L’associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen neix amb l’objectiu de treballar per la igualtat i lluitar contra la triple discriminació que afecta les dones gitanes pel fet de ser dones, per pertànyer a una minoria ètnica i per no tenir, en la majoria de casos, accés als estudis superiors.
En tots aquests anys, una de les principals barreres contra les quals lluitem des de l’associació és l’absentisme i el fracàs escolar entre l’alumnat gitano. Al contrari del que molts i moltes pensen, aquesta realitat no es deu al desinterès del nostre poble en l’educació, sinó que obeeix a una situació prolongada d’exclusió, racisme, pobresa, discriminació i a la infrarrepresentació de la identitat gitana als nostres centres educatius.
Tot i que hi ha molts estereotips que assenyalen que les famílies gitanes no estan interessades en l’educació i que ens excloem nosaltres mateixos, com a dona gitana jo he viscut una realitat molt diferent. D’acord amb la meva experiència personal i la d’altres joves gitanes, el suport de la família ha estat clau en la meva formació acadèmica. El meu avi era analfabet i sabia perfectament les dificultats que representa no tenir formació. Per això somiava que les seves filles i néts acabéssim els estudis superiors. Ell ho tenia clar: nosaltres havíem de tenir més oportunitats de les que va tenir ell, i això no només ens beneficiaria a nosaltres mateixos, sinó a tota la nostra comunitat.
De fet les barreres que jo he trobat en el moment d’emprendre els estudis superiors no procedien precisament de la meva família o del meu entorn gitano, sinó més aviat d’un sistema educatiu que no té en compte la diversitat i les necessitats dels diferents col·lectius que formen part de la nostra societat. Un sistema educatiu que és “cec” davant les diferències culturals i ètniques existents al carrer. Aquesta invisibilitat sumada a l’estès discurs que afirma i perpetua la falsa idea que la Universitat no és cosa de gitanos, provoca que com a dona gitana t’acabis plantejant si anar a la universitat representa allunyar-te de la teva identitat.
La por que em suscitava la universitat no la compartien les meves amigues no gitanes. Elles ja comptaven amb l’experiència de germans, familiars o amics que com a referents ja les havien apropat al que era la vida universitària. En canvi, jo era la primera persona de la meva família i del meu entorn gitano que anava a la universitat, no tenia cap referent gitana que m’expliqués el que em trobaria allà.
Participant en la Drom Kotar Mestipen i alhora sent investigadora, fent recerca de més alt nivell internacional, he entès el perquè de la meva por. Existeixen barreres extra en la trajectòria acadèmica de les dones gitanes. Així doncs, ja ha reconegut pràctiques discriminatòries i segregadores entre les causes de l’absentisme i del fracàs escolar. De fet, a Europa existeix una sobrerrepresentació d’alumnat gitano a centres d’educació especial i s’identifiquen pràctiques segregadores com la segregació per nivells que concentra a alumnes gitanos en grups on es rebaixa la qualitat de l’educació. Rebaixa que sovint es repeteix a les denominades “escoles gueto” amb un elevat percentatge d’estudiants gitanos. Es genera per tant un context de baixes expectatives que perjudica l’autoestima i a la formació dels alumnes gitanos. Aquestes dinàmiques provoquen un desencant cap al sistema educatiu i la pèrdua del sentit de l’educació.
Afortunadament l’activisme gitano no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquesta realitat. Des de la Drom Kotar Mestipen reivindiquem una educació de màxima qualitat i creem espais per empoderar a les dones. Hem d’aconseguir capgirar aquesta situació, garantir una educació de màxima qualitat que proporcioni les habilitats i competències necessàries per accedir al mercat laboral i superar la desigualtat i la pobresa que afecta el nostre poble.
Trobades d’Estudiants Gitanes de Catalunya
En aquest sentit, entre altres activitats, cada any celebrem les Trobades d’Estudiants Gitanes de Catalunya. A les Trobades, dones gitanes amb estudis superiors comparteixen la seva trajectòria acadèmica per augmentar les expectatives d’altres dones gitanes, per encoratjar a les que venen darrere nostre a anar a la universitat sense haver de negociar la nostra identitat, convertint-nos així en referents. Aquestes Trobades han estat reconegudes com a experiències d’èxit que permeten ampliar els horitzons de les nenes i les dones gitanes que hi participen. Encara recordo episodis com els de la Trobada celebrada al barri del Bon Pastor (Novembre del 2012): abans d’entrar-hi, moltes de les nenes deien que de grans volien ser perruqueres… Però després d’aquelles discussions a la Trobada i d’escoltar a les referents, sortien empoderades amb el somni reviscut d’anar a la universitat per ser advocades, metgesses, etc.
Si en comptes de responsabilitzar la identitat ètnica de l’absentisme o el fracàs educatiu, ens dediquem a conèixer què és el que està passant, quines barreres no té en compte el nostre sistema educatiu, podrem donar resposta i transformar la realitat de grups vulnerables com la comunitat gitana.
També cal destacar el paper de la política en la millora del context educatiu de la comunitat gitana. Des de l’associació donem suport a polítiques com el Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya. Dissenyat per persones de l’administració juntament amb representants de la comunitat gitana. Aquestes polítiques han sabut incorporar la veu del nostre poble a l’hora d’identificar les seves necessitats, una pràctica clau per tenir èxit però malauradament poc freqüent. Necessitem les dues coses: comptar amb la veu de la comunitat, i que les polítiques estiguin basades en evidències científiques del que realment funciona, i no només en la bona voluntat. El Pla Integral del Poble Gitano ha estat clau per avançar en aquesta direcció, deixant enrere les “ocurrències” que massa sovint han campat lliurement en aspectes relacionats a com superar les desigualtats que pateix el poble gitano, portades de la mà de pseudo-científics/científiques que abanderant la lluita contra l’exclusió, no han volgut més que buscar càrrecs.
Així, com a resposta al reduït percentatge de persones gitanes amb estudis superiors, el Pla Integral del Poble Gitano va posar en marxa el curs d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, un curs gratuït que compta amb professors gitanos i no gitanos per preparar l’examen d’accés a la universitat.
En un context on els estudis assenyalen que només l’1% de la comunitat gitana ostenta un títol universitari, a través del Pla Integral del Poble Gitano s’ha aconseguit que 15 persones gitanes superin la prova d’accés a la universitat, que 25 accedeixin a la universitat i que més de 30 persones iniciïn els estudis postobligatoris. Aquest èxit no hauria estat possible sense la incorporació de la veu del poble gitano i de les bases científiques en el disseny de les polítiques.
En el marc de curs d’accés a la universitat per a major de 25 anys sorgeix CampusRom, la primera Xarxa Universitària Gitana de Catalunya, una iniciativa que si hagués existit quan jo era estudiant, m’hauria fet sentir molt més acompanyada en el meu camí per una universitat encara homogènia.
Això demostra que quan les coses es fan bé el canvi és possible, que l’educació pot transformar la nostra realitat marcada per la discriminació i l’exclusió i que estem fent passes en aquesta direcció.
Tenim molta feina a fer, però cada cop som més i sabem que amb cada èxit i avenç aconseguit aplanem el camí perquè les que venen darrere ho tinguin més fàcil.
