Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Segons un informe de l’Observatori Crític de la Realitat Educativa (OCRE), la formació permanent del professorat deixa en segon pla la didàctica específica de les matèries. Així ho han publicat aquest setembre de 2026 en el seu segon informe de la col·lecció, Auditoría científica de las políticas de formación del profesorado. El conocimiento didáctico del contenido en las políticas de formación permanente en España y la Comunitat Valenciana. La conclusió principal és que el coneixement didàctic específic de cada disciplina no ostenta prou presència en l’oferta formativa de l’estat.
El concepte central de l’informe és el coneixement didàctic del contingut, conegut internacionalment per les sigles PCK. Aquest concepte fa referència a un saber professional que va més enllà de dominar l’assignatura o les tècniques pedagògiques, sinó que consisteix a transformar un contingut concret en un coneixement que l’alumnat pugui comprendre i aprendre. Això no és pedagogia ja que aquesta estudia l’educació de manera global i respon a per què i per a què eduquem, mentre que la didàctica és una part de la pedagogia centrada en el com s’ensenya a l’aula. És a dir, i entre altres coses, saber quines representacions, exemples i explicacions poden facilitar la comprensió, anticipar les dificultats dels estudiants i avaluar si han après realment aquell contingut. En certa manera, representa el grau d’experiència docent entre coneixements i didàctica; ara bé, saber gestionar una classe o aplicar una pedagogia en concret no garanteix, per si mateix, que es disposi de les eines necessàries per ensenyar bé un concepte de geologia, història o matemàtiques. De fet, aquí és on apareix el buit en els marcs institucionals.
La investigació examina la proposta estatal del Marc de Competències Professionals Docents, presentada el novembre de 2024 i que continua sent un document pendent d’aprovació. Segons l’anàlisi d’OCRE, dels catorze indicadors etiquetats com a «coneixement didàctic», cap no vincula una estratègia d’ensenyament amb un contingut disciplinari concret. Seria com explicar com conduir, però sense associar-ho a cap tipus de transport i convindrem que no és el mateix portar un transatlàntic que un patinet. El coneixement de la matèria, a més, queda recollit en un únic indicador formulat de manera genèrica. L’informe també assenyala que el document, de 154 pàgines, no cita explícitament cap corrent de recerca educativa ni estudis de psicologia cognitiva que contrasten les tècniques pedagògiques i n’estableixen l’eficàcia o la falsedat.
OCRE considera que la ideologia institucional ha contribuït a reduir l’oferta específica de cada matèria
Aquesta tendència, i segons l’estudi, no és exclusiva del cas espanyol. Els marcs de referència de la Comissió Europea i de la UNESCO, així com els relacionats amb la competència digital docent i l’aprenentatge de llengües, també tendeixen a formular orientacions generals sense exigir una didàctica específica de cada especialitat docent.
Un altre fet greu és una oferta formativa totalment desequilibrada entre continguts, didàctica i pedagogia sent aquesta última la més representada. Vaja, que els docents que vulguin cursos d’ampliació de coneixements ho tenen força malament. Posem pel cas els biòlegs que han d’impartir geologia, o a l’inrevés, els geòlegs que han d’impartir biologia. Doncs tenen més oferta de cursos de tècniques pedagògiques d’eficàcia discutible, que sessions de vulcanisme o biologia evolutiva. A més una part de l’oferta dins d’aquest àmbit científic tracta sobre sostenibilitat ambiental, però no desenvolupa necessàriament continguts científics amb profunditat com tampoc la seva didàctica específica. De manera semblant, alguns cursos etiquetats com a formació per a Educació Infantil o Primària ofereixen pedagogia general, sense aprofundir en els continguts propis d’aquestes etapes. En certa manera ens podem trobar mestres de matemàtiques amb molts coneixements pedagògics i pocs de com ensenyar càlcul mental.
La causa de tot l’anterior sembla estar relacionada amb una política educativa de perfil més transversal contrària al docent especialista. D’altra banda, OCRE considera que la ideologia institucional ha contribuït a reduir l’oferta específica de cada matèria. Ara bé, quines característiques hauria de tenir una formació equilibrada? Doncs aquest informe identifica diverses característiques associades a la formació permanent que són: primer cal centrar-se en continguts concrets, segon implicar activament el professorat, tercer mantenir una durada suficient dels cursos, quart connectar amb la pràctica real de l’aula i cinquè facilitar l’acompanyament i la retroalimentació de tot plegat donat que cap d’aquestes propostes aïlladament garantiria l’eficàcia de la formació, és a dir, cal que la formació respongui a un problema global de la pràctica docent per tal que se n’avaluï l’efecte sobre l’aprenentatge de l’alumnat.
En síntesi, OCRE defensa que cal una estructura estable de formació específica per matèries on ensenyar bé no consisteix només a dominar una disciplina ni a aplicar estratègies pedagògiques generals, sinó també a saber com convertir els coneixements concrets d’aquella disciplina en aprenentatges comprensibles per als alumnes.
