vacances.
Cap narrativa funciona de la mateixa manera, però sí que totes recorren a estratègies de desinformació. Parteixen d’un element real per arribar a una conclusió no demostrada, seleccionen només una part de la informació o aprofiten la popularitat de qui la difon el per donar-hi més credibilitat. Les onades de calor, les cremes solars i els incendis forestals, entre altres, permeten veure de manera clara com operen aquests mecanismes.
“A l’estiu sempre ha fet calor”
Quan Europa pateix una nova onada de calor, reapareix el mateix argument: “si sempre ha fet calor a l’estiu, l’actual situació no pot tenir relació amb el canvi climàtic”. Enguany, la presència del Niño, un fenomen natural que pot fer apujar les temperatures globals, ha contribuït a la narrativa negacionista que descarta que l’escalfament global sigui causat per l’activitat humana i que, en canvi, en responsabilitza factors naturals i “variacions climàtiques periòdiques”.
Una anàlisi de la xarxa científica internacional World Weather Attribution (WWA), però, conclou que l’onada de calor d’aquest juny hauria estat pràcticament impossible sense el canvi climàtic. L’informe assenyala una clara relació entre les emissions derivades del consum humà de combustibles fòssils i unes onades de calor més probables i intenses.
Negar el rol de l’activitat humana en el canvi climàtic implica, en aquest cas, dues estratègies habituals de la desinformació. D’una banda, el “cherry picking”, és a dir, triar un fet cert, com que a l’estiu sempre ha fet calor o que fenòmens naturals com el Niño poden influir en les temperatures de tot el planeta, i ignorar la resta de l’evidència sobre l’escalfament global i el paper de les emissions humanes. De l’altra, una fal·làcia lògica en concloure, per exemple, que com que hi ha factors naturals que intervenen en la temperatura, l’activitat humana no pot ser responsable de l’escalfament global.
“La crema solar és perillosa”
Un comentari sobre la crema solar pot arribar molt més lluny si la comparteix una figura popular. Ha passat aquests mesos amb continguts difosos pel futbolista Marcos Llorente, que ha defensat la teoria no demostrada que la vitamina D evita alguns càncers i que l’ús de crema solar en bloqueja la producció. La conclusió d’aquests missatges és que els fotoprotectors poden provocar càncer de pell, una afirmació rebutjada per la ciència.
Fer servir crema solar no augmenta el risc de patir càncer de pell, al contrari, ens empara dels danys causats per la radiació solar. Els protectors solars absorbeixen la radiació UV i no causen dèficit de vitamina D, tal com indiquen dues revisions científiques d’estudis del 2019 (aquesta i aquesta) i la Skin Cancer Foundation. De fet, l’increment dels càncers de pell s’atribueix, principalment, a una exposició més gran al sol.
Tal com recull el butlletí Desfake Famílies del mes de juliol, els moviments anti cremes solars aprofiten el que es coneix com a biaix d’autoritat, pel qual tendim a donar més credibilitat a una afirmació segons el prestigi o la popularitat de qui la difon. A les xarxes, aquesta influència pot fer que la fama es confongui amb coneixement expert.
Quan un incendi esdevé una conspiració
Els incendis forestals també són terreny fèrtil per a la desinformació. Arran del foc de Los Gallardos, a Almeria, s’han viralitzat missatges que asseguren que ha estat provocat per construir-hi una planta fotovoltaica. Com a suposades proves, s’assenyalen dos projectes existents de la zona. Aquests, però, no s’ubiquen en el terreny cremat, els tràmits per autoritzar-los són previs als incendis i res apunta que la combustió els beneficiï.
A més, segons la Llei de Forests del 2003, per instal·lar plaques solars no cal cap requalificació dels terrenys i, encara que fos necessari, no es podria fer fins passats trenta anys de l’incendi. Associar l’existència d’un projecte fotovoltaic amb el foc és una conclusió sense proves i una narrativa recurrent en contra de les energies renovables.
Però no és l’única teoria que circula durant els incendis. També s’han viralitzat narratives pròpies d’una pel·lícula de ciència-ficció que afirmen que alguns focs són provocats des de l’espai mitjançant armes làser. Aquests missatges conspiranoics defensen que els raigs protegeixen els objectes blaus i, per demostrar-ho, adjunten com a suposades proves fotografies d’elements d’aquest color que han sobreviscut als incendis.
Darrere d’un vídeo que nega el canvi climàtic, d’una publicació que presenta la crema solar com a perjudicial o d’una teoria sobre làsers espacial, hi ha mecanismes diferents, però una mateixa pregunta útil per a qualsevol conversa sobre desinformació: què sabem realment i què estem donant per suposat? La desinformació sovint pren un fet real i el connecta amb una conclusió que no està demostrada. Aprendre a detectar què hi ha de cert en un missatge, quina conclusió se’n desprèn i quines proves connecten una cosa amb l’altra pot ser una eina molt útil per a l’alumnat, també durant l’estiu.
