La revista The Lancet Global Health ha publicat recentment un informe que mostra la tràgica situació a l’accés a la salut que viuen els nens de països amb renda baixa. En ells, gairebé 10 milions no han estat mai vacunats, fet que els converteix en susceptibles a malalties mortals com la poliomielitis, el xarampió i la pneumònia.
Encara més, dos terços d’aquests menors amb zero dosi viuen per sota del llindar internacional de pobresa i les seves famílies subsisteixen amb menys de 2,35 dòlars al dia en pobles pobres, barris marginals urbans o zones de conflicte.
El treball, dirigit per la professora de salut pública de la Universitat de Montreal (Canadà), Mira Johri, analitza la població infantil que no ha rebut cap vacuna a l’Índia durant 24 anys (del 1992 al 2016) i comprova l’impacte de les desigualtats socials, econòmiques i geogràfiques en aquesta situació.
Dos terços dels nens amb zero dosi viuen per sota del llindar internacional de pobresa i les seves famílies subsisteixen amb menys de 2,35 dòlars al dia a pobles pobres, barris marginals urbans o zones de conflicte
“És el primer estudi a rastrejar els patrons dels nens amb dosi zero al llarg del temps a l’Índia i al món”, explica SINC Johri. “Analitzem les dades de prop de 73.000 nadons d’entre 12 i 23 mesos, l’edat estàndard en què s’avalua la immunització”.
Així, els autors van descobrir que l’Índia havia fet un enorme progrés: la proporció de nens sense dosi es va reduir tres vegades en un quart de segle, del 33% el 1992 al 10% el 2016. “No obstant, fins i tot el 2016, la població infantil amb dosi zero (2,9 milions) seguia concentrant-se en els grups més desafavorits. En altres paraules, hi havia determinants socials i econòmics que conformaven la probabilitat que aquests nens no estiguessin vacunats”, afegeix.
Igualment, els menors no vacunats també tenien moltes més probabilitats de patir desnutrició crònica. El 1992, el 41% dels nens amb zero dosi tenia un retard greu en el creixement, davant del 29% dels immunitzats. I, encara que el 2016 les xifres havien disminuït, seguien sent desproporcionades: un 25% de petits no vacunats patien retard greu en el creixement davant del 19% dels vacunats.
“Aquesta és una troballa crítica. Això significa que els nens menys vacunats són els més vulnerables als efectes nocius de les malalties infeccioses”, continua l’experta.
L’estat de dosi zero de vacunació és un important marcador de vulnerabilitat, vinculat a dèficits nutricionals o alt risc de mortalitat a la infància
“Bàsicament, l’estat de dosi zero és un important marcador de vulnerabilitat generalitzada, vinculat a múltiples fonts de desavantatge, com dèficits nutricionals o un alt risc de morbiditat i mortalitat a la infància i a mals resultats de salut al llarg de la vida”, subratlla.
“Continuen persistint moltes de les etnicitats que determinen que aquests nens mai arribin a vacunar-se, ni tan sols amb la primera dosi de cap de les vacunes”, indica SINC Quique Bassat, pediatre especialitzat en malalties infeccioses i salut pública d’ISGlobal. Crida l’atenció que aquests menors a més són els més pobres dels pobres. I, per tant, els que tenen més dificultats per accedir a la salut”, continua.
Trencar el cicle de les desigualtats
En els darrers 20 anys, les organitzacions internacionals encapçalades per GAVI, l’Aliança per a les Vacunes, en col·laboració amb els governs nacionals, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, han aconseguit que un nombre significativament més gran de nens de països pobres d’Àfrica i d’altres indrets rebin les vacunes sistemàtiques: el 81% avui dia, davant del 59% l’any 2000.
Això ha tingut un gran impacte: un descens del 70% en la mortalitat infantil per malalties prevenibles amb vacunes en dues dècades. Pels experts, arribar als nens amb zero dosi és una prioritat estratègica mundial.
Hi ha un moment crític a la primera infància en què les intervencions eficaces poden trencar el cicle de les desigualtats. Es tracta d’una finestra d’oportunitat important per canviar la trajectòria dels nens desafavorits
“Encara que s’han millorat molt les coses, hi continua havent enormes dificultats per a aquests grups vulnerables. S’ha de fer una cosa molt més proactiva perquè accedeixin als serveis de salut i, en conseqüència, tinguin més possibilitats de sobreviure”, puntualitza, per la seva banda, Bassat.
“Hem d’oferir intervencions holístiques que tractin la vacunació, suports nutricionals i els determinants de la marginació. Hi ha un moment crític a la primera infància en què les intervencions eficaces poden trencar el cicle de les desigualtats. Es tracta d’una finestra d’oportunitat important per canviar la trajectòria dels nens i les comunitats sistemàticament desafavorides”, conclou Johri.
Referència:
Mira Johri, Sunil Rajpal i S.V. Subramanian. “Progress in reaching unvaccinated (zero-dose) children in India, 1992–2016: multilevel, geospatial analysis of repeated cross-sectional surveys”. The Lancet Global Health, Nov. 16, 2021.
