Opinió

Acollida emocional de l’alumnat quan torna de vacances

– Hola! Com ha anat l’estiu? I les vacances?
– Molt bé! Amb moltes ganes que tornin a l’escola.
– I vosaltres, teniu ganes de tornar a l’escola?
– …
Quantes converses com aquesta haurem tingut amb els nostres amics en acabar les vacances.

Els nostres fills i filles estan de vacances des del 23 de juny fins al 12 de setembre, és a dir, uns 80 dies sense anar a l’escola, vuitanta!!! Sí, vuitanta dies en els quals hi ha hagut de tot, des de colònies, campaments, casals, vacances familiars, dies amb els avis, dies que no sabem amb qui deixar-los, dies de tota mena. A l’inici de l’estiu vam comprar amb il·lusió aquell llibret de vacances que potser ara hem hagut de fer de pressa i corrent, és que no hem tingut temps! Alguns nanos més grans també havien de fer unes activitats obligatòries d’aquelles matèries que havien quedat una mica fluixes i sobretot, tothom havia de llegir, llegir molt, que és el millor que podem fer a l’estiu per no oblidar-ho tot.

Segurament són situacions que ens sonen molt i que tots hem viscut d’una manera o altra. De la manera com hem entomat aquestes situacions de l’estiu i de com plantegem l’inici de curs (més avall en parlarem) dependrà molt com arribarem a l’escola el dia 12 de setembre.

Si hem estat capaços de mantenir aquella il·lusió amb què vam anar a buscar el llibret de vacances a l’hora de posar-nos a fer-lo, segur que hem arribat a final de l’estiu amb el llibret acabat i amb un munt d’experiències noves fetes, haurem posat aigua al congelador i haurem vist què li passava, haurem fet gelats de llimona, haurem vist moltes flors i insectes, haurem barrejat sal amb guixos de colors… evidentment en funció de l’edat. Haurem après moltes coses, però sobretot haurem après que aprendre coses és divertit i que omplir uns papers que haurem de dur a l’escola és una conseqüència natural dels nostres aprenentatges. De la mateixa manera que els contes o els llibres que haurem llegit en farem un petit resum per explicar-ho als mestres i així compartir tot el que ens hem imaginat.

En canvi, si hem hagut de fer totes aquestes feines a desgana, abans d’anar a la piscina (o potser, “no anirem a la piscina fins que hagis fet els deures”) o previ a fer qualsevol altra cosa divertida, segurament els aprenentatges hauran estat una mica més minsos i segurament hauran quedat lligats a una experiència poc plaent, una obligació que s’ha de fer abans de fer la cosa divertida. Segurament els continguts fets, encara que possiblement siguin els mateixos que quan ho fem en una situació més emocionalment positiva, els circuits neuronals que hem activat són diferents i de ben segur, l’experiència d’aprenentatge haurà estat ben diferent. El contingut passarà però l’experiència ens marcarà i també marcarà com tornem a l’escola.

Un altre element que cal tenir en compte a la tornada a l’escola és com els adults, bàsicament els pares i cada cop més també els avis, vivim i sobretot transmetem aquesta experiència als menuts. No cal recórrer als memes que circulen pel whatsapp sobre el tema, alguns ben enginyosos i divertits, per saber que els adults estem desitjant que torni la normalitat, la rutina, tenir la canalla col·locada, a l’escola i a les activitats extraescolars… Aquí també la manera com els hi fem viure també marcarà la tornada a l’escola.

Però, sigui com sigui, el dia 12 arriba i tots els nens i nenes i tota la colla d’adolescents entrarà per la porta de l’escola, als patis, als passadissos, a les aules i es trobaran als mestres per acollir-los, per preguntar per les vacances, per dir-los “què gran que t’has fet” o “ja ets més alta que jo” i per recollir-los el llibret de l’estiu i els resums dels llibres llegits, i els farem una abraçada i farem aquelles primeres activitats de coneixement o de reconeixement que tant ens agrada fer i els farem una prova inicial, vaja com han tornat aquests nens, i han oblidat tot el que vam fer l’any passat i arribarà el final de dia i els nens i les nenes marxaran cap a casa i a nosaltres ens quedarà un munt de feina per mirar-nos i … uf, ja hi tornem a ser. Ep! STOP! No havíem dit que havíem tornat amb les piles carregades, amb una altra manera d’agafar-nos les coses, no volíem acabar tan cremats a final de curs? Doncs, aquí tenim l’altre element, segurament el més important, de com serà l’acollida de la canalla a l’escola.

Sense voler donar cap lliçó a ningú, ja que tots els que ens dediquem a aquest ofici d’acompanyar en el creixement dels infants hem fet cursets de neurociència, de dimensió interior i emocional, de com viure l’estrès, de la manera com acollim l’alumnat en dependrà la predisposició que tindrà per aprendre i, de ben segur, en dependrà també el dia a dia del curs que ara comencem.

Acollir l’alumnat amb un somriure, mostrant un interès sincer pel que han fet a l’estiu, com s’ho han passat, preguntant-los quina ha estat l’experiència més divertida, més emocionant, més al·lucinant, valorant la feina que han fet, demanant-los què han llegit, quines sèries o quins dibuixos han vist en anglès, tal com vam quedar a final de curs…

Aquesta primera acollida ha de portar a una experiència gratificant de la tornada a l’escola. Passarem moltes hores junts, i junts aprendrem moltes coses. És per això que hem de preparar l’alumnat i nosaltres mateixos per poder seguir treballant i aprenent de tot, tenint en compte que dels 25 o 30 nens, trobarem alumnes amb experiències d’estiu molt diverses, algunes molt propenses als aprenentatges i altres, que hauran de recuperar la il·lusió per l’aprenentatge.

I per acabar, o millor, per començar un bon curs, la millor eina que tenim és el somriure, un gran somriure per acollir a tots i cadascun dels nens i les nenes amb els quals tindrem el goig de compartir un any d’experiències i aprenentatges.