Autor: Evaristo González

Sovint ens preguntem si l’alumnat adolescent mostra interès per les coses que passen al món, per l’actualitat que marquen els mitjans de comunicació que la població adulta seguim per estar informats.

L’important no és la tecnologia, sinó com l’aprenentatge millora i canvia quan la utilitzes com eina metodològica per aconseguir els resultats programats. L’alumnat adolescent sotmès a aquest tipus de projectes s’hi engresca amb gran il·lusió.

Un dels grans objectius de l’educació és preparar l’alumnat per al futur, i la tecnologia n’és un dels seus motors fonamentals. La deixem entrar a les aules? Els centres educatius són activistes digitals, amb tot el que això comporta? Ignorar la tecnologia, relegar-la a un paper secundari o prohibir alguns dispositius significa educar per al futur?

Educar amb el mòbil també és fer-ho sobre l’ús del mòbil. Encendre el mòbil a l’aula és un acte ple de connotacions. Veiem algunes experiències personals a peu d’aula.

No tot és meravellós ni perfecte, les tecnologies per si mateixes també tenen els seus perills però la funció dels centres és prevenir des de l’educació.

Si volem evitar la dependència del dispositiu, eduquem en la independència de l’aparell amb criteris, des de la pràctica a peu d’aula.