Opinió

D’escriure, de llegir (II)

• Contextos. Tot allò que treballem estarà inserit en un context que dotarà l’activitat de sentit. Vivim en una societat altament alfabetitzada i altament lectora. Disposem d’espais lletrats arreu. Per aquest motiu és molt important inserir-nos en aquest món lletrat. Conèixer i habitar el món amb múltiples interaccions amb l’entorn ens permet adquirir vocabulari, desenvolupar la comprensió de tot el que ens envolta i aprendre a formular bones preguntes. Interaccionar amb l’entorn fora del centre i fora de l’aula permet aprendre en contextos amb significat, amb sentit. En aquests contextos ens trobarem amb situacions comunicatives molt variades: converses, exposicions, algú que cerca un determinat carrer, algú que pregunta per on se va a…; algú que no entén el que diu un determinat cartell, avís o símbol; algú assegut en bar que llegeix, un altre que escriu, que mira el mòbil, que parla a través del mòbil… Identificarem multitud de temes (continguts), intencions, audiències i mitjans de comunicació. Un material real fantàstic per aprendre.
• Intervencions. Hem de preveure situacions que ens permetin interactuar amb els fillets i les filletes de manera individual, per parelles, en petits grups i en grup classe. L’objectiu és reflexionar sobre les feines fetes, revisar els dubtes i sistematitzar els aprenentatges. Aquests períodes s’han d’establir setmanalment, mentre treballen col·lectivament.

Interaccionar amb l’entorn fora del centre i fora de l’aula permet aprendre en contextos amb significat, amb sentit

• Activat reflexiva i metacognitiva. Ja n’hem parlat. Però és necessari recordar-ho. Pensar cansa i l’activitat metacognitiva consumeix molta energia, però és necessària per aprendre. Un conjunt de preguntes ens permeten endinsar-nos en aquests processos; les usarem assenyadament (temps breus, atenció alta, canvi…): com has fet això? Què has pensat? Com has arribat a aquesta conclusió? Anotem els resultats. Ho recordarem més endavant. Sistematitzarem.
• Documentació. Comprovar la progressió. Cal conservar evidències de lectures (enregistrades) i d’escriptures cada cert temps (cada mes, cada dos..) de cada fillet. A les tutories individuals aprofitem per revisar evidències anteriors. Els fillets han de comprovar si avancen i en quins aspectes concrets (la meva lletra s’entén millor; abans llegiu molt poc a poc…) i recordem el camí seguit (què has fet per aconseguir-ho?). Ens trobem amb camins i estratègies diferents que ens porten a la millora. Un dia, col·lectivament, en parlem i les posem en comú. Hi ha molts camins.
• Sistematització. Qualsevol reflexió que plantegem a classe ens ha de portar a un conjunt d’aprenentatges. Aquests aprenentatges s’han de consolidar, s’han de fixar. Per tant, els hem de sistematitzar, ordenar i aprendre (avui hem parlat d’un text escrit amb frases molt llargues sense pauses; les hem intentat llegir i hem arribat a la conclusió que era millor escriure frases curtes, amb signes de puntuació; n’hem reescrites algunes i hem fet un cartell recomanant l’ús de frases curtes. Hem parlat que entenem per frase curta, introduint conceptes gramaticals: determinat+ nom+ verb+ complement). Totalment contextualitzat, relacionat, significatiu. Adient. Comprensible.

Pensar cansa i l’activitat metacognitiva consumeix molta energia, però és necessària per aprendre

• Aprendre de l’error. Mai penalitzar els errors. Algú escriu pota i havia d’escriure bota. Diu que ho veu igual. Reflexionem conjuntament i parlem de rotacions: b, p, d, q. Agafem una lletra b gran (té més de 50 cm.) i li donem voltes. En parlem, les llegim, allarguem els sons, hi reflexionem i ho sistematitzem. Els encanta l’activitat. No podem parlar de tots els errors. Ens seleccionem alguns conjuntament i en parlem.
• Alerta amb les pantalles. La digitalització massiva de les aules ens ha de fer reflexionar. Asserenadament. Llegir i escriure implica un gran esforç cognitiu. Les pantalles ens ho faciliten tot i ens exigeixen poc esforç. Les usem, però limitadament. Hem de tenir molt en compte que l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura mitjançat pantalles presenta inconvenients:
  • Amb les pantalles usem manco sentits. Necessitem manipular, tocar, experimentar…
  • Un dels fonaments de la lectura es veu seriosament alterat: els moviments sacàdics. Els nostres ulls, per llegir una línia, no fa un recorregut uniforme sobre la línia, bota. És fàcil observar-ho mentre una persona llegeix. Més salts, lectura més lenta; menys salts, lectura més ràpida i més comprensiva. Les pantalles ens presentem molts textos en columnes primes. No cal fer l’esforç de copsar, cada vegada més, més paraules en cada moviment sacàdic.
  • Molts elements distractors. Quan obres una pantalla, van sorgint elements arreu: notícies, publicitat, avisos… la lectura necessita atenció. Cal ensenyar a focalitzar l’atenció. En les pantalles hi ha massa renou distractor.

Ensenyar a escriure i a llegir implica un plantejament rigorós, complex, reflexiu i coherent

• Plantejament global. Des de fa molts anys s’ensenya a llegir i a escriure per parts segmentades: relació so-grafia, sons vocàlics, sons consonàntics, consciència fonològica, traç de les lletres, comprensió… que al capdavall amaga una concepció profundament errada. S’ensenya i s’aprèn separadament i després, els fillets ja ho ajunten. El problema és que una gran majoria no ho ajunta si no se’n fa un ensenyament explícit “d’ajuntar”. El mateix succeeix en cursos posteriors (primària i secundària). Els llibres de text mantenen una estructura invariable passi el que passi: una lectura d’un fragment descontextualitzat (El clan de l’Ós de les cavernes) exercicis de comprensió, continua amb les propietats del text escrit, el sintagma nominal, l’ús dels diccionaris i els errors en l’accentuació. No és possible establir relacions; no és possible aprendre. Els dissenys que hem posat en pràctica (a diferents cursos) sorgeixen de la lectura o l’escriptura d’un text per alguna necessitat concreta (buscar informació, escriure una nota); sorgeixen dubtes (com s’escriu…? Com es diu…?); parlem sobre els dubtes, entre tots intentem resoldre’ls, sistematitzem allò après i busquem exemples semblants i continuem. Finalment, recordem el camí realitzat i ens interroguem sobre el procés que ha seguit cadascú. Els posem en comú, identifiquem processos comuns i els aprenem, sistematitzant-los i recordant-los cada cert temps.

Ensenyar a escriure i a llegir implica un plantejament rigorós, complex, reflexiu i coherent, incorporant evidències, recerques i pràctiques exitoses. En hores d’ara estem immersos en un procés de disseny de seqüències d’ensenyament-aprenentatge, molt de DUA i, sobretot, elaborar rúbriques, moltes rúbriques. Ens tornarem a passar tres carrers? Reflexionem-hi asserenadament.