A Catalunya hi ha un llarg camí per recórrer en matèria de desigualtats educatives. Segons un informe presentat per la Fundació Jaume Bofill, que es capbussa i compara els resultats de PISA dels anys 2003 i 2012, el nivell socioeconòmic dels alumnes condiciona més els seus resultats que fa una una dècada. En concret, un 23% més. Una xifra significativament superior a la de la majoria de països que fan aquesta prova, a excepció de Portugal o França, que presenten un major empitjorament de les desigualtats educatives.
“Les desigualtats són un fre per a la millora dels resultats educatius”, ha assenyalat el sociòleg Xavier Bonal, director de l’estudi, que porta per nom Equitat i resultats educatius a Catalunya. Els resultats de les proves –que en les dues edicions mencionades se centren en les matemàtiques– deixen Catalunya en la mitjana de l’OCDE, una posició gens menyspreable, però la manca d’equitat i les diferències entre els fills de famílies empobrides i benestants segueixen sent marcades, segons la investigació. Només un 6,6% dels alumnes d’entorn afavorits obté resultats baixos en matemàtiques a PISA, un percentatge que augmenta al 35,3% en el cas dels joves de famílies amb més dificultats econòmiques.
En aquest sentit, l’estudi reflexa també que són pocs els països que es poden permetre tenir uns bons resultats educatius i arrossegar dèficits d’equitat entre el seu alumnat. “La majoria de països que han millorat els seus resultats han reduït les desigualtats”, ha conclòs Bonal, que ha posat exemples com el d’Alemanya o Suïssa. Amb tot, puntualitza l’estudi, no és que Catalunya sigui un país més desigual educativament que la resta de l’OCDE –es troba en la mitjana–, però sí que té mancances i un important marge de millora com a palanca per augmentar el nivell educatiu.
Per la seva banda, el departament d’Ensenyament ha respost que “el millor instrument per a millorar l’equitat” és l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar, que incorpora iniciatives com les aules d’acollida o els programes intensius de millora (PIM), per alumnat amb dificultats. En un comunicat, Ensenyament argumenta que “no es pot identificar PISA amb el sistema educatiu”, i esgrimeix els resultats de les proves de competències bàsiques del curs passat, que també realitzen els alumnes de Quart d’ESO, en les quals sí que es van reduir les diferències entre l’alumnat segons el seu nivell socioeconòmic (de 25,1 a 17,7 punts en dos anys).
Diferències segons l’origen o el gènere
L’informe posa també el focus en altres mancances en matèria d’equitat, com és el cas de les diferències en els resultats educatius de matemàtiques entre l’alumnat autòcton i el d’origen immigrat i entre els nois i les noies.
En el primer cas, el cert és que sí que hi ha diferències significatives a Catalunya entre els resultats d’alumnes d’origen immigrat i els de família catalana. Sovint s’ha considerat que això es devia principalment a que els col·lectius d’origen estranger solen estar a les capes més baixes de la societat, i que era aquest factor econòmic i no el d’origen el que els perjudicava en els resultats educatius. Però inclús quan es compara entre alumnes d’un mateix nivell socioeconòmic, la diferència entre els autòctons i els d’origen estranger és de 40 punts de PISA.
Aquesta situació, tanmateix, no és acceptable, segons la Fundació Bofill, que recull exemples de països –com Canadà, Suïssa o Austràlia– que han aconseguit minimitzar aquestes diferències a PISA. En aquest sentit, el president de la fundació, Ismael Palacín, i l’investigador Xavier Bonal, han aportat algunes propostes que, en base a les conclusions de l’estudi, servirien per combatre aquestes diferències. Una d’elles és implementar polítiques contra la segregació i les escoles gueto. “Canvien molt els resultats d’un alumne en funció de si està en una escola d’entorn desfavorit o no”, assenyalava Bonal. O, en la mateixa línia, desplegar l’article 48 de la llei d’educació, que preveu posar un màxim d’alumnes amb necessitats educatives específiques a cada aula (actualment només hi ha un mínim de dos). o posar en marxa un sistema de detecció més prematura d’aquestes necessitats. “Aquestes són mesures a cost zero, qüestió de voluntat política”, ha volgut deixar clar Palacín.
L’altra gran bretxa, segons l’estudi, és la que separa nois i noies en els seus resultats en matemàtiques, quasi la més marcada de tots els països que se sotmeten a PISA. A tots els països es dóna, apunta Bonal, però a Catalunya amb especial duresa. Els nois superen les noies en 22 punts, molt per sobre dels 11 punts de mitjana de l’OCDE. En aquest cas, la Generalitat també ha volgut deixar clar que aquesta bretxa sí que s’ha reduït en les proves de competències bàsiques, de 5,9 a 5,3 punts en dos cursos.
