El que mengem també es pot aprendre

Què coneixem realment dels aliments que formen part de les nostres eleccions habituals? Aquesta pregunta va donar origen a una experiència de laboratori desenvolupada amb 30 estudiants de segon any A, d’entre 14 i 15 anys, al Col·legi Schönthal, Ciutat Autònoma de Buenos Aires, en què els alumnes van portar al laboratori els aliments consumits durant un dia complet, elegit lliurement dins d’un cap de setmana o dia lliure, i els van analitzar en dues etapes: primer els productes ultra. A mesura que l’experiència avançava, aquests aliments van deixar de ser només allò que cada estudiant acostumava a consumir per convertir-se també en objectes d’observació i coneixement, generant preguntes i converses que, els dies posteriors, van continuar espontàniament. L’experiència va mostrar una possibilitat concreta d’abordar l’educació alimentària des de l’escola: generar coneixements a partir de situacions quotidianes i oferir als estudiants més elements per pensar les eleccions pròpies.

Una pregunta sobre les eleccions alimentàries

Va ser un dissabte a la tarda, al club on practico activitat física, mentre esperava el meu cafè al bufet, quan alguna cosa va cridar la meva atenció: davant meu, un grup d’adolescents elegia entre diferents aliments, alguns optaven per fruites o iogurts, altres per alfajores, papes fregides o gasoses, i mentre els observava, vaig començar a preguntar.

L’escena va despertar una pregunta: què coneixen realment els adolescents sobre els aliments que formen part de les eleccions habituals? L’interès no era establir quins aliments eren millors o pitjors, sinó conèixer quina informació tenien els estudiants sobre allò que elegien per menjar.

L’adolescència constitueix una etapa important per a la construcció de preferències alimentàries, en què augmenta també l’autonomia en aquestes decisions i l’exposició a diferents entorns on tenen lloc (OMS, 2026; Shaw et al., 2023). Des de l’educació alimentària, les situacions quotidianes es poden convertir en oportunitats d’aprenentatge: la FAO destaca el valor de les experiències contextualitzades i participatives, i diverses intervencions han mostrat que treballar amb etiquetes nutricionals en pot millorar la comprensió (FAO, sf; Moore et al., 2018; Rana et al., 2025). Però conèixer no vol dir necessàriament canviar, l’evidència indica que la relació entre coneixement nutricional i comportament alimentari en adolescents no és directa ni suficient per si sola per explicar les eleccions posteriors (Thakur & Mathur, 2022).

Per això, l’experiència no va ser plantejada per establir quins aliments havien de triar els estudiants ni per classificar-los com a «bons» o «dolents». El propòsit va ser ampliar el coneixement sobre la diversitat d’aliments i generar un espai on cada estudiant pogués expressar les seves preferències i comparar alternatives.

Amb aquesta idea vam decidir portar la pregunta al laboratori de Biologia.

Quan els aliments van arribar al laboratori

L’experiència es va desenvolupar al laboratori de Biologia del Col·legi Schönthal. Hi van participar 30 estudiants de segon any A, entre 14 i 15 anys, que ja havien treballat continguts sobre composició d’aliments: hidrats de carboni, proteïnes, lípids i vitamines.

La consigna va ser senzilla: havien de triar un dia complet, a la seva elecció, dins d’un cap de setmana o dia lliure, i portar al laboratori els aliments consumits durant aquell dia, des que s’aixecaven fins que anaven a dormir, qualsevol fos l’aliment. No es van establir prèviament aliments determinats ni categories que haurien de representar.

A la classe següent, les taules es van omplir d’aliments, entre els quals predominaven inicialment productes ultraprocessats com alfajores, xocolates i papes fregides, juntament amb altres menys processats. Quan un mateix producte va ser aportat per més d’un estudiant, es va decidir registrar-lo una sola vegada, ja que l’objectiu era reunir la diversitat més gran possible per a la seva observació i comparació. Els estudiants es van organitzar en tres grups i vam decidir avançar en dues etapes dins aquesta mateixa classe: primer els ultraprocessats, i més endavant la resta.

La primera indicació va ser observar. Van mirar els productes i els seus envasos, van girar els paquets per localitzar les etiquetes nutricionals, van agrupar productes similars —galetes amb galetes, alfajores amb alfajores, papes fregides amb papes fregides— i van registrar a les seves carpetes les dades que trobaven: calories, proteïnes, greixos, sodrats de carboni.

Amb la informació dels tres grups es va armar una posada en comú: les dades es van traslladar a la pissarra i es va construir una taula comuna, amb valors expressats per 100 grams sempre que la informació ho permetés. Quan alguna dada no apareixia a l’envàs, es va consultar la SARA 2, Taula de composició química d’aliments per a l’Argentina, del Ministeri de Salut de la Nació (Elorriaga et al., 2022); si no es podia trobar de manera fiable, l’espai quedava sense completar-lo. La taula no va ser concebuda com una mostra estadística, sinó amb una finalitat didàctica: reunir i fer visible la informació dels aliments concrets que els estudiants havien portat per poder observar-la, comparar-la i discutir-la.

Un cop completada l’anàlisi dels ultraprocessats, reprenem els altres aliments portats aquell mateix dia: pomes, bananes, papa, tomàquet, enciam, raïm, sabata, ous, iogurt, llet, pa de segó, formatge crema, formatge fresc i carn. Les taules van tornar a omplir-se, i els estudiants van treballar amb les mateixes categories de la taula. La intenció no era reemplaçar uns aliments per uns altres, sinó ampliar el conjunt davant d’ells per observar i comparar una diversitat més gran.

