“Tot això que veus ara, d’aquí cinc anys no en quedarà res”. “Però què dius?!”. “I tant! El sistema ens tolera, però no ens recolza”. Més o menys així va anar una de les primeres converses entre Eduard Vallory i Boris Mir, l’any 2015, quan el primer, director del Centre Unesco de Catalunya, anava visitant escoles i instituts que estiguessin apostant per altres maneres d’entendre l’educació reglada. Mir era el cap d’estudis de l’Institut Escola Les Vinyes, de Castellbisbal, col·laborava amb l’ICE de la UAB i feia anys que abocava els seus pensaments pedagògics en un blog força seguit per altres docents. Tots dos, Vallory i Mir, director i director adjunt, visionaris o utòpics (o il·lusos), formen el tàndem que coprotagonitza el documental L’Escola Nova, de Ventura Durall, una coproducció de Nanouk Films i la CCMA que s’estrena la setmana vinent als cinemes Girona, i que es podrà veure a TV3 al setembre en una versió més reduïda. La versió original dura 1 hora i 25 minuts, i la que s’emetrà al Sense Ficció en farà 52.
Escola Nova 21 es va presentar l’abril de 2016 en un acte al Cosmocaixa i es va acomiadar en el mateix espai el desembre de 2019. L’impulsaven 25 centres educatius (agermanats per les visites i l’entusiasme de Vallory) i algunes entitats socials (la Fundació Bofill, Educaixa, UOC, Centre Unesco), i es va proposar demostrar que qualsevol centre educatiu que vulgui abandonar el sistema d’ensenyament tradicional i impulsar una veritable “transformació educativa” ho pot fer si compta amb l’acompanyament adequat. El programa va xuclar i ordenar l’expertesa d’aquests 25 centres inicials (els autoanomenats avançats, tal vegada amb poca fortuna), i la va bolcar en una trentena de centres, als quals es va batejar com la mostra, ja que representaven uns percentatges més o menys equivalents a la del conjunt del sistema a partir de diverses variables (públics/concertats, primària/secundària, grans/petits, urbans/rurals, etc.). A la vegada es va promoure la creació de xarxes entre centres d’un mateix territori, amb els avançats i els de la mostra, per tractar d’inocular-los el mateix cuc transformador. Aquestes xarxes perduren i són un dels llegats més evidents d’EN21.
Atenció spoiler: pels seus impulsors, el propòsit inicial ha quedat sobradament assolit, la hipòtesi s’ha demostrat, això ja s’ha dit i publicat, i així queda reflectit a les acaballes del reportatge. Però la part interessant de tota transformació no és el final, sinó el procés. El documental s’endinsa en el com, i per això una de les coses que fa és un seguiment específic a uns alumnes d’un d’aquests centres de la mostra: l’institut Pla Marcell de Cardedeu. El canvi d’aquests alumnes (el passota que acaba trobant la motivació, la tímida que acaba parlant davant de tot un auditori) representa, d’alguna manera, la constatació que una altra educació és possible. I també el canvi dels docents, amb les seves constants contradiccions entre el desig de canviar i la visió profecentrista del seu ADN.
500 hores de gravacions
La nova escola es va començar a gravar pràcticament en el mateix moment del naixement del programa, i per tant recorre tot el seu periple a través de la veu i reflexions dels seus dos protagonistes, però també les imatges d’un munt de reunions internes, amb mestres, amb alumnes i amb famílies, i pel mig s’hi va introduint opinions d’experts en educació i altres disciplines (Pepe Menéndez, César Coll, Coral Regí, David Bueno, Caterina Calsamiglia…) que busquen ampliar el focus fins a situar el context en la mateixa història de la humanitat. “Totes les espècies han funcionat més o menys per atzar, i ara és el moment de la lògica, hem adquirit prou coneixements per dir què volem fer, això ja no ho ha de decidir l’evolució, sinó nosaltres”, comenta en un moment el paleontòleg Eudald Carbonell. La veu en off del mateix Ventura Durall –exercint el paper de pare primerenc concernit per l’educació de la seva filla– és el fil conductor que salta d’un lloc a l’altre, de les peripècies dels ideòlegs d’EN21 a les reflexions més profundes dels altres pensadors sobre els defectes de fàbrica de la institució escolar.
“Teníem més de 500 hores de gravació i diverses possibles trames argumentals”, explica Durall, que es va apuntar al projecte quan per casualitat va coincidir en un sopar amb Boris Mir i Sergi del Moral (també docent de Les Vinyes). “Al final vam optar perquè el desenvolupament d’Escola Nova 21 fos la trama principal, però vaig sentir la necessitat de fer sentir la inquietud d’un pare que es planteja com vol que s’eduqui la seva filla”, comenta. Autor de diverses pel·lícules de ficció i documentals, a Durall ja feia temps que li ballava pel cap la temàtica educativa. En aquells moments ja estava rodant un curtmetratge sobre l’impacte de les escoles bressol en la construcció de la personalitat dels infants, que es va acabar estrenant el 2018 amb el títol Primer Estrat.
Sistema o antisistema?
Segons diu el director, La nova escola també té la deliberada intencionalitat de deixar clar un fet que al llarg d’aquests anys s’ha posat moltes vegades en dubte. “Escola Nova 21 ha estat un moviment que ha sorgit des de baix, de 25 escoles que han tingut la intenció de pressionar el poder, i no a l’inrevés”, afirma Durall. Però ha estat criticada per representar el contrari, se l’ha titllada d’instrument al servei de la mercantilització de l’educació, i aquesta crítica pràcticament no té presència a l’obra, ni tant sols per ser rebatuda. “Vam pensar de ficar-les, però les crítiques han estat d’un traç tan gruixut que al final ho vam descartar, no tenia cap sentit, només per la participació de la Caixa, el paper de la qual era en essència financer, semblava que tot es podia impugnar”, comenta Durall.
Tampoc apareix cap dels quatre consellers que han passat pel Departament d’Ensenyament/Educació (Rigau, Ruiz, Ponsatí, Bargalló) durant els anys que ha durat el programa. Sí que ho fan, en canvi, la directora general Mar Camacho i el president del Parlament, Roger Torrent, perquè van intervenir en l’acte de comiat. Aquesta tensió controlada que sempre va mantenir el programa amb el poder polític queda més o menys també reflectida. La reivindicació de Vallory que Escola Nova 21 esdevingui política pública i els dubtes sobre si això finalment acabarà passant apareixen en els darrers compassos. “Això és el [programa] definitiu? No, no és el definitiu. Hi ha una cosa que sempre li dic a l’Eduard, i ell arronsa una mica el nas: estem treballant per l’escola dels nostres nets, no la dels nostres fills, perquè això de la innovació va per onades, i les onades van i venen, ara hi ha hagut aquesta i d’aquí uns anys n’hi haurà una altra”, comenta Boris Mir al final. Ara bé, afegeix tot seguit, “res tornarà a ser igual”.
