Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una nova llei d’educació a Catalunya que vetlli per la gratuïtat dels estudis -des de l’escola bressol fins la universitat-, per la titularitat pública dels centres i per una gestió més democràtica. Aquests són els tres pilars de la Iniciativa Legislativa Popular que es presenta aquest dissabte en societat -en el marc del Fòrum Social de Catalunya-, i a través de la qual es pretén bastir una nova llei d’educació catalana i transformadora, segons els seus impulsors.
Aviat farà un any que la idea va sorgir i es va anar propagant entre diferents col·lectius de docents, que hi han anat treballant principalment des de l’assemblea groga fins a elaborar un primer borrador amb les bases de la proposta. Uns plantejaments de fons que seran irrenunciables, encara que el document encara no està tancat i se’n podran debatre els detalls dins la comissió promotora de la ILP, que s’obrirà a associacions i entitats. En el que s’ha consensuat fins ara hi han participat col·lectius de mestres, sindicats, associacions d’estudiants, de famílies i d’altres entitats vinculades a l’educació.
El procés de la ILP, un cop se n’hagi polit tot el redactat, serà passar per una validació jurídica i per una posterior recollida de 50.000 signatures. Amb aquestes firmes es podrà tramitar la iniciativa al Parlament de Catalunya, que després l’haurà de debatre, la podrà modificar i decidirà, per majoria, si aprovar-la o no.
Pública, gratuïta i democràtica
Els tres pilars de la ILP, segons els seus impulsors, tenen la intenció de combatre els plantejaments del marc legislatiu vigent, conformat per la Llei d’Educació de Catalunya i per la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa -la denominada llei Wert-, que consideren que no garanteix una educació gratuïta, pública i democràtica.
En el cas de la gratuïtat, la proposta passa per garantir el dret a educació universal en totes les etapes, des de l’escola bressol fins la universitat, una situació que, segons denuncien els promotors, no s’ajusta actualment a la realitat, perquè l’accés a la primera etapa de l’educació infantil no està garantida per a moltes famílies -les places públiques són limitades-, així com l’accés a la universitat, que amb els augments de més d’un 66% del preu de la matrícula no està a l’abast dels estudiants amb més dificultats econòmiques.
També constarà a la ILP el blindatge d’una única xarxa de centres educatius públics, després d’una progressiva retirada de concerts a les escoles que en tinguin -en un procés que s’hauria de concretar-. Els impulsors consideren que els fons públics no haurien d’anar destinats a finançar escoles que estan gestionades per empreses privades, un sistema de llarga trajectòria a Catalunya que queda protegit per la LEC. “El Servei d’Educació de Catalunya és constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada”, consta a la norma.
I pel que fa a recuperar la gestió democràtica dels centres, que els promotors consideren que la LEC i la LOMCE els l’ha arrabassada, la iniciativa legislativa aspira a que els directors siguin escollits pel claustre i sorgits d’aquest mateix organisme, amb projectes educatius discutits en el si de cada centre. Els impulsors s’oposen fermament al decret de plantilles, que dóna més marge als directors per a escollir els perfils de docents en la seva contractació, i aposten per un model que aporti més estabilitat, tot i que encara està per concretar.
Altres aspectes que la ILP també aspira a recollir són fixar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament, finançar el sistema educatiu d’acord amb la seva importància i el traspàs de la titularitat de les escoles bressol des dels municipis cap a la Generalitat. En aquest punt, els impulsors consideren que així es garantirà més la igualtat, ja que l’existència o no d’escoles bressol i el seu preu de matrícula no dependrà, com ara passa en molts casos, de l’estat de les arques de cada Ajuntament.
“Portem quatre anys dient ‘no’; calia avançar”
Queda lluny ja la primera retallada de sou que van patir els docents catalans, de la mà del Govern de Zapatero. Després van arribar els ajustos pressupostaris del Govern de CiU, els del Govern del PP, la reforma educativa de José Ignacio Wert, i els docents veuen com les seves contínues protestes i vagues del sector no han aconseguit gairebé res del que es proposaven. “Estàvem farts de dir no i prou -explica Ramon Font, un dels promotors de la iniciativa-, de rebutjar la LEC i la LOMCE i no avançar, però sempre hem sapigut el que volíem i ara hem trobat la manera de plasmar-ho”, explica Font.
La ILP es presenta dins el Fòrum Social de Catalunya amb la intenció de multiplicar el seu impacte i que generi debat, entre altres qüestions, perquè “ara que sembla que s’estan parlant coses del futur en aquest país, és important introduir-ho”. Els promotors mostren confiats d’aconseguir les 50.000 signatures -només a Barcelona, les escoles bressol en van aconseguir més de 25.000-, però no veuen tan clar el pas pel Parlament de Catalunya, on els partits que van aprovar la LEC sumen una àmplia majoria.