Opinió

Un reconeixement molt merescut

L’Associació de mestres Rosa Sensat, a més del premi Marta Mata de Pedagogia, concedeix uns guardons que porten també el nom de la pedagoga i política catalana i una de les fundadores de l’associació.

Rosa Sensat defensa que l’educació és una responsabilitat compartida i aquests guardons reconeixen la feina que fan persones o institucions del nostre país des d’àmbits molt diversos. Si repassem la llista dels noms que l’han rebut en anteriors ocasions serem plenament conscients de la riquesa de mirades que té l’educació, mirades totes elles necessàries i que formen un calidoscopi molt enriquidor.

Aquest any, Joaquim Carbó i El Diari de l’Educació han estat guardonats.

Què podem dir de Joaquim Carbó? Molt, i tot bo. Escriptor de reconegut prestigi que ha conreat la literatura adreçada a tots els públics sempre amb una qualitat extraordinària. Una literatura que s’ha concretat en obres que pertanyen a diversos gèneres. Qui firma aquest article és testimoni, a les visites que fa a les escoles per parlar de la lectura, de la simpatia que desperta entre el públic infantil i juvenil –públic sempre molt exigent i sense manies quan han d’expressar les seves filies i les seves fòbies – les obres de Joaquim Carbó. Un model de llengua, una font d’inspiració i el creador d’uns personatges que formen part del nostre univers mític literari. Un autor, a més, que coneixen diverses generacions familiars, com coneixen la revista Cavall Fort, que sempre ha tingut en Quim com un dels seus suports més destacats. A més, en Carbó és un home d’una proximitat tan càlida i desbordant que dubto que hi hagi gent al món que no s’alegri dels seus èxits.

L’altre guardonat ha estat aquest diari. Només dos anys de vida i uns resultats excel·lents. El Diari de l’Educació s’ha convertit en una referència ineludible per seguir l’actualitat educativa i reflexionar-hi, sobretot en tot el que ens ajuda a definir quin model de societat i de convivència volem. El seu grau d’activitat sorprèn, sembla que siguin molts els seus principals impulsors perquè estan a tot arreu pendents del que és notícia en aquest oblidat món de l’educació. La gent d’aquest diari treu de l’anonimat un conjunt de noms i d’experiències que conformen el teixit educatiu actual.

A més de l’encert del que és responsabilitat directa del mateix diari, cal tenir present els blogs que s’aixopluguen a les seves pàgines i que conformen un mirall esplèndid i divers del que es cou en aquests moments en l’extens món de l’educació, extens i menys desconegut gràcies a la seva feina.

Felicitats a en Joaquim i felicitats a la gent d’El Diari de l’Educació. Aquest guardó és una manera de donar-los les gràcies per la seva bona feina i un motiu perquè tots els que ens els estimem alcem la copa per demanar que continuïn treballant amb el mateix rigor i el mateix amor cap els seus respectius oficis.