Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Com podem aconseguir que els alumnes parlin més anglès i, sobretot, que tinguin prou oportunitats per millorar la fluïdesa i la pronunciació? A secundària el temps és limitat, i les activitats orals davant de tot el grup deixen poc espai perquè cada estudiant pugui parlar, equivocar-se, rebre ajuda i tornar-ho a provar.
Una possible resposta és multiplicar les oportunitats d’interacció fent que els alumnes aprenguin els uns dels altres. Aquesta és la idea que hi ha darrere de la tutoria entre iguals: organitzar parelles en què un alumne assumeix el rol de tutor i l’altre, el de tutorat, dins d’una estructura que permeti que tots dos aprenguin.
Aquesta idea és a la base de Reading in Pairs (Duran et al., 2016), un programa del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (https://webs.uab.cat/grai/en/reading-in-pairs/). El programa utilitza la lectura en parella com a punt de partida per aprendre anglès, però la nostra experiència va voler anar més enllà: podem aprofitar una activitat centrada inicialment en la lectura per generar situacions d’interacció que ajudin els alumnes a parlar amb més fluïdesa i amb una pronunciació més acurada?
De la lectura a la conversa: com es va adaptar el programa
L’experiència es va dur a terme amb 22 alumnes de 4t d’ESO al llarg de 12 sessions setmanals de 35-40 minuts. L’experiència va mantenir els elements bàsics de Reading in Pairs: parelles amb rols de tutor i tutorat, materials estructurats i una preparació prèvia específica de l’alumne que exercia de tutor. Cada parella disposava d’una fitxa d’activitats, un model d’àudio i recursos de suport lingüístic. Abans de la sessió, el tutor escoltava l’àudio, preparava la lectura, revisava el vocabulari i anticipava dificultats. Per tant, preparar-se per tutoritzar no consistia només a saber quina era la resposta correcta: calia estar preparat per ajudar l’altre a trobar-la.
La sessió passava per diferents moments. Primer, la parella preparava la lectura; després, el tutor oferia un model, llegien conjuntament i el tutorat continuava de manera més autònoma. A partir del text responien preguntes de comprensió i, sobretot, obrien situacions de conversa. La lectura actuava així com una bastida: proporcionava vocabulari, expressions i contingut sobre el qual començar a parlar.
Per parlar cal tenir alguna cosa a dir, però també recursos lingüístics per poder dir-la. El text ofereix aquest punt de suport, i la parella crea un espai en què cada alumne disposa de molt més temps per produir llengua que en una activitat dirigida a tot el grup.
Aprendre també a ajudar
Treballar en parelles, però, no garanteix que els alumnes s’ajudin bé: una part important del programa consisteix precisament a ensenyar-los com fer-ho.
Quan el tutorat cometia un error de lectura o de pronunciació, per exemple, el tutor aprenia a no donar immediatament la resposta correcta. S’hi utilitzava la seqüència Pause-Prompt-Praise: primer, esperar uns segons perquè el company tingués l’oportunitat d’autocorregir-se; després, si calia, oferir-li una pista; i finalment, valorar positivament l’esforç i la correcció.
Sembla senzill, però no sempre ho és. Les observacions de les parelles van mostrar que alguns tutors tendien espontàniament a donar la resposta correcta. Ajudar bé també s’aprèn: cal saber esperar, escoltar i oferir una ajuda ajustada que permeti a l’altre continuar pensant.
I aquí apareix un altre dels elements importants de la tutoria entre iguals: no només aprèn qui rep l’ajuda. El tutor també aprèn quan prepara la tasca, ofereix un model de pronunciació, escolta atentament el company, identifica errors i decideix quina ajuda és més adequada. És el que coneixem com a learning by teaching: aprendre ensenyant.
Què vam observar dins de les parelles?
Les proves individuals fetes abans i després de les dotze sessions van mostrar millores tant en fluïdesa com en pronunciació. Els alumnes van progressar en la fluïdesa de la lectura en veu alta, però també en una tasca més oberta, com ara descriure oralment una fotografia. Pel que fa a la pronunciació, es van observar millores en la lectura, en la descripció oral d’imatges i en la pronunciació de paraules.
Les autoavaluacions dels mateixos alumnes apuntaven en la mateixa direcció. Al llarg de les sessions va augmentar la percepció de la seva pròpia fluïdesa, i van valorar positivament els progressos en pronunciació, autocorrecció, lectura conjunta i expressivitat.
Les gravacions permeten entendre millor què hi havia darrere d’aquests resultats. Les sessions no eren simplement dos alumnes llegint alternativament: hi havia peticions d’ajuda, correccions, temps per autocorregir-se, preguntes, respostes i converses generades a partir del text. És aquesta interacció la que converteix una activitat de lectura en una oportunitat per desenvolupar també la llengua oral.
Quatre idees per portar-ho a altres aules
L’experiència ens deixa quatre idees útils en altres contextos. Primera, estructurar la cooperació: posar els alumnes en parelles no és suficient; necessiten rols, objectius i una estructura clara. Segona, ensenyar a ajudar: els tutors han de practicar com donar retroacció, esperar i formular pistes sense substituir el company. Tercera, utilitzar la lectura com a punt de partida per a la conversa: el text pot proporcionar la seguretat lingüística necessària perquè després els alumnes s’atreveixin a parlar. I quarta, reservar un espai perquè la parella reflexioni sobre com ha treballat: què els ha ajudat, què els ha costat i què poden fer millor la propera vegada.
En definitiva, si volem que els alumnes parlin millor anglès, necessiten oportunitats reals per parlar-lo. Organitzar l’aula perquè aquestes oportunitats es multipliquin és part del repte. La tutoria entre iguals ens recorda, a més, que un company pot ser una font valuosa d’ajuda i que aprendre a ajudar també és una manera d’aprendre.
Duran, D., Flores, M., Oller, M., Thomson-Garay, L., i Vera, I. (2016). Reading in pairs: Peer tutoring for reading and speaking in English as a foreign language. Horsori.
