Terrassa disposa ja d’un pacte municipal per a la Coeducació als centres docents i espais d’educació no reglada (esplais, lleure i altres). Hom parla de coeducació o educació en la igualtat, una educació amb mirada i perspectiva no sexista ni racista, transversal a tot el currículum escolar i que es projecta a tots els àmbits de la societat, una proposta de treball que orienta institucionalment el programa Coeduca’t del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
L’equip del Casal de la Dona que ha conclòs la redacció del document base ha rebut Malarrassa per informar i comentar l’experiència, just ara quan fa pocs dies que la Generalitat es veia obligada a retirar documents sobre educació sexoafectiva del seu web després d’una campanya del partit ultradretà Vox i el contenciós interposat per la Fundació Española de Abogados Cristianos davant el tribunal superior de justícia de Catalunya. L’objectiu, que el Departament d’Educació cancel·li el programa Coeduca’t.
«Aquest document és l’esquelet que recull tota la feina feta», explica la Júlia López Quintana, professora i membre del grup promotor Grup Coeducació del Casal de la Dona, o sigui la diagnosi i les propostes dels centres educatius i entitats, des d’escoles bressol a universitats, tots els centres educatius, també d’arts i música, escoles d’adults; així com centres i entitats del sector no formal: esplais, lleure, esports i regidories. «Totes es plantegen des del seu sector estratègies, objectius, propostes, accions».
«Estem satisfetes de la feina feta en aquests dos anys», declara la Mercè Gómez Llobregat, també professora i membre del grup format també per com la Puri Carmona Ruiz, l’Anna Palmero Molina i la Isabel Salvador Resina, professores totes elles, des de fa dècades, i militants feministes, socials i per la pau.
Potser, encara pot sonar estrany o semblar nou el concepte coeducació, un fet que palesa com costa avançar en la normalització de l’educació en la igualtat. Als governs i les administracions els manca voluntat i decisió. «Existeix un pla de coeducació des de fa anys elaborat pel Departament d’Educació de la Generalitat que estableix algunes normes, com és la de designar responsables de referència a cada centre educatiu, de tota Catalunya», informa la Isabel, «però la seva implantació va molt lenta».
Un document de referència al país
La novetat, aquí, és que la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec de la Teresa Ciurana (professora ella també), decidí posar fil a l’agulla i feu la proposta de l’elaboració d’un pacte local, aquest que avui ja és d’accés públic i lliure a la web municipal. En principi, aclareix la Mercè, «els ajuntaments no tenen cap obligació concreta, però sí responsabilitat» i, en aquest cas, voluntat política també.
A més del grup del Casal de la Dona, van optar a la realització del document l’Associació de Mestres Alexandre Galí (moviment de renovació pedagògica) i l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació) de la UAB. El Casal, però, té 5 formadores del Coeduca’t i experiència acumulada de dècades, algunes experiències pioneres, com el de la Mercè Gómez a l’institut Montserrat Roig.
El grup inicial del Pacte el van formar 15 persones, representants de la regidoria, dels Serveis d’Educació municipals, de les escoles bressol, escoles municipals, l’Eina Cooperativa, l’Esplai la Fàbrica, la Fundació Educativa Can Palet, Ca n’Anglada i Ègara; de les escoles Joan Torredemer i Abat Marcet; dels instituts Aimerigues i Montserrat Roig, de les escoles d’adults Ramon Llull i Anna Murià, de l’Escola Universitària d’Infermeria de Terrassa i de l’UPC.
«En un món on el llenguatge i posar nom a les coses és poder, el silenci és opressió i violència», afirmava Adrienne Rich, poeta i intel·lectual feminista estatunidenca la cita de la qual encapçala el redactat del Pacte; i així ha estat en aquest procés. Elaborada la proposta, el disseny i les fases de treball pel grup promotor, al «document marc del pacte» hi ha les aportacions de les direccions d’escoles bressol, de primària i secundària, 3 escoles d’adults, 4 centres universitaris, 18 entitats de lleure.
De totes maneres i malgrat la disposició, afegeix la Mercè, «ha costat molt fer les trobades per parlar i que es fes la diagnosi i el treball general, sobretot al sector del lleure, per les condicions laborals que tenen».
