Actualitat

Final de curs agitat, amb la vista posada en el 5 de setembre

Com era d’esperar, la darrera jornada de vaga a l’ensenyament públic ha tingut un escàs seguiment, del 3,44% segons el Departament d’Educació, molt allunyat del 33% que es va registrar la primera, el 15 de març, segons el còmput oficial (els sindicats van elevar el seguiment fins al 70%). Des d’aleshores, les posicions s’han acostat molt poc, i cada part acusa l’altra d’immobilisme. El seguiment ha estat baix, però els sindicats estan convençuts de la seva estratègia, ja que consideren, a partir de les enquestes que passen als centres, que el malestar continua sent alt, i que una majoria de docents no entendria un acord sense un guany palpable i immediat.

El darrer intent d’acostar postures va tenir lloc dimarts passat, en una reunió entre les dues parts amb el Departament de Treball exercint de mediador. En aquesta reunió el Departament va oferir el retorn als estadis als 6 anys a partir del curs vinent (és a dir, que el primer sexenni es cobri als sis anys i no als nou), i que el retorn de l’hora lectiva tant per primària com per secundària es faci efectiu a partir del curs 2023/24. Segons diverses fonts, malgrat no arribar a bon port, va ser una mediació molt seriosa, amb intents de trobar el punt que permeti desencallar el conflicte.

Des del Departament, la perspectiva d’un setembre laboralment conflictiu es veu amb preocupació, perquè ja serà prou agitat arran de tots els imprevistos que està generant i generarà el canvi de calendari. També hi ha preocupació al partit. De moment, però, s’estan fent les passes per anticipar la confecció de les plantilles del curs vinent. Avui s’han publicat les adjudicacions d’estiu provisionals i en pocs dies sortirà la llista definitiva, de tal manera que l’1 de juliol tots els centres tinguin configurades i operatives les plantilles del curs que comença el 5 de setembre en el cas de primària i el 7 en el de secundària.

Mediació fallida

Ahir, els sindicats, en una resposta conjunta, van considerar “insuficient” la proposta presentada pel mediador, i van seguir demanant que el retorn de l’hora lectiva sigui per tothom el curs 2022/23, una petició que des del Departament d’Educació fa mesos que es diu que és inviable fer-la tan ràpidament en els instituts. A banda del cost econòmic, el retorn de l’hora lectiva a la secundària obliga a una reorganització molt més complexa que en el cas de primària. Amb tot, aquesta possibilitat, que garantiria un setembre tranquil, no està encara tancada al 100%. Malgrat que la resposta oficial ha estat que és impossible, algunes fonts asseguren que encara s’està analitzant la seva viabilitat.

D’altra banda, els sindicats també lamentaven en el comunicat que “les opcions que no representen un impacte econòmic (pla estabilitat, currículum, calendari, blindatge del juliol, decret de plantilles) ni hi són ni s’han posat en cap moment sobre el paper”. I ratificaven l’avís a navegants que ja van llençar el mes de març: “un inici de curs sense cap normalitat”. Aquest matí els líders sindicals concentrats a la plaça de Sant Jaume, on ha conclòs la manifestació dels ensenyants, ho han tornat a reiterar. De fet, la portaveu d’USTEC ha anat un pas més enllà i ha afirmat que “no començarem el curs que ve”.

L’avançament del calendari encara és el principal punt de desacord entre Via Augusta i bona part de la comunitat educativa, més encara des que fa uns dies La Vanguardia va informar que Educació s’estava plantejant donar llibertat als centres perquè comencin les classes el dia 5, amb jornada intensiva, i que a partir del 12 facin l’horari habitual, de matí i tarda. Aquest gir de guió -encara no està confirmat-, va enfurismar especialment l’Affac, que ja es va sentir menystinguda perquè el Departament va decidir que les activitats de tarda del setembre les organitzarien les direccions i no les AFA. La federació de famílies sosté que “és imprescindible garantir la jornada sencera des de l’inici de curs”.