Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’assetjament escolar no remet a Espanya. Segons el VIII Informe «L’opinió dels estudiants», elaborat per la Fundació Mutua Madrileña i la Fundació ANAR, el 14,1% de l’alumnat de primària i secundària enquestat assegura que ell mateix o algun company de classe està patint assetjament escolar i/o ciberbullying durant aquest curs. La xifra suposa un augment respecte al 12,3% registrat el curs anterior i confirma una tendència que preocupa especialment la persistència en el temps.
L’estudi s’ha realitzat a partir de 9.127 qüestionaris d’estudiants de 5è i 6è de primària i 1r i 2n de l’ESO. També s’han enquestat 412 docents.
Casos que es cronifiquen
La dada que més preocupa als responsables de l’informe no és només l’augment de la prevalença, sinó la durada. Més d’un de cada quatre alumnes víctimes d’assetjament (27,6%) assenyala que la situació es prolonga més enllà d’un any, un percentatge similar al del curs anterior. En el cas del ciberbullying, els que afirmen que dura més de dotze mesos són el 22,8%, set punts més que fa un any.
El mateix professorat corrobora aquesta percepció. Un 36,2% creuen que els casos que coneix es mantenen en el temps, 3,5 punts més que el curs passat.
Insults, malnoms i aïllament
La forma més habitual de l’assetjament, segons les enquestes realitzades, és a base d’insults, malnoms i burles (86,4%), seguits de l’aïllament social de la víctima (43,5%). Pel que fa al curs anterior, creixen també altres conductes com la difusió de rumors o el robatori i el trencament d’objectes personals.
Els companys de classe són assenyalats com a principals responsables de l’assetjament, tant presencial com digital, per al 66,7% de l’alumnat, vuit punts més que l’any passat.
Els motius més citats per explicar per què es fiquen amb una víctima són l’aspecte físic (78,9%), l’origen, la raça o la religió (54,9%) i, en el cas de secundària, l’orientació sexual o tenir alguna discapacitat.
Al terreny digital, el ciberbullying s’exerceix sobretot difonent rumors o informació falsa (71% dels casos), gravant i publicant agressions físiques (59,5%) o enviant missatges amenaçadors (54,2%). WhatsApp, TikTok i Instagram concentren la majoria d’aquestes agressions.
El paper de la intel·ligència artificial
Una de les troballes més noves de l’informe és el paper creixent de la intel·ligència artificial com a eina d’assetjament. Segons els mateixos estudiants, la IA ha estat present al 23,5% dels casos de ciberbullying que diuen conèixer, nou punts per sobre del curs anterior.
Els que la fan servir per assetjar el fet creant vídeos falsos a partir de fotografies (79,5%) o de la veu (57,5%) d’un company o companya, així com la suplantació d’identitat.
A més, l’informe subratlla que les noies són les principals afectades per aquest tipus d’assetjament: el 60,3% de les víctimes de ciberbullying amb IA són dones. «És essencial formar adequadament els menors d’edat en l’ús adequat de la intel·ligència artificial, ajudant-los a identificar els perills d’incórrer en activitats delictives», assenyala Benjamí Ballesteros, director tècnic i portaveu de la Fundació ANAR.
Companys i professorat, més implicats
No totes les xifres són negatives. L’informe detecta una implicació més gran tant de l’alumnat com del professorat a l’hora de frenar l’assetjament. El 59,2% dels estudiants diuen que els seus companys intervenen quan presencien una situació de bullying, 7,1 punts més que el curs anterior, sobretot donant suport a la víctima.
També creix la percepció que el professorat actua: un 75,9% de l’alumnat creu que els seus docents intervenen, onze punts més que a l’edició prèvia.
Tot i així, persisteixen actituds de risc entre una part de l’alumnat: un 30% no considera còmplice de l’assetjament a qui reenvia o comparteix contingut humiliant d’una víctima, i un 27,7% creu que explicar un cas de bullying a un adult pot portar problemes.
