L’ebola no és una malaltia que afecti especialment a la infància, però tot i així aquesta tràgica epidèmia, que ja ha deixat més de 2.500 morts, està causant estralls sobre nens i nenes dels principals països afectats: Libèria, Sierra Leona, Guinea i Nigèria. La situació més crítica és als dos primers països, on per culpa de l’èbola s’han els serveis d’atenció sanitària, fet que provoca que els infants no puguin rebre tractament d’altres malalties. Aquest és el principal perill, segons alerten entitats humanitàries com UNICEF o Save de Children, però n’hi ha d’altres: els infants que perden els seus pares a causa de l’ebola queden estigmatitzats per la resta de la societat -que els considera infectats-, i des de fa setmanes milions de nens i nenes, sobretot a Libèria i Sierra Leona, no poden tornar a l’escola.
En total, hi ha 8,5 milions de menors de 20 anys en els territoris més afectats, i 2,5 milions d’infants de menys de cinc anys, que són els que estan en major situació de risc, sobretot pel que fa al deteriorament dels serveis sanitaris en aquests països. A Sierra Leona, segons el seu departament de Salut, malalties que podrien ser tractades com la neumnia, la diarrea o la malària, estan causant ara mateix tres o quatre vegades més morts entre els infants que el propi ebola. No només pel tancament de serveis, sinó també pel temor de la població d’apropar-se als hospitals i ser contagiat. “Molts nens no estan rebent vacunes prescriptives, atenció preventiva o tractament necessari per malalties comunes”. apunten des d’UNICEF en referència al cas de Libèria, un dels països més devastat.
“L’ebola amenaça en amb llançar per terra tot el que s’ha assolit amb molt d’esforç a favor dels nens a Libèria”, es lamentava Sheldon Yett, representant d’UNICEF en aquest país de l’Àfrica Occidental. Fins fa uns anys Libèria havia estat sotmesa al flagell d’una guerra devastadora, i des del seu acabament “era el país de tota l’Àfrica que més havia reduït la mortalitat infantil”, apunta Yett. L’organització ha posat en marxa un pla, amb el suport econòmic del Banc Mundial, per enviar als països 544 tones de subministraments i per engegar una campanya de sensibilització que ha de servir també per formar voluntaris sanitaris i docents que ajudin a difondre els perills de l’ebola. A més, preveuen garantir serveis sanitaris bàsics a dones i nens, així com atenció psicològica.
L’escenari d’emergència humanitària ha portat als Governs, aconsellats per organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut, a adoptar mesures dràstiques, per evitar un ritme de contagi d’entre 100 o 200 persones cada setmana. A Libèria s’ha decretat un confinament que impedirà a les famílies a sortir de casa seva fins el proper diumenge.
L’educació, una víctima més
Les escoles de Libèria estaran tancades fins l’1 d’octubre, i es possible que la suspensió de l’escolarització s’allargui. Els centres educatius són un clar focus d’exposició al contagi de malalties, i qualsevol precaució contra el major brot d’ebola de la història és necessari. Però la paral·lització de l’educació passarà factura a uns infants que en casos com el de Libèria tot just estaven començant a celebrar certa regularitat en la seva escolarització. Així ho alerten entitats com Global Partnership for Education (GPE), que lamenten que ha quedat aturada la formació de mestres, la construcció d’escoles, el repartiment de llibres de text o la revisió dels currículums.
Entre Libèria i Sierra Leona són 3,5 milions de nens els que no poden tornar a l’escola per ara. Si la situació s’allarga indefinidament, els responsables del sistema educatiu d’aquests països s’han arribat a plantejar posar en marxa un programa de ràdio educatiu. “És essencial que els líders educatius estiguin expectants i flexibles; expectants per assegurar-se que els nens no són apartats durant massa temps del seu aprenentatge; i flexibles per adaptar-se ràpidament a situacions inesperades”, sentencia Julia Gillard, de GPE.
