El desembre de 1965, un any abans de morir, el cèlebre pedagog francès Célestin Freinet va publicar un article a la revista Esprit titulat Les techniques audiovisuelles (1). En essència, defensava una posada al dia del seu mètode d’aprenentatge, basat en la impremta i la revista escolar, amb la introducció a l’escola de mitjans audiovisuals que estaven aleshores, deia, “transformant la societat”, i citava la televisió, el cinema, la ràdio, el magnetòfon, la fotografia o el disc. Defensava que eren mitjans amb grans virtuts pedagògiques si se sabien utilitzar bé, que era inútil ignorar-los perquè l’escola no es pot desentendre del que envolta l’infant, i que els nascuts el 1965 no tenien res a veure amb els del 1900.
Els nascuts el 2010 tampoc tenen gaire a veure amb els de 1965 i, no obstant això, la recomanació de Freinet encara és vigent, en especial (no únicament) pel que fa a un dels mitjans que recomanava en aquell article: la ràdio. Requereix poc espai i poca inversió, i té un retorn extraordinari com a potenciador d’aprenentatges. I, per més facilitats, ja fa anys que no cal penetrar en l’espectre radioelèctric per fer-se escoltar, n’hi ha prou a penjar un podcast a la web de l’escola.
“Un guió de ràdio no es fa de qualsevol manera: primer has de buscar la informació i després estructurar-la i transformar-la per poder-la explicar, treballes la llengua escrita i l’oral, i al final estàs generant aprenentatges significatius”, comenta Núria Cervera, cap d’estudis de l’Escola Jacint Verdaguer de Barcelona i una de les coordinadores de Cinto Ràdio. “A més hi ha tot el treball en equip: has de consensuar els continguts, repartir-te les tasques o respectar al company i no interrompre’l quan s’està gravant”, afegeix Anna Pérez, directora del centre.
En aquesta històrica escola del Poble Sec tots els alumnes de primària passen per la ràdio al llarg del curs. S’organitzen en grups reduïts, d’uns 10-15 alumnes que treballen un tema de la seva elecció, s’informen, elaboren l’escaleta, busquen sons, i assagen diverses vegades. “L’assaig és molt important, es treballa la dicció, l’entonació, el vocabulari…”, comenta Cervera. Finalment, hi ha una tarda que el grup entra a Cinto Ràdio i enregistra el programa, que s’edita i es penja a la web, a la vegada que s’avisa a les famílies a través del canal telegram del centre. De fet, la ràdio és només una part del que a l’escola anomenen Tallers de comunicació, un projecte que inclou també, depenent del curs, teatre, vídeo i disseny gràfic. Però només la ràdio es fa de 1r a 6è.
L’aprenentatge del català es veu especialment reforçat amb un projecte de ràdio quan, com en el cas del Jacint Verdaguer, es dona en un centre de màxima complexitat amb un 80% d’alumnat d’origen estranger. “És molt divertit, i a més puc dir bé la paraula assajar”, comenta el Juan Diego, que repeteix un cop i un altre el verb amb una perfecta pronunciació de la essa sorda i el so palatal fricatiu de la jota. Juan Diego és un dels infants de 6è que estan gravant un programa quan visitem l’escola. Amb ell hi ha la Fàtima, l’Abel i la Balpreet. A l’Abel li agrada sobretot fer l’escaleta i buscar informació, però la Fàtima i la Balpreet també destaquen de la ràdio que els ajuda a practicar el català. “Quan llegeixes un text no saps si estàs pronunciant bé la paraula, això només ho saps quan la dius en veu alta i algú t’ajuda”, reflexiona la Balpreet.
Ràdios Escolars en Xarxa
A Catalunya hi ha experiències de ràdios escolars des dels anys setanta, durant molt de temps impulsades en solitari per docents hipermotivats amb coneixements i habilitats tècniques molt específiques. A finals dels noranta i en especial el curs 2006/2007, el Departament d’Educació passa a impulsar i liderar la idea, amb la distribució de 152 maletes de ràdio entre els centres que s’apunten a l’experiència. Com amb tantes coses, el suport institucional s’atura amb l’arribada de les retallades, si bé bona part de les escoles i instituts que s’havien iniciat aleshores mantenen la ràdio en els seus projectes educatius de centre. Cinto Ràdio no ve d’aquesta època, ja que el projecte va iniciar-se fa quatre cursos, però sí que ho fan Anna Pérez i Núria Cervera, les quals van ser les introductores de la ràdio al centre, ja que abans havien viscut l’experiència a les escoles Drassanes (Ràdio Drassanes) i Collaso i Gil (Ràdio Collaso).
