Tot neix d’una costella, però ni humana, ni animal, ni celestial. En aquest cas tot neix d’una costella real d’un Polikàrpov I-16, també conegut per Mosca pels republicans i com Rata pels nacionals, un caça de disseny i fabricació soviètica que va ser usat per les forces aèries de la República espanyola i també durant la segona Guerra Mundial. Diu la Viquipèdia que se’n van construir uns 8.000, que no en queden gaires, i que n’hi ha un al Museu de l’Aire de Madrid. Ara n’hi ha un altre, al Museu de la Guerra Civil de Gandesa (Terra Alta). Un que ni ha volat ni volarà, ni es va fabricar als anys trenta del segle XX ni va sorgir d’una fàbrica russa. Es tracta d’un avió mosca que han anat construint, any rere any, com a pràctiques de curs, els alumnes del grau superior d’aeronàutica de l’Institut Illa de Banyols (El Prat de Llobregat).
La costella (l’estructura de fusta que uneix la part frontal i posterior de les ales) de la qual va néixer el projecte li va regalar un mecànic d’avions jubilat a Joan Prieto farà onze anys. Aquest mecànic, de nom Arcadi Dunjó, havia treballat a l’aeròdrom de Sabadell, on Prieto, avui professor de l’institut Illa de Banyols, havia començat a aprendre l’ofici de tècnic de manteniment d’avions als anys setanta. Allà va conèixer la història de l’avió mosca, perquè durant la guerra aquests aparells els reparaven –o fins i tot reconstruïen a partir de trossos dels abatuts en combat–, a l’aeròdrom de la cocapital vallesana, i als setanta encara quedaven peces del Polikàrpov I-16, i mecànics d’aquells temps i pilots que els havien fet volar. I per això, quan va tenir la costella a la mà, Joan Prieto va pensar que una bona pràctica per als seus alumnes seria fabricar costelles d’avió a partir d’aquest model.
Prieto ensenya els seus alumnes a treballar tota mena de materials, aplicats a l’aviació: fusta, alumini, composite, tela, fibra de vidre… el que sigui. És fill i net de mecànics, però de cotxes, i en realitat la seva gran passió no són els avions, sinó els automòbils de carreres clàssics, que construeix a escala 1:10. Però fa molts anys també havia fet un model a aquesta escala de l’avió mosca.
“Potser no estava decidit des del minut zero, que faríem tot l’avió, però al minut 5 sí que ho tenia decidit, i sempre vaig tenir clar que l’acabaríem, encara que de vegades fèiem dues passes endavant i tres enrere”, explica Prieto. O sigui que els alumnes de 3er de fa ja uns quants cursos van fer una costella de l’avió mosca com a pràctica del mòdul de materials, i així és com, acabat el curs, es van triar les millors costelles i es va fer la primera ala. Amb les del curs següent es va fer l’altra ala. Un altre curs va fer la deriva (la cua), un altre la gepa, altres alumnes van posar el capó d’alumini i els ponts d’aterratge, altres van cobrir les ales amb tela, altres van pintar la fusta amb els colors originals… i així es com es va arribar, després de 10 anys, a completar la rèplica, feta exactament amb els mateixos materials que l’original, i molt especialment la fusta de bedoll, però a una escala més petita. Prieto calcula que en la construcció d’aquest avió han participat al voltant de 300 alumnes al llarg d’aquests 10 anys.
Treball de materials i de memòria històrica
Aquestes 10 promocions, doncs, a les tècniques de tractament de materials hi han afegit moltes hores de currículum ocult en memòria històrica. “M’ho he pres com un petit homenatge a tots els mecànics i a tots els avis que van viure una època molt difícil, però tenien esperit de lluita”, explica el professor. “Jo he volgut –afegeix– que els alumnes s’interessin per un tema com el de l’aviació durant la guerra, que ha interessat a molt poca gent malgrat que va defensar Barcelona i va participar en la batalla de l’Ebre. Mentre treballàvem els materials els alumnes buscaven informació i debatien coses, parlàvem de la guerra, o sigui que el projecte els ha engrescat des dels dos àmbits. Al final venien molts voluntaris a ajudar, alumnes de 1r i 2n als quals encara no els tocava fer-ho”.
Abans de dedicar-se a la docència, Prieto va ser mecànic de vol d’Iberia durant deu anys, també va treballar com a cap de taller per a diverses aerolínies domèstiques, com a responsable d’efectes especials per TV3, i durant els anys olímpics es va unir a l’estudi de Javier Mariscal, amb el qual va col·laborar, entre altres coses, en la construcció de la famosa gamba del Moll de la Fusta. “Jo mai em guardo per mi allò que he après al llarg de la vida. Quan algú em diu que un exalumne meu fa les coses millor que jo, per mi és un orgull”, subratlla Prieto. “Tots necessitem recolzar-nos sobre les espatlles d’altres persones, i al mateix temps suportar el pes dels qui necessiten recolzar-se en les nostres, per mi això és l’educació”, afegeix.
“Tot l’avió l’han fet ells, jo només he supervisat”, diu el professor. “Jo els he educat les mans perquè sàpiguen com fer-ho, però quan els meus alumnes em pregunten quan seré un bon mecànic sempre els contesto que quan escoltis parlar les màquines”.
Al grau superior d’aeronàutica de l’Institut Illa de Banyols hi entren només 30 alumnes per promoció, els que tenen millors notes. I no tots l’acaben, apunta Prieto, “perquè són estudis molt durs, aquests alumnes han d’aprendre a reparar turbines, reactors, circuits elèctrics…” “Pràcticament surten tots col·locats –comenta el professor–. Alguns no acaben el grau perquè fan les pràctiques en alguna empresa i ja se’ls queden. Jo els dic que cometen un error, que finalitzin els estudis perquè si no després només podran treballar per aquella empresa, però no sempre em fan cas”.
Del Baix Llobregat a la Terra Alta
Decidir el destí de la rèplica de l’avió mosca construït pels alumnes de l’Institut Illa de Banyols no va ser senzill. Es va estar un curs més penjat del sostre de l’aula, mentre ideaven una forma de treure’l (van haver de construir una porta de garatge), i en el ram de l’aeronàutica s’anava coneixent la iniciativa i li sorgien diverses núvies. El volia l’aeroport d’Alguaire, però a Prieto la idea no li acabava de fer el pes, perquè li faltava la càrrega simbòlica d’un aparell que pels amants de la història de l’aviació tenia el Polikàrpov I-16. Es va posar en contacte amb Antonio Valldeperes, president de l’associació d’aviadors de la República (ADAR), i aquest el va adreçar al Museu de la Guerra Civil de Gandesa, on es conserva la memòria de la batalla de l’Ebre.
“A Gandesa ens van rebre amb els braços oberts, em va trucar l’alcalde i em va dir que en tres dies m’enviava el camió”, recorda el professor. El passat mes de juliol es va fer el trasllat. Avui la rèplica del Polikàrpov I-16 construït al llarg de deu cursos pels alumnes de l’Institut Illa de Banyols es pot veure a la sala Antoni Vilella Vallès, mecànic de les Forces Aèries de la República Espanyola durant la Guerra Civil i fundador de l’Assocació ADAR.
I de la costella original, què se n’ha fet? “La vaig regalar a l’escriptora Tània Juste. Va escriure una novel·la ambientada en l’aviació durant la guerra civil, Els anys robats, jo la vaig llegir i em va encantar, m’hi vaig posar en contacte, va venir a l’escola i li vaig regalar. El seu avi també va ser mecànic d’aquests avions”.
