Opinió

Les ISOs: garantia o blanquejament de males praxis?

En aquests temps en què la transparència i la integritat són fonamentals per al bon funcionament de la nostra societat, tan afectada per una corrupció sistèmica, l’existència d’unes ISOs de qualitat semblen molt adients, malgrat tota la feina burocràtica extra que representen per als docents. Aquest sistema, tanmateix, no només suposa una tasca afegida de dubtós benefici, sinó que, fins i tot, pot arribar a encobrir i blanquejar casos greus de corrupció com el que s’està destapant a l’INS de l’Ebre.

Per a qui no ho sàpiga, el sistema de qualitat ISO es basa en l’estandardització de procediments i programacions, seguint un model d’una hipotètica bona praxi que dona una pàtina de credibilitat i savoir faire als centres que en poden presumir. Aquest sistema té una validació interna i externa del centre, i la seva implementació té un alt cost econòmic per al Departament d’Educació i és un desgast per als docents que omplen tota la paperassa que requereix. Però, ja se sap, tot sigui per transmetre una imatge corporativa seriosa, no fos cas que es comencés a veure que el sistema fa aigües per totes bandes.

Un sistema de qualitat que arriba al punt de blanquejar casos de corrupció i crema el cos d’FP és una amenaça per a la integritat i el bon nom de la Formació Professional

Les conseqüències del blanqueig de la corrupció són nefastes per a la credibilitat de les ISOs, ja que no només s’accentua la sensació de la seva inutilitat, sinó que palesen que poden fins i tot arribar a encobrir la corrupció. De fet, fins fa menys d’una setmana, qualsevol persona que no sabés la situació interna del centre probablement quedaria astorada davant de totes les certificacions de qualitat de l’INS de l’Ebre i, segurament, rebutjaria de pla la idea d’una corrupció sistematitzada dins del centre educatiu.

Entenem que les demandes dels i les docents pel que fa a l’eliminació del sistema ISO estan més que justificades, ja que suposen una càrrega afegida i no garanteixen un funcionament irreprotxable del centre educatiu que les obté. En qualsevol cas, és imprescindible una acció decidida per part de les autoritats competents per reforçar els mecanismes de control i supervisió tant interns com externs, i per garantir el funcionament clar i transparent dels ens públics.

En conclusió, un sistema de qualitat que arriba al punt de blanquejar casos de corrupció i crema el cos d’FP és una amenaça per a la integritat i el bon nom de la Formació Professional del nostre país. Per tot això, exigim i esperem, no sense dubtes, que la classe política prengui les mesures pertinents per garantir que mai més un sistema de qualitat pugui arribar a encobrir delictes de malversació de fons, falsedat documental i casos d’assetjament laboral, entre d’altres.