Aquest conjunt d’experiències s’estan trobant, a poc a poc, a través d’una xarxa de ràdios escolars, encara embrionària, anomenada REX (Radios Escolars en Xarxa). Aquesta xarxa es va començar a articular a començaments del curs 2020/21 per iniciativa de la cooperativa Comsoc-Comunicació Social, que feia temps que col·laborava en programes educatius amb escoles i emissores locals, i des d’aleshores ha anat avançant en silenci a través de tres grups de treball, per definir aspectes com un pla de sostenibilitat econòmica, eines, continguts, etc. I avui, amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, se celebra el seu acte de constitució formal.
La ràdio escolar comunitària de Salt
Cada ràdio escolar és un món i s’organitza com vol o pot. A Salt ha sorgit una iniciativa que traspassa les parets del centre i arriba a tota la ciutat. Va néixer durant el confinament de la primavera de 2020, com a idea per mantenir la infància connectada. A partir d’alguna escola que ja tenia un projecte de ràdio, els responsables del Pla Educatiu d’Entorn van proposar estendre-ho a la resta de centres i connectar-ho amb l’emissora municipal, una idea que va comptar amb el suport i complicitat de l’Ajuntament de Salt.
Durant aquells mesos de tancament, la producció va ser frenètica. Cada dia, s’emetia un programa de mitja hora elaborat pels alumnes d’algun dels nou centres de primària públics, tres instituts públics (tots, també de màxima complexitat) o quatre centres concertats que hi ha a la ciutat. En la segona i tercera temporades, Ràdio Escola a Ràdio Salt ha passat a tenir una periodicitat setmanal.
“Nosaltres no fem ràdio, sinó que usem aquest mitjà perquè hem descobert que ens aporta molts beneficis, no només pel desenvolupament de competències bàsiques, ja que els nens llegeixen, escriuen, debaten, etc., sinó també pel que suposa de fer comunitat, aquest és un projecte que genera vincles, que crea sentiment de ciutat”, comenta Pep Tort, pedagog i tècnic LIC (llengua i cohesió social) al servei educatiu de zona, i coordinador del grup de treball de la ràdio escolar. Aquest grup està format per un docent de cadascun dels setze centres, a més dels responsables de l’Ajuntament i de l’emissora. “Tothom que tingui alguna cosa a dir ens ho fa arribar, i nosaltres ho enviem al tècnic de Ràdio Salt, que s’encarrega de l’edició i muntatge”, explica Tort.
Ràdio Escola a Ràdio Salt s’emet cada divendres a les 11.30, i es repeteix els dissabtes a les 13h i diumenges a les 17h. “És una responsabilitat amb la ràdio i amb els oients, perquè estem a la graella i hem de fer el programa cada setmana”, diu Tort. Cada centre col·labora en la mesura de les seves forces, alguns amb més participació que altres, ja que alguns tenen la ràdio com a matèria optativa, i disposen de micros i taula de mescles, mentre altres segueixen tirant de mòbil per gravar. Amb tot, Ràdio Escola a Ràdio Salt no es comença a emetre amb l’inici de curs, perquè “primer les tutores han de conèixer els alumnes i els alumnes han de saber què és una ràdio, perquè no ho saben”. Aquest curs la primera emissió ha arribat a mitjans de desembre.
“Estem contentíssims amb el resultat”, assegura Tort, que destaca especialment una secció fixa anomenada Vull català: “Són minilliçons molt bàsiques de català, la gràcia de les quals és que estan fetes per alumnes d’aula d’acollida”, i ens consta que hi ha aules d’acollida d’altres pobles que l’escolten. Els docents valoren com el projecte de ràdio reforça la competència lingüística (“no només pel que fa al domini de la llengua, sinó al fet de comunicar-te amb els altres i dir les coses amb gràcia”, segons Tort), però al final el que més es valora és la seva contribució “a la cohesió social i a dismunir barreres en el progrés dels alumnes”.
(1) – Anys després es publicaria un llibre amb el mateix títol, amb l’article i aportacions de l’esposa de Freinet, Elise Freinet, que l’editorial Laia va editar en català el 1974.
1 comentari
L’Anna i la Núria sempre fent molt bona feina allà on van. Famílies del Cinto!!! aprofiteu-ho bé!!!!
Marga del Collaso