Les persones necessitem viure en societat. A través de la socialització aprenem a ser membres d’aquesta societat mentre n’interioritzem les creences, les normes i els valors de la cultura. Ens socialitzem amb la família, l’escola, els amics i les amigues i totes aquelles persones que formen part del nostre dia a dia; i per socialitzar-nos necessitem comunicar-nos en tot moment, un principi bàsic de l’organització social indispensable per a la convivència humana i necessari per a la plena realització de la persona.
Aquestes setmanes de confinament, i tot i els espais que se’ns estan obrint per tal de poder sortir poc a poc de casa, és obvi que la comunicació amb les persones que no tenim a prop es fa molt més difícil. La comunicació demana implícitament interacció i moments de trobada per tal que les persones ens puguem desenvolupar a nivell personal, mostrar-nos tal com som i transmetre allò que pensem, i això es complica enormement en les actuals circumstàncies, a distància i en general sense possibilitat de coincidir físicament.
De fet, fa anys, el procés comunicatiu es donava de manera gairebé exclusiva en la proximitat espacial i temporal però, amb l’evolució de la història i gràcies als avenços tecnològics derivats de l’augment dels fluxos de mobilitat mundial i dels successius canvis en el món laboral, aquest procés ha anat canviant i actualment tenim molts recursos que permeten mantenir relacions socials amb persones que estan molt lluny en l’espai i, fins i tot, en el temps: correus electrònics, trucades telefòniques, missatges de veu, missatges escrits en aplicacions de missatgeria instantània… Tot i que les veritables protagonistes en aquests dies de quarantena i emergència sanitària estant essent les eines per realitzar videotrucades.
La videotrucada té la gran virtut que, en un context de distància física, ens permet acompanyar la comunicació amb elements visuals o auditius que complementaran tot allò que volem transmetre. Tot allò que acompanya les nostres paraules ens dona pistes i ens fa arribar millor el missatge: com escrivim, com ens vestim, els complements que ens posem, el llenguatge que utilitzem, la postura i els gestos que fem servir, l’entonació o intensitat de la veu…És que el s’anomena comunicació no verbal.
La clau de la videotrucada, i que la fa especialment útil per tal de lluitar contra la sensació d’aïllament que pot arribar a generar el confinament, és que podem acompanyar el missatge amb la nostra imatge i amb diferents recursos expressius que ens faciliten la transmissió de sentiments i emocions, tant necessaris aquests dies en què tenim les emocions a flor de pell: una mirada pot fer que ens sentim més a prop, més sincers, més segurs i siguem més autèntics a l’hora de dir el que pensem perquè rebem allò que percep la persona que tenim davant. Dit això, cadascú és lliure de fer ús de la seva pròpia imatge i per això cal que els adults, si som amb els nostres fills i filles, a l’hora de fer una videotrucada o de penjar la seva imatge a les xarxes socials els preguntem si realment la volen fer pública. Si els infants són molt petits caldrà que nosaltres com a adults i persones responsables de la seva imatge pensem en ells a l’hora de fer-ne ús. Com sempre, recordem també que tot moment és bo per transmetre valors perquè com a família sempre hem d’acompanyar els nostres fills i filles en el seu procés de creixement personal.
Una videotrucada ens permetrà parlar amb familiars i amics i amigues, i també els podrem cantar una cançó, mostrar unes imatges, jugar-hi, ensenyar-los aquell pastís que hem preparat per berenar o, per què no, fer un vermut virtual. Fins i tot, en moments de confinament com el que estem vivint, hi ha entitats de lleure que dinamitzen colònies o campaments virtuals per tal de no perdre el vincle afectiu amb els infants i les famílies durant aquest temps o serveis socioeducatius o d’acompanyament a col·lectius diversos que organitzen trobades virtuals o fan propostes d’activitats a través de videotrucades. Caldrà treballar molt bé plegats i plegades amb aquestes eines perquè cap infant ni família en quedi exclòs, assegurant-nos que tothom té accés a les eines necessàries per poder participar.
Qui més qui menys ja sap com funciona això de les videotrucades, però per als no iniciats, per dur a terme una videotrucada necessitarem un canal, com pot ser un mòbil, un ordinador o una tauleta i una connexió a Internet. També caldrà planificar la trobada; i, també, l’eina amb la qual executarem aquesta comunicació. Tenim moltes aplicacions al nostre abast, cadascuna d’elles amb diferents característiques, avantatges i limitacions: WhatsApp, Hangouts, Instagram, Cideochat, Skype, Zoom, Houseparty, Duo, Jitsy, etc.
Comunicar-nos i mantenir-nos en contacte amb el que ens envolta i receptius a tot allò que ens transmeten els altres és imprescindible per poder créixer dia rere dia. En moments d’incertesa com els que estem vivint, el fet de seguir comunicats, veure’ns les cares i sentir la veu de les persones que tenim lluny pot ajudar-nos a combatre l’aïllament, l’angoixa i l’apatia, a divertir-nos i fer broma, a desfogar-nos, a compartir emocions i sentiments, a escoltar altres punts de vista que ens poden fer agafar una nova perspectiva sobre la situació que estem vivint. En resum, ens permetrà veure i sentir, en temps real, les persones que ens estimem i fer-los saber que, malgrat la nova situació, continuem pensant en ells o elles, que els estimem i que necessitem que sàpiguen que som aquí.
