Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’angès és l’assignatura més afectada per les desigualtats. Les proves externes que elabora la Generalitat, tant a Sisè de Primària com a Quart d’ESO, evidencien que el nivell d’anglès, la llengua estrangera de referència a les aules, està fortament condicionat per l’entorn socioeconòmic dels centres educatius. Molt més que en el cas de matemàtiques, llengua catalana i castellana, la resta de matèries que s’avaluen en els tests de diagnòstic que es realitzen a Catalunya.
La progressiva millora dels històrics baixos resultats en l’anglès, que ara ja se situen en la mitjana desitjada per la Generalitat –prop dels 70 punts sobre 100–, amaguen una desigualtat de 23 punts entre els resultats dels que acaben l’ESO en instituts de barris desfavorits i els de zones benestants, una bretxa molt més accentuada que en el cas del català, el castellà o les matemàtiques, on la diferència és de 15 punts o inferior. Per què l’origen social dels alumnes condiciona més l’anglès que les altres matèries?
El primer que ve al cap a molts mestres i acadèmics són les extraescolars d’anglès. Un número cada cop més creixent de famílies ha apostat per dur els seus fills a classes extraescolars d’anglès, als mateixos centres o en acadèmies privades, per perfeccionar l’ús d’una llengua considerada clau per al seu futur. Però no totes s’ho poden permetre. “A l’escola fem dues hores setmanals d’anglès, però hi ha nens que en fan tres més a fora el centre. És més del doble, és clar que es nota”, constata Maria Mont, mestra d’anglès a l’escola Sant Jordi de Mollet del Vallès, que afegeix que aquests alumnes presenten més solidesa o un vocabulari més consolidat. “Es tracta d’un reforç d’anglès pensat no per arribar a les competències bàsiques, sinó per a un nivell molt superior”, constata.
Les desigualtats, en aquest sentit, s’expliquen no només perquè hi ha més alumnes que no assoleixen el nivell bàsic –un 19% del total, en acabar l’ESO–, sinó perquè també hi ha molts més alumnes excel·lents. En les proves de Secundària, als instituts de zones benestants més de la meitat (52%) dels alumnes té un nivell alt d’anglès, un percentatge que queda al voltant del 40% en la resta de matèries.
Però són les extraescolars l’única explicació? “N’és una de claríssima, però crec sobretot es tracta d’una qüestió de capital cultural de les famílies“, apunta la sociòloga de la UAB Aina Tarabini. “Les famílies amb més capital cultural tenen feines més vinculades a l’anglès, solen mirar més la televisió en aquest idioma, o l’ús d’internet, tenen més capacitat de viatjar…”, enumera. La normalització de l’anglès en l’àmbit quotidià dels alumnes és clau. “No és tant el nivell econòmic com el cultural”, coincideix la professora de la UAB Maria José Lobo, és a dir, “si l’ambient que es respira a la família és de valoració de l’anglès”, sosté.
Tarabini, a més, va un pas més enllà, i assenyala que “sovint hi ha una relació entre els models pedagògics i la composició social”, fent referència a que solen ser les escoles de famílies de classe mitjana les que s’obren més a metodologies més “significatives” pels alumnes, una qüestió que, segons aquesta investigadora, “s’hauria d’equilibrar”.
En la mateixa línia, els resultats d’anglès també són els més desiguals si se separen per centres en funció de si són públics o privats. En acabar l’ESO, el nivell d’anglès als privats –a Catalunya generalment concertats– és 10 punts superior que als públics. “Moltes escoles privades ofereixen més hores d’anglès i inclús ho utilitzen com a reclam per captar famílies”, recorda Tarabini.
L’anglès com a llengua vehicular, primer pas
Un 53% de les escoles catalanes ja imparteixen alguna de les seves assignatures en anglès, segons les dades del departament d’Ensenyament, que des de l’actual curs aplica el Pla de Plurilingüisme. No és cap secret que la Generalitat vol augmentar el nivell d’anglès dels estudiants –l’objectiu és que en acabar la Secundària tinguin un nivell equivalent al B1–, però en aquest cas confia que una manera de compensar les desigualtats de partida és introduir l’anglès com a llengua vehicular.
“No estem parlant de fer més classes en anglès, sinó de que els professors es coordinin per introduir l’anglès de manera transversal, com per exemple en les pràctiques de laboratori o en un projecte que impliqui diferents assignatures”, exposa Mònica Pereña, Subdirectora General de Llengua i Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament. Pereña defensa que des del Departament potencien també els projectes internacionals i els intercanvis amb centres de l’estranger, així com els programes previstos a Erasmus+ o “la implicació i complicitat de les entitats de l’entorn”, com el consolat dels EUA o el British Council, segons cita.
Tots els experts i mestres consultats coincideixen en què aquest major ús de l’anglès com a llengua d’ús normal als centres és una condició indispensable per reduir aquesta desigualtat. Però no l’única. “Al final també és obvi que la solució passa per compensar i reduir la manca d’equitat en tots els àmbits de la vida”, conclou Mont.
