Lorena Martínez Morales és responsable d’Educació Pública de la UGT Catalunya. En acabar la carrera de magisteri el 2007, es va apuntar a les llistes de personal docent de la Generalitat i, durant anys, va ser substituta a diferents centres. Des de fa un temps, es dedica a treballar al sindicat posant la mirada en diferents temes d’educació.
Què distingeix la seva proposta de la resta?
Malauradament, dubto que hi hagi gaire diferència entre les nostres propostes que la resta, ja que fa més de 10 anys que patim unes greus retallades en educació. Nosaltres defensem i defensarem sempre a les treballadores.
Quin és el problema més greu i urgent del sistema educatiu, i per què?
Si només hi hagués un… Un dels problemes més rellevants és la manca d’inversió en educació. No arribem ni a la meitat que dicta la Llei. Un altre dels problemes que ens trobem són les polítiques del departament que afecten directament el personal docent i personal dels centres educatius.
Quin és el problema laboral dels treballadors de l’ensenyament públic que caldria resoldre amb més urgència?
El més important seria tranquil·litzar a totes les persones que estan en diferents processos d’estabilització i dir-lis com quedarà la seva situació laboral.
En general, els seus afiliats de base demanen suport al sindicat quan passa què?
Nosaltres oferim un acompanyament constant a la nostra afiliació. Cada dia hi ha consultes de tot tipus. Cadascuna de les persones tenen situacions diferents.
Lluitar per demanar el retorn de les condicions laborals i millores en aquestes, també és educar el nostre alumnat
Els sindicats han d’opinar sobre aspectes pedagògics, si aquests no afecten les condicions laborals dels treballadors?
Clar, som personal docent i sabem de què parlem. A vegades, molt millor que persones que mai han trepitjat una aula.
Digui’ns alguna cosa positiva que hagi fet el conseller Gonzàlez-Cambray o el seu equip.
Realment em costa dir una cosa positiva del conseller Gonzàlez-Cambray, mai s’ha reunit amb nosaltres ni ens valora davant dels mitjans de comunicació.
Digui’ns alguna cosa que el professorat, com a col·lectiu, hauria de fer millor.
Hauríem d’entendre que som treballadors i treballadores i que lluitar per demanar el retorn de les condicions laborals i millores en aquestes, també és educar el nostre alumnat.
Avui el sistema educatiu públic té més professionals que mai a la història, les ràtios han començat a baixar començant per I3, s’ha recuperat l’hora lectiva que faltava, es tornarà als estadis de sis anys… Es pot afirmar que les condicions laborals dels docents estan millorant?
Realment dubto que ara per ara hi hagi més professorat que mai, és molt fàcil dir davant dels mitjans que al gener s’han incorporat 3.500 persones noves al sistema, però a la pràctica no és així. Moltes d’aquestes vacants han estat assignades a personal substitut que, amb números molt baixos, no van poder tenir vacant a l’estiu per culpa del decret de plantilles.
Pel que fa a les ràtios tampoc és cert, només cal visitar als centres educatius i veure la quantitat d’infants que hi ha a l’aula.
Les condicions laborals del professorat de Catalunya estan cada cop pitjor
Hem trigat més de vuit anys en recuperar l’horari lectiu. Encara restem pendents que el departament ens reconegui els serveis prestats dels nou anys als sis com era abans de les retallades. Som l’únic col·lectiu que no l’hem recuperat, com en altres coses…
Les condicions laborals del professorat de Catalunya estan cada cop pitjor. Cada cop tenim més burocràcia als centres, cada cop tenim menys recursos per una escola inclusiva però sense cap mena d’aportació ni econòmica ni personal… així que no, no estem millor.
Un MIR per al professorat novell és una bona idea? I una ‘ITV’ per al professorat veterà?
Em sembla absolutament innecessari aquest MIR. Recordem que ens hem passat quatre anys de la nostra vida estudiant un grau de magisteri on hi ha unes pràctiques obligatòries als centres educatius. Un cop entres a formar part de la borsa i comences a treballar, has de passar per una avaluació novell. El curs que per primer cop et donen una vacant, has de realitzar un curs de formació de 20 hores més un acompanyament d’un tutor/a que valida junt amb inspecció si ets vàlid o vàlida per impartir la teva especialitat docent.
Aquest MIR no se sap com s’avaluarà, instrument clau per valorar si funciona o no. I, per últim i no per això menys important, es demana a les persones que es vulguin acollir que facin una jornada laboral de 37,5 hores amb un sou corresponent a una mitja jornada. Tindrem companys i companyes en un mateix centres amb la mateixa titulació però amb condicions laborals totalment diferents.
Ja està bé de posar sempre el dit damunt del professorat quan diuen que l’educació no funciona. Segurament no serà problema del professorat sinó del tracte que rebem per part del nostre departament.
Què poden fer els sindicats de docents per contribuir a donar un impuls a l’escola inclusiva?
Exigir una bona partida econòmica per poder fer front a atendre com cal a l’educació inclusiva i una baixada de ràtios real a tots els nivells, des d’I2 fins a la Formació Professional.
Acabi la frase
- L’aprenentatge basat en projectes és… sense recursos i formació no es poden dur a terme els projectes ben elaborats.
- L’escola concertada aconsegueix… L’escola concertada aconsegueix ser un servei públic d’educació, ara només manca l’equiparació de les condicions dels seus treballadors/es.
- Les avaluacions externes són… sempre en mans d’empreses privades. Fins a quin punt ho fan des d’una perspectiva llunyana? Tinc els meus dubtes.
- La neurociència ens permet… saber com funciona el cervell de l’infant i jove i com aquest processa la informació. Fer pensar que la part emocional és bàsica per un bon ensenyament-aprenentatge.
- La jornada intensiva té… molts avantatges tant per als infants com per al professorat i les famílies. Sempre hem defensat el dret a decidir de cada centre. Un dels temes dels centres que la tenen és el rendiment de l’alumnat i la baixada de conflictes que poden sorgir.
- El debat sobre coneixements o competències… sempre es fan amb entitats, fundacions que no han trepitjat una aula mai.
- La pandèmia ha posat de relleu… la manca de recursos del sistema educatiu del país. I la part emocional de petits i grans.
- La baixada en l’ús del català a l’escola es reverteix… la culpa no només és dels centres educatius. La televisió, les xarxes socials, etc… normalment són en castellà i el jovent ja sabem en quines pàgines i aplicacions es mouen. Potser la societat s’hauria de plantejar oferir molt més material en llengua catalana perquè el jovent ho veiés atractiu i proper.
- Les famílies han de saber… que els centres educatius han de transmetre coneixements, no és feina del professorat educar els fills i filles de tothom. I que sempre mirem per millorar tot el que tingui a veure amb els seus infants i joves.
- La societat reconeixerà la feina dels docents el dia que… la pròpia conselleria d’educació posi en valor als i les grans professionals que tenen als centres educatius i així ho digui davant dels mitjans de comunicació i ho demostri amb accions.
