Opinió

Almenys 4 dades i 5 propostes per reduir la pobresa infantil en les llars encapçalades per dones soles

Aquest és un article publicat al blog de Save The Children

Més d’un de cada tres nens a Espanya està en risc de pobresa o exclusió social (35,8%). Una dada, sens dubte, pitjor que la de l’any anterior. Entre les llars més afectats per aquesta situació destaquen les monoparentals. Més de la meitat d’aquestes (53,3%) està en risc de pobresa o exclusió, cosa que vulnera greument els drets de les nenes i els nens que hi viuen. Quan parlem d’aquestes famílies el gènere importa, i molt. Del gairebé milió vuit-cents mil llars monoparentals que hi ha a Espanya, el 82% té rostre de dona.

En aquest context de crisi, són aquestes famílies -les formades per una mare sola amb fills- les que estan més soles que mai. Tenen les taxes més altes de pobresa infantil en elements tan rellevants com l’ocupació, l’habitatge, la salut i la xarxa de suport. Aquestes llars són molt més vulnerables que la resta.

L’informe que acaba de publicar Save the Children sobre la pobresa infantil en aquest tipus de llars analitza dades de l’Enquesta de la Fundació Foessa. Dades que ens permeten donar a conèixer en quins aspectes són més vulnerables aquestes famílies respecte a la resta de llars. La imatge que s’ofereix és desoladora no només per les dades, sinó sobretot per les històries.

1.- Més de la meitat dels nens està en situació de pobresa encara que la seva mare treballi. Les situacions de precarietat i inestabilitat laboral predominen entre les llars monomarentals que té ja de per si, menys oportunitats d’ocupació i majors problemes de conciliació laboral que la resta.

2.- Quatre de cada deu no disposen de diners suficients per a les despeses corrents de la casa i el 37,8% no pot mantenir la llar a temperatura adequada. L’exclusió residencial d’aquestes famílies és complexa i fa referència a diversos problemes que incideixen negativament en la seva plena integració.

3.- Les famílies monomarentals necessiten reduir despeses en aspectes vitals com les despeses relacionades amb l’alimentació (68%) o comprar medicines o seguir tractaments (tres de cada quatre han deixat de fer-ho per problemes econòmics). Moltes d’aquestes circumstàncies poden ocasionar en els nens des de problemes de malnutrició a problemes psicològics que, entre altres conseqüències, poden incidir en el seu rendiment escolar.

4.- El 36% de les mares soles amb fills afirma no poder comptar amb ningú quan li sorgeix un problema. Aquestes famílies surten endavant amb veritables obstacles logístics i econòmics, especialment si no compten amb una xarxa de suport familiar i social. És fonamental l’existència d’una “malla de seguretat”, una “última xarxa” de protecció social per protegir i prevenir les situacions conflictives, els esdeveniments vitals estressants, la malaltia o altres condicionants de vulnerabilitat social que comporta la criança d’un fill per part d’una mare sola.

Els poders públics no estan sent capaços de frenar la pobresa infantil i s’està posant en risc el present i el futur d’aquests nens. Acabar amb aquesta situació ha de ser una prioritat política. Cal augmentar la inversió social en polítiques de protecció a la infància i desenvolupar una estratègia integral de lluita contra la pobresa infantil que estigui basada en l’accés a recursos adequats i a serveis assequibles i de qualitat. A això contribuiria, entre altres coses:

1ª. Donar un reconeixement legal i administratiu explícit a les famílies monoparentals. Això els garantiria un mínim de protecció enfront de les situacions que els fa estar més exposades al risc de pobresa i exclusió social.

2a. Incloure la categoria de “família monoparental” com a grup especial en l’accés a ajudes i prestacions dins l’àmbit escolar. Les filles i fills d’aquestes famílies podran adquirir coneixements, habilitats i competències independentment de les seves característiques socioeconòmiques que previndrien la pobresa educativa.

3ª.- Ampliar i establir deduccions fiscals com la de per maternitat a les famílies monoparentals en risc d’exclusió social amb fills menors de divuit. D’aquesta manera aquestes famílies podran destinar majors quantitats de diners a cobrir necessitats bàsiques dels seus fills i seves com l’alimentació, medicaments, calefacció, etc.

4a Davant els deutes per habitatge, afavorir que les famílies monoparentals puguin reestructurar el seu deute hipotecari prioritàriament; considerar com a circumstància familiar d’especial vulnerabilitat a la unitat familiar monoparental a partir d’un fill i considerar-lo com un dels col·lectius prioritaris per a ajudes al lloguer i accés a habitatges protegits.

5è Promoure, a través d’incentius a la contractació, ocupacions de qualitat als sustentadors de les llars monoparentals, i dotar-los d’ajudes a domicili i de suport quan ho necessitin per no comptar amb una suficient xarxa de suport.

“La maternitat és una qüestió d’amor i de logística” diu Pepa Horno. Entre les famílies que hem entrevistat per l’informe, l’amor d’aquestes als seus fills és inqüestionable. No obstant això, és precisament la logística, la que més complicacions pot presentar quan la xarxa de suport amb què compten és nul·la o escassa, i amb prou feines hi ha polítiques que les protegeixin. Necessitem tenir legitimitat per demanar a les administracions que no les deixin soles, necessitem la teva signatura.

Article escrit per Violeta Assiego i Thomas Ubrich, autors de l’informe “Més soles que mai“