Opinió

Si no planifiques no saps on vas (ni tampoc d’on vens)

L’article 3.1.g de la Llei 40/2015 del Règim jurídic de les administracions públiques estableix l’obligatorietat de planificar, dirigir per objectius, així com controlar la gestió i l’avaluació dels resultats de les polítiques públiques. Així mateix, la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, també les obliga a facilitar de manera proactiva la informació de dades i continguts de diversa naturalesa que siguin referencials respecte a la seva organització, funcionament, presa de decisions i gestió dels recursos públics.

Aterrant a les polítiques d’educació dels municipis, el que diu la legislació és que aquests, si tenen una acció de govern rellevant tot i no tenir competències, estan obligats a planificar-la, a fer públics el full de ruta, a avaluar-ne els resultats i a fer retiment de comptes. I està clar que l’acció de govern dels ens locals en matèria educativa és important. A la província de Barcelona, els ajuntaments destinen una mitjana del 6,9% del pressupost a polítiques educatives (139,1 euros de despesa per habitant (1) ), hi ha 54 Oficines Municipals d’Escolarització, i les escoles de titularitat municipal es compten per centenars. De fet, pràcticament tots els municipis tenen una regidoria, una regidoria delegada o un servei d’educació.

Tanmateix, ningú diria que és preceptiu planificar en educació, si tenim en compte el nombre de plans d’educació vigents que estan publicats a les pàgines web dels ajuntaments de la província de Barcelona: 9 plans. Si afegim els plans d’educació que van finalitzar la vigència el 2024, ens anem a 12 plans publicats. Tampoc és una xifra per tirar coets, tenint en compte que la província hi ha 311 municipis.

Podríem ser encara més generosos i estimar que possiblement hi ha uns altres 12 municipis que disposen d’un pla, tot i que no hi ha cap evidència en el seu web (és a dir, ni una notícia, ni una referència a les actes de la Junta de Govern o del Ple). Comptaríem llavors un total de 24 municipis d’un total de 173, si limitem els municipis potencials a tenir política educativa als que tenen més de 2.400 habitants. En tot cas, estem estimant que només el 14% dels municipis amb una acció en polítiques educatives disposen d’un pla.

Els 12 plans localitzats -per cert, només 10 d’aquests són consultables als webs dels ajuntaments- corresponen a municipis d’entre 2.400 i 20.000 habitants (2). Destaca, per tant, l’absència de planificació educativa en els municipis de més de 20.000 habitants, precisament aquells que pràcticament segur implementen polítiques educatives i tenen centres educatius municipals. D’aquesta dinàmica no escapa ni el municipi de Barcelona, donat que l’últim pla de treball publicat al web del Consorci d’Educació de Barcelona és de l’any 2017.

Els plans d’educació representen l’1% dels 629 plans no preceptius publicats

És evident que hi ha una manca de planificació de les polítiques educatives a nivell local (que no d’acció), la qual s’emmarca en un context on les administracions semblen tenir poca tradició a planificar, avaluar i a rendir comptes a la ciutadania. Les dades de publicació de plans en els portals de transparència dels 311 ajuntaments de la província ho corroboren. Hi ha publicats 1.433 plans locals vigents (3), de 94 tipologies diferents. D’aquestes, 22 tipologies corresponen a plans preceptius per normatives sectorials i la resta (72 tipologies (4) ) són de plans a priori no preceptius, entre els quals hi hauria els plans d’educació. Els 1.433 plans poden semblar una xifra molt elevada, però no ho és. Els plans preceptius suposen el 56% del total de plans publicats i el 45% d’aquests són de dues modalitats (5); es pot afirmar que es planifica poc, i el que es planifica és sobretot planificació preceptiva per normativa sectorial.

Les xifres de publicació de plans d’educació als portals de transparència dels municipis de la província de Barcelona són extremadament baixes: només 6 plans. De tota la planificació no preceptiva, hi ha 30 tipologies de plans amb més publicacions que els plans d’educació (6). Els plans d’educació representen l’1% dels 629 plans no preceptius publicats.

I una última dada: hi ha 135 municipis a la província de Barcelona amb Pla de Mandat 2023-2027, i pràcticament tots inclouen accions en àmbit educatiu. Tanmateix, només 10 d’aquests plans (un altre cop la xifra del 14%) tenen l’educació com un dels objectius o eixos estratègics de la política municipal.

És àmpliament coneguda la frase que allò que no es pot mesurar no es pot millorar. Jo afegiria que si no planifiques, no saps on vas (ni tampoc d’on vens). Què tal si planifiquem i avaluem les polítiques educatives? Més que res, perquè segur que en fer-ho, el que fem ho farem millor i de manera més eficient i eficaç.

 1)Dades de l’anualitat 2021, a https//www.pressupostosmunicipals.transparenciacatalunya.cat

 2)Llevat d’un municipi que té 32.000 habitants

 3)La publicació dels plans en el portal de transparència, a més és especialment rellevant, donat que facilita la consulta a la ciutadania de tota la planificació de l’ens.

 4)Dades de l’Informe de plans d’actuació dels ens locals a la província de Barcelona (Diputació de Barcelona, Març 2025)

 5)Les 22 tipologies de plans preceptius sumen un total de 804 plans (56%), dels quals 223 (28%) són plans de protecció civil (DUPROCIM) i 136 (17%) són plans de mesures antifrau. D’aquesta manera, el 45% dels plans preceptius corresponen a dues úniques modalitats, evidenciant-se una infraplanificació inclús en la planificació preceptiva.

 6)Els plans no preceptius més publicats són els plans de joventut (85 plans), els plans d’abastament d’aigua potable (56 plans) i els plans d’habitatge (44 plans).