Quan era més jove i parava en una benzinera per omplir el dipòsit del cotxe sempre podies comprar una casset de l’Eugenio. Ara potser podràs tornar-ne a comprar gràcies a la pel·lícula d’en David Trueba.
És, sobretot, una història d’amor entre l’humorista i la seva dona, la Conxita. Van formar un duo de cantants que tenien èxit, però durant una breu temporada la Conxita va deixar el duo i va aconsellar a l’Eugenio que continués tot sol i ell amania l’espectacle amb uns acudits i, quan la dona va tornar ell s’havia convertit en un esplèndid i reconegut narrador d’acudits i havia creat un estil. La Conxita el va deixar fer, el va ajudar en la seva carrera en solitari i ell va fer tot el que podia perquè ella continués cantant.
Eugenio va saber crear un personatge amb pocs elements, com ho feia en Xarlot, en Capri, la Santpere, en Chiquito… i Mister Bean. Eugenio era la seva veu, l’inici dels seus acudits, la beguda, la barreja de català i castellà, l’etern cigarret, el vestit fosc i algun detall més.
Trueba aconsegueix fer-nos estimar un personatge que ja estimàvem
Trueba aconsegueix fer-nos estimar un personatge que ja estimàvem, un home que tenia una mena de tristesa dins, però que la convertia en un component lluminós de la seva interpretació.
Una història d’amor, repeteixo, i una història que narra una trajectòria artística d’un home clau en l’humor del nostre país. Una pàgina per a ell tot sol.
I una interpretació esplèndida d’en David Verdaguer. Jo ja sé que en Verdaguer és un gran actor, però aquí supera tots els límits i l’actriu Carolina Yuste, que dona vida a la Conxita, broda la seva interpretació.
Potser serà la pel·lícula espanyola de l’any. Potser sí, si depèn de mi, amb tota seguretat.
