Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Lotta Edholm és la ministra d’Escoles a Suècia i és, si més no, escèptica amb l’estratègia de digitalització que fa anys que està en marxa al seu país. Una estratègia que va suposar l’entrada dels dispositius digitals de manera més o menys accelerada i massiva a les aules de tot el país i que ha portat, almenys, segons informen diferents mitjans de comunicació del país escandinau, l’abandó per part de no pocs docents dels llibres de text i de l’escriptura a mà.
A finals del 2022, Edholm va rebre de l’Agència Nacional Sueca per a l’Educació el pla que hauria de posar-se en marxa des d’aquest 2023 i fins al 2027. Un cop llegit, la ministra ha optat per tot el contrari, donar el tancament a continuar aprofundint en la digitalització de les aules del seu país, almenys, fins no haver consultat diferents fonts d’informació en relació a l’evidència científica en relació als possibles efectes que aquest projecte pugui tenir en la infància sueca.
Segons informen diferents mitjans de comunicació del país escandinau, la ministra va tornar el document a l’Agència Nacional i va demanar l’opinió de prop de 60 organismes dedicats a la recerca en diferents camps. Un d’ells és l’Institut Karolinska, dedicat, en part, a l’estudi del neurodesenvolupament.
Fonts d’aquesta institució han confirmat a aquest periòdic que es va fer aquesta consulta i que totes les organitzacions van arribar a la mateixa conclusió: “Tota la recerca del cervell en nens mostra que no es beneficien de l’ensenyament basat en pantalles”.
En declaracions a diferents mitjans, la ministra Edholm ha valorat que la digitalització de les escoles s’ha fet massa de pressa i sense tenir en compte els impactes en la infància sueca.
La nova estratègia s’havia plantejat dos objectius generals que haurien de desenvolupar-se mitjançant set subobjetivos més. El primer dels objectius és que “tots els nens i estudiants desenvolupen la competència digital per a poder participar activament en els estudis, la vida social i laboral amb l’objectiu de contribuir a una societat sostenible i democràtica”. El segon: “Incrementar la qualitat de l’ensenyament, l’equivalència i el compliment d’objectius mitjançant l’ús de les possibilitats de digitalització en les diferents parts del sistema escolar”.
El text defineix les línies generals que, d’haver passat el filtre del Ministeri suec, s’hauria objectivat en un pla d’acció per a poder aterrar els diferents subobjetivos en polítiques concretes. Entre set subobjetius estan que els estudiants desenvolupin la competència digital com a part i requisit previ per a l’aprenentatge permanent o la d’usar recursos d’aprenentatge digital i una comprensió bàsica de com funcionen. També pretenien aconseguir que el professorat i un altre personal educatiu utilitzi els recursos d’aprenentatge digital “per desenvolupar l’ensenyament i estimular l’aprenentatge i el desenvolupament de tots els nens i estudiants”.
Des de l’Institut Karolinska van emetre un informe bastant crític. Segons aquesta institució, l’estratègia de l’Agència preveia una sèrie d’efectes positius de la digitalització però aquesta “no està basada en evidència, és a dir, no es basa en coneixement científic”. En el mateix document, l’institut assegura que l’Agència Nacional Sueca per a l’Educació “no sembla ser conscient que la recerca ha assenyalat el fet que la digitalització de les escoles té importants conseqüències negatives per a l’adquisició de coneixements per part dels estudiants”.
Finalment, l’Institut Karolinska assegura que l’Agència Nacional no ofereix estratègies concretes als centres educatius per a implementar la digitalització de les aules quan, asseguren, aquesta institució “ha de ser conscient que moltes escoles (especialment en àrees vulnerables) tenen grans dificultats per a trobar docents competents i que molt pocs docents han rebut capacitació sobre com usar les ajudes digitals”.
