Autor: Jaume Cela

Dues propostes de Jaume Cela per si volem anar al cine aquests dies: un film que aborda la retrobada entre dos germans després de molts anys i la necessitat de reconciliar-se amb el seu passat, i un altre que retrata la dura infància del ballarí cubà Carlos Acosta. Cinema d’autor d’Isaki Lacuesta i Icíar Bollaín.

Dues recent estrenes han captat la mirada cinèfila d’en Jaume Cela. Les recomanacions d’aquesta setmana són drames que aborden amb precisió la complexitat de la vida i de les relacions humanes.

Avui conec una mica més Oriol Junqueras. He llegit els contes que ha escrit per a en Lluc i per a la Joana, els seus fills, des de presó. Són bons de veritat.

Una pel·lícula italiana sobre la bondat humana i una altra nord-americana sobre la maldat són les dues recomanacions cinematogràfiques de Jaume Cela per aquests dies.

Hi ha temes que no admeten cap mena de relativització. El govern no pot vendre armes a l’Aràbia Saudita perquè no respecta els drets humans i les utilitza contra la població civil indefensa. No hi ha més cera que la que crema.

El cine de Jaime Rosales sempre val el preu que pagues i encara una mica més. Recordo la impressió que em va fer veure “Las horas del día” o “La soledat”. I ara aquesta “Petra” –el nom no és gratuït–, una tragèdia a la grega que té una pila d’ingredients que la fan molt recomanable.

Són les 4 de la tarda. Vaig a veure “Aprendiendo a vivir”, del director d’Israel Matan Yair. Som dues persones a la sala i només la fan en aquest cine. M’apresso a redactar una ressenya d’urgència perquè és una gran pel·lícula que passarà desapercebuda i no us la podeu perdre.

Tres pel·lícules diferents però molt recomanables. Dues d’elles unides per un mateix detall, ja que expliquen la relació entre un pare i un fill, mentre la tercera, basada en un clàssic de Txèkhov, explora les relacions sentimentals d’un petit grup humà. Des d’Homer sabem que els veritables viatges són interiors. Ulisses arriba a Ítaca transformat i els personatges d’aquestes tres pel·lícules també.

Comencem el curs amb l’alegria de rebre els nens i les nenes, els nois i les noies. Però parem atenció als carronyaires que ens envolten. Intentaran debilitar el nostre model d’escola, l’alegria que experimentem quan ens posem al costat d’una criatura i l’ajudem a créixer. No ho aconseguiran.

M’arriba la notícia, Àngels, de la teva mort i em sento inundat de tendresa. Em dol, em dol molt perquè et dec molt, però només puc evocar-te amb un somriure a la cara.