Autor: Francesc Reina

«Humanitzem el que ens passa a còpia de parlar-ne, i en fer-ho aprenem a ser humans» Hannah Arendt Hi ha pobles que no desapareixen, reben el seu llegat a través del llenguatge, mitjançant les lleis, les tradicions, les institucions o l’acceptació de formes d’autoritat (pròpies i externes). Un equilibri delicat entre les necessitats i els interessos. Tanmateix, moltes cultures han pogut aixecar-se sobre les ruïnes malgrat la crueltat dels seus dominadors, transmetent a les seves generacions els codis més savis per així adaptar-se als requisits dels entorns. Ara per ara, a molts indrets no és permès que els conflictes atemptin contra…

Aprendre a viure escoltant, requereix la pregunta com a material primer, un bri fundacional. El naturalista Ignacio Abella comenta que una comunitat dedicada a la defensa de la vida és aquella que protegeix el seu entorn i permet que allò altre s’expressi; un triomf assenyat davant la barbàrie d’aquells que devoren i especulen, que volen menjar-se el món. El que s’aprèn, sempre és millor si ho podem utilitzar. Un bon ensenyament ho és si aporta coneixements per modelar conductes de manera positiva; es tracta de relacions en què algú, amb intenció, segueix un mètode que presenta experiències perquè altres ampliïn idees,…

“El millor és comprometre’s amb la vida” Pepe Múgica El sociòleg Eric Klinenberg explica en el seu llibre que arribar a la maduresa sovint pot estar determinat per les activitats que es realitzen als espais públics: a centres educatius, socials i culturals que no limiten l’entrada per motius econòmics, llocs de participació (serveis que va costar molt aconseguir per dignificar la vida). Refugis contra el desgavell, franges properes que ajuden a superar les divisions i admeten les diferències com a motor de propostes comunitàries on es pot conservar la identitat; on es té en compte l’incert origen de les creences…