Amb la taula acabada, els estudiants van deixar per uns minuts les carpetes i van observar el conjunt que tenien al davant. Ja no es tractava només de registrar dades, van començar a relacionar els aliments amb les seves pròpies experiències: alguns van comentar que habitualment consumien bananes o pomes, altres que preferien les galetes o els alfajores perquè eren el que més els agradava. Alguns van considerar alternar diferents aliments durant la setmana; altres van preferir continuar amb les eleccions habituals. No hi va haver una resposta comuna, i precisament això va ser interessant.

Mirar els aliments d’una altra manera

L’experiència va permetre observar una cosa central: tenir accés a informació no vol dir necessàriament respondre tots de la mateixa manera davant seu. Els estudiants van participar d’una mateixa activitat i van observar el mateix tipus d’informació, però cadascú va relacionar allò que s’ha observat amb les seves pròpies preferències i experiències, una mica coherent amb l’evidència disponible sobre les eleccions alimentàries durant l’adolescència (Shaw et al., 2023). La literatura sobre intervencions educatives amb etiquetatge nutricional, per la seva banda, assenyala que aquestes experiències poden afavorir la comprensió de la informació, encara que aquest coneixement no determina necessàriament canvis posteriors a les eleccions (Moore et al., 2018; Rana et al., 2025).

Tampoc no seria metodològicament vàlid afirmar que l’experiència va modificar les eleccions dels estudiants: no hi va haver avaluació pre i post, ni grup de comparació, ni seguiment sistemàtic. Però aquesta mai no va ser la finalitat. L’objectiu era que els estudiants poguessin aturar-se davant d’aliments de la seva vida quotidiana, observar-los amb més atenció i conversar sobre les pròpies eleccions. El laboratori va funcionar com un espai on una elecció habitual es va poder transformar, almenys durant unes hores, en un objecte de coneixement. No es tractava d’indicar què havien de triar, es tractava de conèixer-ne més.

Quan la conversa va continuar

Els dies posteriors van començar a aparèixer, espontàniament, comentaris relacionats amb els aliments que els estudiants havien triat en diferents moments. En una d’aquelles ocasions, un estudiant va comentar:

«Profe, avui he portat una fruita per menjar. No menjaré galetes tot el matí; prefereixo menjar una fruita i després, per aquí, menjar unes galetes»

Altres van dir que havien triat iogurt i civada, mentre que alguns van manifestar que continuaven amb galetes o xocolates perquè eren els aliments que preferien. Aquestes situacions no es van registrar mitjançant un instrument d’avaluació, per la qual cosa no permeten establir que l’experiència hagi modificat les eleccions alimentàries. Tot i això, hi va haver un fet que va cridar especialment l’atenció: el tema va continuar apareixent espontàniament, sense que el docent ho hagués plantejat novament.

La feina havia acabat, els aliments havien estat retirats de les taules i la pissarra ja no formava part de l’activitat. Tot i això, alguns estudiants van continuar parlant del que menjaven, del que preferien i d’altres possibilitats que ara reconeixien.

Potser aquest és un dels aspectes més significatius que va deixar l’experiència. No tots els estudiants van reaccionar de la mateixa manera, i tampoc no calia que ho fessin. El més significatiu va ser que, almenys en alguns casos, l’experiència va obrir una nova conversa al voltant d’aquestes eleccions, noves preguntes, noves comparacions i possibilitats noves.

L’escola no ha de triar pels adolescents, té la responsabilitat d’oferir coneixements que els permetin comprendre el món que els envolta i construir els seus propis criteris. En aquest cas, el laboratori va permetre que una elecció alimentària deixés de ser només un costum i pogués convertir-se també en una decisió pensada.

Perquè conèixer no obliga a canviar, però amplia les possibilitats. I quan un adolescent descobreix que té més d’una possibilitat per triar, potser l’ensenyament ja ha complert una part essencial de la seva tasca.

Referències

Elorriaga, N., Figueroa, G., Mangialavori, G. L., Romero, I. B., Rovirosa, A. B., & Tenisi, M. S. (2022). SARA 2: Tabla de composición química de alimentos para Argentina. Compilación para ENNyS 2. Ministerio de Salud de la Nación.

Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). (s. f.). School-based food and nutrition education. Food and Agriculture Organization of the United Nations.

Moore, S. G., Donnelly, J. K., Jones, S., & Cade, J. E. (2018). Effect of educational interventions on understanding and use of nutrition labels: A systematic review. Nutrients, 10(10), 1432. https://doi.org/10.3390/nu10101432

Organización Mundial de la Salud (OMS). (2026). Alimentación sana. Organización Mundial de la Salud.

Rana, T., Konapur, A., Mishra, P., Kour, M., Rao, A., Arora, M., & Gavaravarapu, S. M. (2025). The impact of educational interventions on food label comprehension and food choices among adolescents: A scoping review. BMC Public Health, 25, 2682. https://doi.org/10.1186/s12889-025-23940-5

Shaw, S., Barrett, M., Shand, C., Cooper, C., Crozier, S., Smith, D., Barker, M., & Vogel, C. (2023). Influences of the community and consumer nutrition environment on the food purchases and dietary behaviors of adolescents: A systematic review. Obesity Reviews, 24(7), e13569. https://doi.org/10.1111/obr.13569

Thakur, S., & Mathur, P. (2022). Nutrition knowledge and its relation with dietary behaviour in children and adolescents: A systematic review. International Journal of Adolescent Medicine and Health, 34(6), 381–392. https://doi.org/10.1515/ijamh-2020-0192