El col·lectiu de mestres, amb titulació expressament docent, un dels més nombrosos, no té col·legi. El moviment de mestres a partir dels anys 1970 es va iniciar per fugir del burocratisme escolar i en cap moment va pensar en crear un col·legi. Es va organitzar en coordinadora de mestres el 1974 i es va configurar en sindicats a partir de 1980 centrant-se en les condicions de treball i els drets laborals. Rosa Sensat de 1965, impulsora de les noves escoles d’estiu, es va anar multiplicant en escoles d’estiu comarcals o locals, estenent la renovació pedagògica i l’escola catalana arreu de Catalunya. El 1983 es van anar configurant els moviments de renovació pedagogia en diverses comarques o àrees territorials.
Els sindicats de docents centrats en les condicions laborals no van prioritzar l’exercici professional que ja quedava atès amb l’Associació de mestres Rosa Sensat i el Col·legi de Doctors i Llicenciats. En el transcurs dels darrers quaranta anys s’ha creat un distanciament entre les reivindicacions laborals i l’exigència de la pràctica professional particularment entre els docents que atenen l’educació bàsica dels tres als setze anys. El col·legi regula la professió, ofereix orientacions, renovació i formació permanent. Té funció disciplinària i competència sancionadora entre els col·legiats (que sols s’exerceix en casos greus) i vetlla pel reconeixement social de la professió.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha obert un procés de reorientació els darrers sis mesos que s’està concretant. “No s’aspira únicament a un model de professorat ètic, crític i compromès, sinó també a la creació de comunitats de professionals de l’educació.” Justament cal un model de professorat ètic, crític i compromès i sobre la base d’aquest cal conjuntar-se amb els altres actors, col·legis i associacions actives. És incomprensible que fins avui no hi hagi un col·legi de mestres, potser seria el més nombrós, com n’hi ha d’altres professionals educadors o que intervenen en educació. Cal pensar que ha estat l’Associació de Mestres Rosa Sensat que de fet ha cobert aquesta necessitat. En el moment de repensar el seu futur, no es pot deixar de considerar constituir-se el col·legi professional.
Caracterització del col·legi de mestres
- Aglutinar els mestres, presentar la professió com un actiu professional i social i dotar-la d’una imatge admirable i admirada i prendre la iniciativa fugint del desànim professional.
- Impulsar entre les col·legiades una exigència i rigor professional que mostri a la societat una actuació coherent dels mestres docents amb consistència científica.
- Fer públic un codi deontològic que articuli el compromís dels mestres docents i susciti confiança en les famílies i la societat.
- Declarar les accions pròpies de la professió, les responsabilitats assumides i precisar les condicions de treball necessàries per a un efectiu exercici professional.
- Ser interlocutor reconegut davant del Parlament de Catalunya i de l’Administració Educativa aportant informes propositius i compareixent per a assumptes de l’educació del país.
- Participar en els òrgans de selecció pública de mestres aportant representats acreditats per a ser nomenats per l’Administració educativa.
- Promoure activitats de formació de mestres responent a les necessitats de l’educació que puguin ser reconegudes i subvencionades públicament.
- Produir i editar recursos pedagògics, revista i publicacions que aportin iniciativa als mestres col·legiats i s’estenguin al conjunt de professionals amb l’aval de l’Administració educativa.
La col·legiació ha de ser voluntària, avui no s’escau que sigui obligatòria i és molt millor. Els qui s’hi incorporen ho fan per convenciment i amb voluntat de desenvolupar la millor acció professional col·legial. Amb el temps, ser col·legiat ha de ser una carta de presentació favorable si el col·legi marca una línia d’actuació ferma. Justament, en el cas que algú, reiteradament advertit per la seva inadequada pràctica, no es reorientés, els òrgans de gestió podrien decidir l’expulsió. Plantejar-se aquest extrem és justament confiant que podrem evitar-lo.
El col·legi de mestres ha de ser creat per llei del Parlament de Catalunya i això té unes exigències formals. Alhora dota d’una personalitat jurídica que tindrà la màxima presència social a la vista d’una actuació conjuntada, coherent, compromesa i pública. El col·legi ha de ser una autoritat pública reconeguda i solament així també serà escoltada en defensar les condicions de l’exercici professional. Si l’Administració educativa compta amb col·legis dels docents podrà decidir la despesa i assignació de recursos amb criteris professionals i podrà confiar-hi el desenvolupament dels plans d’estudis i normes bàsiques del servei escolar.
