L’aprovació de la Lomloe ha forçat a abordar la situació del professorat d’FP. Si més no, d’un tipus de professorat. Des de fa anys, el personal docent que treballa a l’FP ha de tenir titulació universitària, ja sigui un grau, estudis d’arquitectura, o enginyeries. Però existeixen algunes especialitats, 10 en concret, que no tenen aquesta possibilitat, ja que no existeixen estudis universitaris que habilitin per a la seva impartició. I el canvi que suposa la Lomloe, que obre la porta a que tot el personal d’FP pugui passar al cos de secundària, com venien reclamant des de fa dècades els sindicats, havia deixat en l’aire aquest col·lectiu, en el qual, segons diverses estimacions, hi hauria unes 4.000 persones.
Aquests docents es dediquen a impartir classes en les especialitats de cuina i pastisseria; estètica; fabricació i instal·lació de fusteria i moble; manteniment de vehicles; mecanització i manteniment de màquines; patronatge i confecció; perruqueria; producció d’arts gràfiques; serveis de restauració; i soldadura.
Des de fa setmanes, si no mesos, la ministra Isabel Celaá ha insistit que la situació creada per la Lomloe no afecta de cap manera a aquest col·lectiu, el qual podrà continuar fent el seu treball sense problema, amb les mateixes condicions laborals i salarials que fins ara. Era el cos de professors tècnics d’FP que s’havia declarat «a extingir» amb el nou text legal.
Quan s’aprovi la Llei de Formació Professional en la qual ja s’està treballant, segons va informar la ministra dimecres passat, en una compareixença al Congrés, el que es farà serà crear un cos de Professors especialistes en sectors singulars de la Formació Professional integrat en el grup A2. L’objectiu és que puguin continuar treballant en aquestes especialitats persones amb una titulació de formació professional, tant ara com en el futur. La ministra, en aquest sentit, va assegurar que «tots són imprescindibles».
Perquè això sigui possible encara queda un llarg recorregut. El primer dels passos serà presentar en el Consell de Ministres un primer esborrany articulat de la llei. La ministra preveu que això succeeixi a mitjan del mes de juny. A partir d’aquí, haurà d’anar passant les diferents etapes de qualsevol altra normativa legal.
Nou text legal
La Llei de Formació Professional en la qual s’està treballant substituirà l’actual, vigent des de 2002, amb la gran diferència de tenir sobre la taula el mandat de ser una llei que englobi la formació professional del sistema educatiu amb l’FP per a l’ocupació, amb un seguit d’itineraris i nexes que permetin que qualsevol persona, en qualsevol moment i lloc, pugui accedir a diferents ofertes formatives per acreditar els seus coneixements.
L’objectiu és que totes les ofertes formatives siguin acumulables i acreditables, amb la qual cosa cadascú pugui crear el seu propi itinerari formatiu i anar aconseguint acreditacions, certificacions i titulacions.
Segons la ministra, la llei pivota sobre dos conceptes clau: el desenvolupament personal de la població i l’enfortiment del sistema econòmic. Isabel Celaá va explicar que totes les titulacions tindran caràcter dual, «amb adaptacions a cada sector i família productiva» i comptarà amb suficient formació en centres.
Hi haurà un nou marc d’oferta formativa amb formació micro, modular o per títols, «acumulables i acreditables», va insistir la ministra, per generar una oferta flexible en tot moment. Així mateix va explicar la necessària relació entre les xarxes de centres, d’una banda, els d’FP del sistema educatiu i, per l’altre, els d’entitats autoritzades per a formació per a l’ocupació.
Durant la seva intervenció en el Congrés, la ministra va fer també un repàs de les actuacions realitzades fins ara, com la inversió per la creació de 60.000 places d’FP noves, de les 200.000 compromeses; o l’acreditació de l’experiència laboral de 500.000 persones (de l’objectiu de 3,2 milions previst fins a 2023); l’actualització de més de la meitat del catàleg de titulacions, o la creació de 15 cursos d’especialització per a titulats en graus mitjans i superiors.
