Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’inici del curs a l’escola bressol és molt més que l’obertura d’un calendari escolar. És un moment ple de significats, emocions, expectatives i noves relacions. Ho és per als infants que arriben per primera vegada a l’escola, però també per a aquells que ja hi han estat el curs anterior i que, malgrat conèixer els espais i algunes de les persones, necessiten retrobar-se en aquest context després d’un temps de vacances, canvis i noves experiències. Cada setembre ens recorda que començar —o tornar a començar— necessita temps.
Per als infants que arriben per primera vegada a l’escola bressol, aquest inici representa sovint l’entrada a un entorn nou, diferent de l’espai familiar conegut fins aquell moment. Noves persones adultes, altres nens i nenes, nous sons, olors, ritmes i maneres d’organitzar la quotidianitat formen part d’un escenari encara desconegut que haurà d’anar descobrint progressivament.
Però per als que ja coneixen l’escola també necessiten tornar-hi a entrar emocionalment. Durant l’estiu poden haver viscut canvis significatius, haver desenvolupat noves competències, modificat rutines o simplement haver construït noves necessitats afectives. Alguns retroben ràpidament els espais i les persones; d’altres necessiten uns dies per recuperar la confiança i tornar a connectar amb allò que ja coneixien.
Per això, més que parlar exclusivament d’adaptació, cada vegada pren més força el concepte de període de familiarització.
Familiaritzar-se significa conèixer, reconèixer i construir seguretat. No implica que sigui el nen o la nena qui s’hagi d’adaptar ràpidament a una estructura ja establerta, sinó que és tota la comunitat educativa qui participa en un procés de coneixement mutu. L’escola es familiaritza amb l’infant i la seva família, la família va coneixent l’escola i l’infant construeix, progressivament, una relació de confiança amb les persones, els espais i les dinàmiques quotidianes.
Aquest procés no té una durada igual per a tothom. Alguns infants després de pocs dies, es mostren tranquils, disponibles per al joc i oberts a establir nous vincles. Altres poden necessitar més temps. Poden aparèixer plors, necessitat intensa de contacte, canvis en el son o en l’alimentació, moments d’observació prolongada o una menor iniciativa en el joc.
Alguns infants després de pocs dies, es mostren tranquils, disponibles per al joc i oberts a establir nous vincles. Altres poden necessitar més temps
Totes aquestes expressions formen part del procés. El plor, per exemple, no hauria de ser interpretat com un fracàs de la familiarització. És una manera legítima de comunicar una emoció, una necessitat o el desacord davant d’una separació. La tasca de l’equip no és evitar qualsevol plor, sinó oferir una presència disponible, sensible i respectuosa que ajudi l’infant a transitar-lo.
Abans d’explorar, jugar o aprendre, l’infant necessita sentir-se segur. La seguretat emocional és la base sobre la qual es construeixen els processos de descoberta. Quan sap que hi ha una persona adulta disponible que respon a les seves necessitats, pot començar a separar-se progressivament d’aquesta figura per explorar l’espai, acostar-se a altres infants, manipular materials o iniciar nous jocs.
Per aquest motiu, durant les primeres setmanes, potser cal reduir expectatives relacionades amb activitats, propostes o produccions. L’objectiu principal és molt més essencial: construir confiança. Així, abans de pensar en propostes, necessitem que cada infant senti que aquest nou espai també pot ser seu.
La familiarització també implica les famílies. Deixar un fill o una filla a l’escola bressol pot despertar emocions molt diverses: confiança, il·lusió, dubtes, inseguretat, culpa o preocupació. Acollir aquestes emocions també forma part de la feina educativa.
Una relació basada en l’escolta, la comunicació i la confiança entre família i escola ofereix coherència i seguretat a l’infant. Les converses quotidianes, les entrevistes, els petits intercanvis durant les entrades i sortides o la possibilitat que les famílies coneguin progressivament els espais i les persones contribueixen a construir aquesta relació.
Cada infant necessita el seu temps
Un dels grans reptes de l’escola bressol és poder respectar la singularitat dins d’un context col·lectiu. No tots entren caminant, parlen al mateix moment, dormen de la mateixa manera, mengen igual o necessiten la mateixa proximitat. Tampoc viuen igual la separació de la família. Educar durant els primers anys implica aprendre a mirar aquestes diferències sense convertir-les automàticament en mancances.
L’observació permet als equips descobrir qui és cada infant, què necessita, què li interessa, què el tranquil·litza, què li genera inseguretat i quines estratègies va desenvolupant per relacionar-se amb el món.
L’inici de curs ens ofereix precisament aquesta oportunitat: tornar a mirar com si fos la primera vegada, també aquells que ja coneixem.
Perquè han crescut. Han canviat. I nosaltres també.
