Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 86% del jovent té presència diària en almenys una xarxa social. Així ho demostra un informe del Col·legi del Màrqueting i Comunicació de Catalunya, en què s’evidencia que mai havia estat tan fàcil crear i compartir informació. De fet, l’últim informe de We Are Social, una agència de màrqueting i comunicació creativa a escala global, ho reafirma: S’estima que més de sis mil milions de persones en l’àmbit mundial estan en línia i dos de cada tres persones fan servir les xarxes socials.
Tanmateix, aquesta llibertat informativa també comporta riscos. Fenòmens com la infoxicació, entesa com la sobrecàrrega o la intoxicació informativa que supera la capacitat de les persones i de la societat per ordenar, comprendre i avaluar la informació, o la desinformació, definida com la difusió massiva de continguts falsos, erronis o enganyosos, tant si són intencionats com si no, poden acabar sent percebuts com a reals.
Tenim a l’abast més informació que mai, però identificar quina és certa i ens informa amb rigor ha esdevingut una tasca complicada. De fet, segons un informe recent, el 70% dels espanyols afirma que cada cop és més difícil distingir les notícies falses. Tot plegat, en un context en què les noves tecnologies, així com la intel·ligència artificial (IA), ocupen més espai que mai: alguns estudis apunten que el contingut que circula a internet creat amb IA ja podria haver superat aquell generat per humans.
Infants, adolescents i joves estan contínuament exposats a una gran quantitat d’informació, sovint de poca qualitat o amb intencions manipuladores. El World Economic Forum, a l’informe de Riscos Globals 2025, assenyala per segon any consecutiu que la desinformació és el principal risc global a curt termini perquè amenaça la cohesió social i la governança, erosiona la confiança i agreuja les divisions dins dels països i entre aquests. En el cas dels joves, a més, s’ha demostrat que la desinformació afecta la seva salut mental i dificulta el seu dret a la participació.
La meitat dels docents considera que s’ha avançat poc o gens en educació mediàtica
La creixent onada de continguts genera inquietud en la comunitat educativa, especialment, tenint en compte que el 72% de la població ha reconegut haver-se cregut algun cop un missatge que després resultava fals, segons el Primer Estudi sobre la Desinformació a Espanya de la Universitat de Navarra.
Segons l’informe Alfabetització Mediàtica a Espanya de la Fundació Luca de Tena, un 74% del professorat percep que l’alumnat està desinformat, un fet que posa en risc la formació d’una ciutadania crítica davant dels continguts digitals. Tot i que Espanya és el segon país d’Europa amb més preocupació per la desinformació —el 69% de la població vol rebre formació per combatre-la—, gairebé la meitat dels docents considera que s’ha avançat poc (47%) o gens (13%) en Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) durant els darrers cinc anys.
La UNESCO posa al centre l’AMI i la seva importància davant la desinformació
Davant l’amenaça de la desinformació, cal Alfabetització Mediàtica Informacional (AMI). Aquesta és la idea principal que la UNESCO vol traslladar amb la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional, un esdeveniment que se celebra anualment entre els dies 24 i 31 d’octubre.
Sota la temàtica “Pensa davant la IA – Alfabetització Mediàtica en el món digital”, enguany l’objectiu de la iniciativa és fomentar l’esperit crític de la ciutadania en un context en què la intel·ligència artificial (IA) està transformant la manera com es produeix i distribueix la informació en els espais digitals.
Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, destaca que l’Alfabetització Mediàtica i Informacional és un “dret fonamental de tota la ciutadania que permet protegir la seva intimitat i trobar el seu lloc en una societat marcada pels canvis accelerats en l’àmbit tecnològic”. L’AMI dota les persones de pensament crític, un recurs imprescindible per identificar, analitzar i relacionar-se de manera responsable amb els continguts digitals. Ajuda a posar en dubte la informació i les seves fonts, entendre el paper que juguen els algoritmes i prendre decisions segures davant dels sistemes automatitzats. En definitiva, ens empeny a ser conscients que, tot i els avenços de les noves tecnologies, la ment humana continua per damunt de la intel·ligència artificial, i que han de ser l’ètica i la consciència crítica les que orientin l’ús i la interpretació de la informació en els entorns mediàtics.
Desfake: La necessitat d’una AMI transversal en els centres educatius
L’accés constant a una gran quantitat d’informació, sobretot per part d’infants, adolescents i joves, converteix els centres educatius i les entitats socioeducatives en actors clau per ensenyar, a partir de l’AMI, a crear espais de confiança i seguretat mediàtica dins els entorns digitals. Aquesta és la gran aposta del programa educatiu de Verificat, Desfake, convertir els centres educatius en espais de confiança informativa.
En només tres anys, el projecte ha format més de 450 docents i 19.000 alumnes arreu del territori, amb l’objectiu de dotar-los d’eines per entendre i qüestionar la informació amb què interactuen. La seva metodologia i impacte han estat reconeguts pel Ministeri de Joventut i Infància que, en el seu informe sobre el desenvolupament d’un entorn digital segur, destaca Desfake com una bona pràctica en la promoció de la competència mediàtica a les aules.
En aquesta línia, Desfake respon també a la crida de l’informe PISA “Lectores del siglo XXI: Desarrollando competencias de lectura en un mundo digital”, en què es reclama formar joves capaços de moure’s de manera autònoma dins del mar d’informació del segle XXI, capaços de trobar, avaluar i comprendre la informació per construir coneixement propi.
Desfake situa a l’alumnat davant d’informacions manipulades i el guia a través de les seves pròpies verificacions i anàlisis crítiques, però també li ofereix una visió àmplia sobre el funcionament d’internet i les noves tecnologies per fer-lo reflexionar sobre el component comercial de molts dels missatges que rep diàriament,, el discurs d’odi que es canalitza a través de les xarxes socials o els desafiaments que planteja una eina tant fascinant com perillosa com és la intel·ligència artificial generativa.
Empoderar les persones, especialment les joves, amb habilitats per relacionar-se críticament amb la informació digital no és només un mecanisme de defensa contra la desinformació, sinó una inversió en el futur de les nostres societats democràtiques.
Vols portar Desfake al teu centre educatiu?
Si formes part d’un centre educatiu i vols sumar-te a aquesta transformació, Desfake ofereix formacions i tallers adaptats a cada realitat escolar. Pots obtenir més informació o contactar amb l’equip a través de verificat.cat/desfake.
