Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’extrema dreta governant a la Comunitat Valenciana (el meu benvolgut País Valencià) continua fent-ne de les seves. En l’àmbit de les polítiques educatives venen lluint-se amb propostes molt del seu estil: impedir la interdisciplinarietat i el treball per projectes en Secundària, declarar l’obligatorietat de l’obsolet llibre de text -qüestionant la professionalitat docent i l’autonomia del centre-, i ara es despengen amb la transformació de la inspecció en una policia ideològica. No sé a que miop se li ha ocorregut confiar en la inspecció per al control ideològic. En tota la meva llarga carrera professional en la docència encara no he conegut una sola declaració de la inspecció en la qual denunciïn els biaixos eurocèntrics, colonials, androcèntrics o racistes que inunden el currículum escolar. Saben quants anys fa de la publicació de “L’arquetip viril, protagonista de la història”? Aquella excel·lent recerca d’Amparo Moreno, va ser pionera en la denúncia d’un discurs en els manuals per a ensenyament de la Història fonamentat en un model d’home adult, integrat en les estructures de poder de les societats dominants. Des de llavors s’han succeït les recerques sobre l’anàlisi del discurs del llibre de text concloent preocupants biaixos ideològics sobre la reproducció del racisme estructural, el llenguatge androcèntric, els estereotips de gènere o el silenciament de la Memòria històrica. Vegin l’exhaustiva recerca de Quique Díez sobre el tractament que la Memòria Històrica, la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista reben en els diferents llibres de text i manuals escolars. I recentment es va llegir a la Universitat de València una premiada tesi doctoral titulada “Identitat i saber en els llibres de text de música en educació primària. Una anàlisi crítica del discurs des de les teories postcolonials i de gènere”, amb rellevants aportacions crítiques sobre el discurs cultural en el currículum, prestant especial atenció a la reproducció de determinades identitats culturals i de gènere i el silenciament o ocultació d’unes altres.
Recorde un llibre de text que iniciava el tema de La Ciutat, amb un meravellós dibuix d’una plaça en el qual es creuaven ciutadans somrients i ocupats en diferents treballs. El llibre s’havia publicat en 2013 quan la dramàtica taxa d’atur al nostre país ascendia al 26%. Les mares i els pares d’aquest 26% estaven silenciats i negats en el llibre de text que arrossegaven els seus fills en la motxilla.
I no oblide, a més, els milers de nens i nenes que es veuen obligats a iniciar la seva quotidiana jornada escolar amb un parenostre i un avemaria.
Amb tot això el que vinc a concloure és que el cos d’inspecció és absolutament inútil per a detectar biaixos ideològics. Per molt que el Diari Oficial els atorgue aquesta funció, les evidències mostren la seva incapacitat de supervisar la “neutralitat ideològica” en els centres escolars valencians.
A aquests aficionats del totalitarisme els espanta que les aules puguen convertir-se en laboratoris de ciutadania i formació democràtica
Una altra cosa molt distinta és si aquest col·lectiu de professionals del sistema educatiu es presta ara a acceptar la modificació de les seves competències per a convertir-se en un cos de persecució, denúncia i repressió al servei de la ideologia conservadora i les tàctiques del feixisme per al control de la població. Perquè aquesta és la qüestió: en el govern valencià governa l’extrema dreta i necessita convertir el sistema educatiu en un miserable escenari en el qual la vigilància i la por regulen les pràctiques docents. Un escenari en el qual, segons les disposicions de la Conselleria d’Educació, ‘qualsevol membre’ de la comunitat educativa pot convertir-se en acuseta del professorat “no neutral”.
Això és preocupant perquè per a l’aprenent de feixista que avui redacta les disposicions que publica el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, la denúncia que busca és sobre aquell educador o educadora que fomente el pensament crític i ajude a que les xiquetes i els xiquets puguen anar aprenent la lectura crítica de la realitat. A aquests aficionats del totalitarisme els espanta que les aules puguen convertir-se en laboratoris de ciutadania i formació democràtica i els aterra la creació lliure, el creixement en llibertat de l’ésser humà aprenent a viure la llibertat. Per això han suprimit de l’articulat anterior sobre el currículum conceptes com a diversitat o inclusió social. Si les Matemàtiques s’ocupen d’aquest tren que surt de Barcelona per a trobar-se amb un altre que surt de Madrid, no sé a quina hora, doncs no hi haurà problema. Però si una mestra que ha estudiat a Paulo Freire se li ocorre proposar als xavals que porten un dia la nòmina dels pares per analitzar-la a l’aula, llavors apareixerà la Stasi i podem imaginar els inicis del procés.
Bé, tot això està per veure. Els i les mestres valencianes han donat recent prova de la seva indocilitat. El que sí que és molt clar és que la inspecció és un cos absolutament inútil per a detectar biaixos ideològics en el currículum escolar.
