Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 28,8% dels estudiants que es van presentar a l’examen d’accés als graus d’Educació, que es posava en marxa aquest any, l’han suspès. És a dir, que no podran accedir a aquests estudis, sigui quina sigui la seva nota de tall. Els que han sigut considerats aptes –havien d’obtenir un 5 sobre 10– són el 71,2%. Això vol dir que dels 2.713 alumnes que van acabar fent els dos exàmens que constitueixen la Prova d’Aptitud Personal, el 17 de juny passat, un total de 1.931 l’han superat.
Aquest mètode de selecció addicional, estrenat en l’actual curs, suposarà amb tota probabilitat que l’any vinent hi hagi una reducció substancial d’estudiants d’Educació Infantil o Educació Primària a les universitats catalanes. Si el curs passat van accedir a aquests estudis un total de 2.716 estudiants, el proper curs seran amb tota probabilitat molts menys. Encara queda la recuperació de la PAP, prevista per al 8 de setembre, però per altra banda es podria donar el cas que alguns dels qui l’han aprovada al juny hagin suspès la Selectivitat, cosa que també als impediria accedir als graus d’Educació. Amb la xifra actual de 1.931 estudiants aptes, els estudis de magisteri patirien una rebaixa d’un 30% del seu alumnat.
“Ja ens esperàvem estar al voltant d’aquestes xifres, s’han cobert les expectatives”, ha afirmat Josep Maria Cornadó, coordinador d’aquestes proves, que ha detallat que els resultats són similars en els dos exàmens, el de competència comunicativa i raonament crític i el de competència logicomatemàtica. La implantació de la PAP respon a la voluntat de la Generalitat d’apujar el nivell dels aspirants a professors.
“Cap problema” a l’examen de Filosofia
Pel que fa a la resta de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), el Govern ha comunicat que l’han superada el 94,02% dels estudiants, lleugerament inferior el 97% dels últims anys, tot i que s’ha de tenir en compte que s’hi han presentat més alumnes. La nota mitjana del conjunt dels examinats ha estat de 6,43, també “en la línia” dels últims cinc anys, sempre al voltant del 6,5, segons ha remarcat Mercè Jou, secretaria general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
Jou s’ha referit també a l’examen d’Història de la Filosofia, la correcció del qual ha rebut nombroses queixes a les xarxes socials. La nota mitjana d’aquest examen ha estat de 6,27, per sota del 6,56 del curs passat. Amb tot, segons la secretaria general del CIC “queda prou demostrat que aquesta assugnatura no ha tingut cap mena de problema”. D’entre les troncals, està entre les pitjors notes mitjanes (només per sobre d’Anglès, amb un 6,09), però entre les específiques n’hi ha de molt inferiors, com Ciències de la terra i medi ambient (5,85), Economia de l’empresa (5,76) o fins i tot la mitjana de suspens de Dibuix tècnic (4,74).
Quatre noies obtenen un 9,8, la nota màxima
És ja una tradició que l’Administració faciliti els noms dels estudiants que obtenen les millors notes de Selectivitat. Aquest curs, quatre noies han coincidit en assolit la mateixa nota màxima, un 9,8. Es tracta d’Ivet Boada, de l’institut Santiago Sobrequés de Girona; Mònica Torrecilla, del Col·legi Santa Teresa Ganduxer de Barcelona; Maria Torras, de l’institut Pius Font i Quer, de Manresa, i Anna Sallés, de l’Aula Escuela Europea de Barcelona.
A la província de Tarragona, la nota més alta l’ha rebut Arnau Dolç, de l’institut Antoni Martí i Franqués dels Pallaresos, amb un 9,75. A Lleida hi ha hagut un triple empat amb la nota 9,5: Oriol Ruiz i Pol Morell, els dos de l’institut Samuel Gili i Gaya, de Lleida, i Laia Angrill, de l’institut Arrels II d’Oliana.
