Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
PP i Ciutadans van carregar ahir durament contra la ministra Isabel Celáa, en la seva compareixença a la Comissió d’Educació del Congrés dels Diputats, que aquests partits havien demanat per aclarir el seu avantprojecte de llei educativa que es va filtrar fa uns dies. Els portaveus dels dos partits van acusar la ministra de no buscar el consens amb la presentació, en escasses tres setmanes, d’un text articulat que suposa, de facto, la derogació de la LOMCE.
La portaveu popular, Sandra Moneo, va criticar la ministra i el seu partit per la sortida de la subcomissió que negociava el pacte per l’educació. Una sortida justificada en el seu moment per la falta de voluntat del PP i Cs de parlar d’un finançament de l’educació del 5% del PIB.
Un búmeran, el del finançament, que torna amb la mateixa força. El Ministeri no ha presentat una memòria econòmica que acompanyi al seu projecte de llei, un dels aspectes que l’oposició va retreure-li. Celaá va assegurar que en aquests moments es treballa en la redacció d’aquesta memòria econòmica i serà pública el més aviat possible. Com també ho serà, segons va afirmar, un document amb el text consolidat de la LOE, després de l’eliminació dels articles de la Lomce i la introducció del nou text del Govern.
Recentralizar l’educació
Si hi ha hagut canvi -almenys així ho van percebre bona part dels diputats de la comissió- ha estat en el gir de la política del PP pel que fa a les transferències autonòmiques. En la línia de Pablo Casado, president dels populars, que fa uns dies assegurava en la campanya de les eleccions andaluses la seva intenció que l’Estat recuperés les competències perquè les autonomies solament les gestionin.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya fins al PSOE van mostrar la seva sorpresa davant una qüestió que “mai” se li havia escoltat al Partit Popular. La crisi catalana i les llengües cooficials planegen sobre el tema.
Sandra Moneo, portaveu del PP, va assegurar que aquest moviment del Govern socialista de presentar una nova llei suposa una “rendició del seu partit davant els qui somien amb la ruptura total i absoluta del nostre país”. “Solament es mouen per donar satisfacció -va dir- als socis: l’esquerra o extrema esquerra i als nacionalistes”. A més, la portaveu popular va insistir que algunes comunitats autònomes han demostrat deslleialtat.
“Presentarem una esmena a la totalitat amb text alternatiu”, va dir Moneo. Espanya “mereix una nova llei que enforteixi els poders de l’Estat enfront d’algunes autonomies”, va finalitzar la portaveu popular.
Molta brega. Poca novetat
Més de quatre hores es va allargar la compareixença d’Isabel Celaá a la comissió d’Educació. Poca treva va tenir en aquest temps per part de les portaveus del PP i de Cs (Marta Martín), que es van mostrar molt crítiques acusant el Govern de voler tornar a la LOE, una llei “obsoleta” que data de 2006.
“Compareix després d’enterrar, gairebé definitivament, un gran pacte d’estat. El que ha succeït en les darreres setmanes permet entendre per què el PSOE es va aixecar del pacte després d’un any i mig de treball”. Així va començar Sandra Moneo, portaveu del PP la seva intervenció. I després de tancar la possibilitat de l’acord, “la cara B” va dir, tornar a un “model educatiu amb més del 30% d’abandó escolar i fracàs”.
“Em sembla un bunyol i una espècie de provocació”, així va començar la seva intervenció Marta Martín sobre el text del Ministeri. Va criticar la rapidesa amb la qual el Ministeri ha preparat el text articulat, i va qualificar de “paripé de negociació” el fet que estigui enllestit en 20 dies. Però no solament va criticar la rapidesa dels tràmits. “El seu avantprojecte té tanta càrrega ideològica que sembla una provocació”.
A més, la portaveu taronja va anunciar que el seu partit presentarà una moció de devolució sobre el projecte de llei perquè pugui realitzar-se, aquesta vegada sí, una negociació sobre el seu contingut.
Isabel Celaá va explicar a diputades i diputats algunes de les línies més importants del text que va redactar el seu equip. Línies que ja estaven clares després de la filtració tant de l’articulat fa uns dies com del document previ en el qual s’establien els punts més polèmics que volien eliminar-se o modificar-se. Gairebé un centenar.
Tant des del grup confederal Unidos Podemos, com els grups nacionalistes van preferir tenir un perfil més conciliador amb el Govern a l’espera que efectivament entri dins de la Cambra i pugui, ja llavors, discutir-se punt a punt sobre el seu contingut.
Mentre els nacionalistes van posar l’accent en qüestions com la llengua, així com el referent als canvis sobre els concerts educatius, des de Podemos es va parlar més de finançament o de la possibilitat d’anar més lluny per protegir a l’educació pública, a més de remetre al Document de Bases per a una nova Llei d’Educació que va signar el Partit Socialista, a més de Podemos, el 2014.