Destaca l’Anna que es va fer una formació per a les participants amb l’Amparo Tomé i la Marina Subirats, dues referents fonamentals del món de la coeducació al país, per posar en comú el llenguatge i terminologia base. «La gent està molt interessada», afegeix, «ha estat un procés molt participatiu, han col·laborat en la redacció definitiva. Per tant, no és que nosaltres hem inventat res, hem fet el redactat definitiu amb les propostes de cada grup de treball, nosaltres hem contactat i la gent s’ha posat les piles».
Una feinada, així doncs, un document de referència al país. «Ara comença la construcció del futur», riuen, però no bromegen, les companyes del Casal de la Dona. «El futur de la ciutat i la societat feminista, de persones iguals en drets, perquè la coeducació és un vector transversal en els plans d’educació i l’educació és la base fonamental en la formació i socialització de totes les persones», emfasitza la Isabel.
El document és el recull més important a disposició pel que fa a la diagnosi i propostes per a l’educació en la igualtat i per la construcció de relacions socials no sexistes, racistes ni discriminatòries
Molt important també, el fet que «aquesta feina no l’han fet tècnics municipals o d’altres àmbits», subratlla la Júlia. «L’ha fet gent que trepitja carrer, escoles», i destaca que a la presentació del document, el passat 24 de febrer, participaren la federació d’associacions veïnals local, monitores de lleure, professorat d’universitat i altres centres, del Consell d’Entitats d’Acció Socials, de cases regionals; la Taula de l’Aigua i Dones d’Aigua, monitores de menjadors i representants d’associacions de famílies d’alumnes (ampas i altres).
El document, assegura l’Anna, és ara «el recull més important a disposició pel que fa a la diagnosi i propostes per a l’educació en la igualtat i per la construcció de relacions socials no sexistes, racistes ni discriminatòries de cap mena i, per tant, una eina per fer la coeducació s’estengui arreu, que sigui un pacte de ciutat».
“Per fi podem fer un bon pas endavant!”
La designació d’un referent de coeducació als centres educatius és un mandat del Departament d’Educació que remunta a la implantació de la llei d’educació LOGSE, anys 1990, recorda la Mercè Gómez Llobregat, professora jubilada i veterana militant feminista, i afegeix fent una ganyota: «i estem en 2023!»
A Catalunya hi ha dos moments clau per a la coeducació, explica la Júlia López Quintana. El 2005, amb la celebració de les primeres jornades del Departament d’Educació i la conferència inaugural de la sociòloga Amparo Tomé González, especialista en educació i gènere, que establia un marc teòric i conceptual base. Allà es presentà la responsable del Departament d’aquest programa, la Núria Solsona Pairó. «Això va ajudar una mica a centres on ja es feia alguna feina», recorda la Mercè. Es van fer formacions, «hi va haver una empenta, però després un buit sense cap acció», lamenta.
Segueixen alguns anys durant els quals es fan activitats disperses i de forma voluntària a diferents centres, fins al 2018 i el llançament del programa Coeduca’t per part d’Educació. Es va fer una primera formació, amb 30 persones de tota Catalunya, 4 del Vallès occidental. «Clarament, en el 2019 es veuen accions més decidides», assegura la Júlia, que participà en la citada formació, «es nota el canvi, hi ha més centres amb referents i comissions per treballar la qüestió, i s’estableix al nou currículum educatiu la coeducació com a vector transversal».
Ha costat, «les prioritats!», es plany la Mercè en assenyalar que «els polítics saben que la prevenció de la violència masclista passa per una formació en coeducació i en igualtat. Si el Departament hagués pres la coeducació de la mateixa manera que la normalització lingüística, no estaríem aquí. O sigui, si en coeducació s’hagués fet com amb el català, que es van posar en marxa tots els recursos a disposició, ens trobaríem en una altra situació avui», sentencia.
Insisteix en aquesta qüestió la Isabel Salvador, professora jubilada i membre del Casal: «és clar que el creixement del moviment i l’avenç de les propostes feministes estan aconseguint que, per fi, l’educació en la igualtat i el combat contra les violències masclistes siguin prioritàries. S’han produït canvis socials que impulsen aquesta agenda. Clar que, això ha remogut sectors reaccionaris».
Article publicat originalment a Malarassa
