Article publicat originalment a eldiario.es
Entre professors que persegueixen somnis en forma de lletres beatlelianes, reconeixements tardans (Terele Pávez, Javier Cámara, David Trueba), ministres que Javier Bardem va definir de “anticultura” i bruixes de Zumarramurdi hi eren, gairebé sense fer soroll, Les mestres de la República. A la 28a edició dels premis Goya la cinta, afavorida per FETE-UGT i dirigida per Pilar Pérez Solano, va aconseguir el guardó a la millor pel·lícula documental. Una pàgina de reconeixement que s’afegeix al relat continuat d’un projecte que va tirar de crowdfunding en la seva temptativa vigent de rodar una segona part.
El documental sobre les mestres republicanes, basat en la novel Històries d’una mestra de Josefina Aldecoa i interpretada per Laura de Pedro, rescata la “memòria d’una època que va creure en l’educació” i va canviar la imatge de la dona, protagonista llavors de la construcció d’una “nova societat” renovada “a través de l’educació”. El llegat històric, estimulat per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, de “unes dones valentes i compromeses que van participar en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l’educació”.
“I nosaltres tenim moltíssimes coses per explicar”
En el seu discurs, la directora de Les mestres de la República va recordar a les seves protagonistes i va agrair que l’Acadèmia fes “aquest homenatge a aquestes dones valentes i lluitadores que van defensar la igualtat a través de l’educació”. Pilar Pérez Solano va voler compartir el Goya “amb moltíssima gent”. Va citar així a FETE, impulsors del projecte “des del principi”, a “tot l’equip”, les “historiadores, perquè elles són l’ànima d’aquest documental” i “als familiars, sobretot a la Hilda (Farfante), perquè la Hilda ha emocionat a aquest país, per les seves llàgrimes”.
Hilda Farfante, filla de mestres republicans assassinats pel feixisme espanyol, va dir en el seu moment a Pérez Solano: “Fixa’t el que les mestres estan fent per la memòria”. La directora, abans de reclamar suport a la creació (“el documental també està passant per moments molt difícils”), va agrair el seu testimoni viu: “Hilda, això també és teu”. “I nosaltres tenim –va acabar– moltíssimes coses per explicar”.
Ara, el Goya “revitalitza” l’obra i unes projeccions que es pretenen dur “a tots els centres universitaris” i que ja han visionat “més de 80.000 persones a tota Espanya”. El projecte continua, segons el secretari general de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la Unió General de Treballadors (FETE-UGT), Carlos López, “amb la idea de no rebre subvencions públiques”, un camí d’autofinançament que segueix “rebent sol·licituds per ajudar a realitzar la segona part”, fins i tot després de finalitzada l’etapa de crowdfunding (va alcançar 18.720 euros de 80.000).
“És un projecte que realitzarem, però no volem tornar-nos bojos”, afirma. La pròpia nominació ja suposava, apunta Carlos López, “el reconeixement a la feina ben feta”, de manera especial al “d’aquestes dones i de la política educativa republicana”. I està “servint per debatre els valors que es van proclamar en aquest moment històric, que van jugar un paper tan important i que seguim reivindicant”. Sobretot, insisteix, “en una època on per llei s’està retrocedint en drets”.
Per la seva banda, l’actriu Laura de Pere dedica el guardó obtingut “a les persones que ho han fet possible” i, de manera especial, “a Hilda Farfante Gayo”. Encara que “sobretot”, la intèrpret enfoca el seu agraïment a “aquestes dones valentes i compromeses, les nostres mestres republicanes” la “memòria i llegat” de les quals han de ser “difoses i reconegudes com mereixen”.
En els seus 65 minuts de durada, l’obra impulsada per FETE-UGT i Transit Produccions barreja ficció amb imatges d’arxiu inèdites. Per aconseguir el Goya, va competir en la seva categoria amb cintes com Món petit, Con la pata quebrada i Guadalquivir.
