Tancar o fusionar centres, introduir nous equips de direcció i docents, transformar el projecte pedagògic, reformar les instal·lacions o millorar l’entorn són algunes de les accions que el Consorci d’Educació de Barcelona ha realitzat en 19 centres, en funció de les característiques i necessitats de cadascun, per tal de reduir la segregació escolar en la zona i d’augmentar la demanda per part de les famílies.
Segons les conclusions del fons de promoció per a l’avaluació de polítiques públiques del Departament d’Economia de la Generalitat (Proava), els resultats permeten ser optimistes en disminuir la segregació i incrementar la demanda. Proava ha analitzat les transformacions integrals de centres educatius des del curs 2018-19 fins al 2021-22.
L’anàlisi constata que “l’impacte sobre la segregació escolar ha estat molt positiu, ja que pràcticament totes les zones afectades per alguna transformació han millorat notablement en aquest aspecte”. Destaca la zona educativa formada per Sants, Hostafrancs, La Bordeta i Badal, on s’ha observat una reducció del nivell de segregació escolar del 43% en només cinc cursos, passant a ser considerada una zona de segregació baixa.
L’estudi també remarca que en educació infantil la demanda dels centres transformats se situava uns 20 punts per sota del conjunt del sistema públic, mentre que al final del procés la diferència s’ha reduït a prop de la meitat. Això, segons Proava, està relacionat amb la consideració que la comunitat educativa té del nivell de qualitat i d’oportunitats dels diversos centres.
Institut escola
Per a la gerenta del Consorci, Mercè Massa, les dades confirmen l’efectivitat de l’aposta per les grans transformacions dels centres, així com els punts de millora i els reptes: “Volem una ciutat on tots els centres puguin tenir la mateixa confiança i la mateixa garantia”. Les propostes de transformació, ha dit, són “integrals i profundes” i van des de crear nous equips fins a posar èmfasi en l’itinerari formatiu, de manera que agrupar centres i transformar-los en institut escola és una de les mesures que ha funcionat.
Les transformacions integrals de centres són un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu la millora de l’equitat en accés a l’educació, la igualtat d’oportunitats i la lluita contra la segregació escolar. Les iniciatives s’han dut a terme en centres amb uns nivells elevats de complexitat, baix rendiment acadèmic o uns nivells reduïts de demanda per part de les famílies.
Accions diverses
En aquest sentit, tenint en compte que cada centre necessita respostes diferents, s’han realitzat accions que inclouen una nova oferta d’ensenyaments, sigui tancant, fusionant o fent créixer els centres. Altres mesures tenen a veure amb canvis en la direcció, en el projecte pedagògic, en els edificis i en l’entorn educatiu. El lideratge de l’equip docent i els projectes innovadors formen part de l’estratègia. “És molt important que cada centre tingui el seu perfil”, exemplifica Massa.
Els motius per posar el focus en una transformació o en una altra estan relacionats amb haver detectat la necessitat de corregir una situació de segregació o de descens en el nombre de preinscripcions, per tal d’aconseguir una millora en la igualtat d’oportunitats.
Mirada al futur
La coordinadora de recerca i avaluació del Consorci d’Educació de Barcelona, Marta Comas, assenyala que “un cop consolidat el Pla de xoc contra la segregació i per a la igualtat d’oportunitats i èxit educatiu, calia dotar els centres amb unes bases que els permetessin avançar en l’equivalència i fer que tots ells siguin volguts per part de les famílies i l’alumnat”.
“Aquesta avaluació servirà per endreçar, estandarditzar i millorar futurs processos de transformació integral, ja que les dades ens mostren que, en general, i malgrat el capgirament que suposen, les comunitats educatives es mostren satisfetes amb el resultat”, afegeix Comas.
En aquesta mateixa línia, l’estudi recomana passar d’una visió de transformació de centres a una de transformació de zona, com ha passat a Sant Andreu, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Les Corts i Horta Guinardó, que són els districtes en què se situen els 19 centres transformats integralment.
Exemple de canvi
Un d’aquests centres és el nou Institut escola Mirades el 2021, al barri del Carmel. La seva directora, Maica Jiménez, recorda el tancament de l’antiga escola Taixonera i les obres en el mateix espai, amb els mateixos alumnes i mestres, però amb canvis en l’equip directiu. El primer canvi va ser el canvi de nom, Mirades, per a després, curs a curs, anar sumant l’ESO. La renovació dels patis, per transformar-los en espais més verds i menys grisos és una altra de les modificacions més notables.
Tot això ha suposat que hi hagi més interès de les famílies del barri a l’hora de fer la preinscripció, gràcies també a les jornades de portes obertes per mostrar el projecte educatiu, en què l’alumnat té més autonomia i més responsabilitat. Així, tots els cursos, comencen les classes amb una assemblea, i és que la participació estudiantil, remarca Jiménez, és essencial en aquest canvi de mirada.
