Actualitat

Ni cotxe, ni tele, ni casa: la cultura del millenial

La generació més esmunyedissa dels últims temps canvia els hàbits que coneixem. Ni televisió, ni casa, ni tendències de consum definides: els patrons que funcionaven com etiquetes de reconeixement resulten cada vegada menys identificables i les seves dades s’atomitzen -i per tant, s’escapoleixen de la definició més bàsica. Què defineix un millenial? La pregunta del milió que es fan publicistes, guionistes i mitjans de comunicació té poca resposta fàcil però sí algunes claus, i també pistes en l’última cultura contemporània.

No veuen la televisió: Als Estats Units, on s’origina l’etiqueta, el ciutadà mitjà consumeix el 71% de la seva graella audiovisual en televisió, però en la forquilla que comprèn entre 14 i 24 anys això disminueix al 46%, ja que consumeixen entreteniment especialment en telèfons, tauletes i ordinadors. A Espanya les xifres són similars, i segons l’Observatori de l’Oci i l’Entreteniment Digital ronden el 44%. Tota una generació avança cap al rebuig complet a la televisió, cosa que deixa els creadors audiovisuals estirant-se els cabells a la recerca d’una audiència cada vegada més atomitzada.

Productes espanyols televisius com El Ministerio del Tiempo obtenen almenys un terç de l’audiència directament d’internet i proporcionen als seus espectadors els ganxos necessaris per a un seguiment en xarxa constant. D’altra banda, estrenes televisives com Scream, on l’assassí pot veure si les seves víctimes estan en línia al WhatsApp o anunciar les morts a través de llistes de difusió massiva busquen replicar algunes de les noves pors de les xarxes socials a través de les seves trames.

No inverteixen en res (o com a molt, en una habitació)

Criats en la crisi econòmica més devastadora dels últims cent anys, no resulta sorprenent que els joves europeus no comprin ni inverteixin el mateix que generacions anteriors a la seva edat. No és novetat que els plans de pensions o les hipoteques estiguin fora del seu escenari natural, però sí que se’n comencen a veure les conseqüències. Si fa cinc anys es gestaven moviments urbans com V de Vivienda que serien brous de cultiu per a l’acció política futura, l’aprofitament o reaprofitament de l’espai es converteix ara en una alternativa.

Projectes d’arquitectura social com Home back Home d’Enorme Studio miren, per exemple, de posar perspectiva sobre algunes de les noves realitats socials: en un país on el 54% dels menors de 25 anys no tenen feina, molts es veuen obligats a tornar a casa dels seus pares -o a no sortir-ne- i desitgen fer-ho amb dignitat.

No tenen cotxe

La qual cosa és tota una novetat, especialment als Estats Units, on des de 2010, les xifres de compra d’automòbils per part de joves no deixa de baixar. Els adults d’entre 21 i 34 anys van comprar el 27% dels vehicles nous, enfront del 38% de 1985. Què significa això per a una cultura forjada en el viatge i en el vehicle com a objecte central? Si el somni americà juvenil al segle XX es transmetia a partir de la road movie i de la novel·la d’exploració motoritzada, el focus es desplaça completament a partir del segle XXI.

La prosa de la nova generació nord-americana ens deixa un Tao Lin que a Taipei explora l’ansietat de la multiplicitat d’opcions a partir d’un món gairebé hikikomori, o un Sheila Heti que autoanaliza en una revisió del Càndid de Voltaire per saber Com ser una persona. Ningú es mou del seu centre d’acció -ningú es mou de si mateix ni tan sols com a fil temàtic-. Fins i tot si ens fixem en la televisió que s’anuncia a “les veus d’una nova generació”, quants cotxes surten a Girls o a Broad City?

No es casen ni tenen fills

Els espanyols es casen, de mitjana, 11 anys més tard des de l’arribada de la democràcia, si és que es casen. Als Estats Units, els fills dels baby boomers retarden també els casaments o directament els descarten. Si el 35% de l’anomenada Generació X -nascuts durant els anys setanta- es van casar entre els 18 i els 35 anys, en l’actualitat, la forquilla d’aquesta edat que passa per l’altar descendeix al 26%.

Els estudis indiquen a més que els ni-ni retarden -si no eliminen- la possibilitat de tenir fills. Menys de la meitat planegen formar una família (el 42%), la qual cosa és un descens considerable respecte el 78% de fa vint anys. El sexe, així, es converteix en un espai d’exploració més que de compromís, i això es trasllueix també en la ficció.

Després de It Follows, que mostrava un món juvenil en el qual el sexe és una cadena de terrors sense escapament, la recent estrena de Bang Gang al festival D’A, ens mostra a una colla d’adolescents d’un poble del sud de França que passen de la clàssica festa d’institut a l’orgia desenfadada convocada via mòbil. Sexe i amor es dissocien, i el romanticisme s’allunya del final feliç clàssic.

No compren el que els aconsellen (a no ser que no et coneguin)

A diferència dels seus pares -producte d’una economia pròspera i la infància i adolescència dels quals no va transcórrer sota el paraigua d’Internet-, la meitat dels adults joves afirmen preferir recomanacions d’estranys pel que fa a consum. El contingut generat per l’usuari afecta directament al seu accés a la informació i a l’ús i gaudi de la cultura. Un 84% presta atenció directa a aquelles plataformes en les quals es valora aquest contingut, i la meitat dels joves a Espanya ho utilitzen com a font d’informació.

Així, apareixen noves perles d’ironia en el consum i la importància de l’usuari: els comptes que, recorrent a bones dosis d’humor, venen coca-cola de “la millor collita” a trenta euros el litre. Això sí, avalats per més de setanta comentaris. Un acte warholià d’aquesta nova era.

Aquest és un article publicat a eldiario.es