Autor: Jaume Cela

Són les 4 de la tarda. Vaig a veure “Aprendiendo a vivir”, del director d’Israel Matan Yair. Som dues persones a la sala i només la fan en aquest cine. M’apresso a redactar una ressenya d’urgència perquè és una gran pel·lícula que passarà desapercebuda i no us la podeu perdre.

Tres pel·lícules diferents però molt recomanables. Dues d’elles unides per un mateix detall, ja que expliquen la relació entre un pare i un fill, mentre la tercera, basada en un clàssic de Txèkhov, explora les relacions sentimentals d’un petit grup humà. Des d’Homer sabem que els veritables viatges són interiors. Ulisses arriba a Ítaca transformat i els personatges d’aquestes tres pel·lícules també.

Comencem el curs amb l’alegria de rebre els nens i les nenes, els nois i les noies. Però parem atenció als carronyaires que ens envolten. Intentaran debilitar el nostre model d’escola, l’alegria que experimentem quan ens posem al costat d’una criatura i l’ajudem a créixer. No ho aconseguiran.

M’arriba la notícia, Àngels, de la teva mort i em sento inundat de tendresa. Em dol, em dol molt perquè et dec molt, però només puc evocar-te amb un somriure a la cara.

De tant en tant cal anestesiar el sentit crític, submergir-lo en bany maria i gaudir d’alguna cosa sense fer-te preguntes.

Acabo d’arribar a casa després d‘assistir a l’acte de jubilació d’en Joan Domènech. Passarà una nit tova, el bon amic Joan, perquè ha estat un acte bell, sensible, emotiu, ple de records organitzat per la colla del Fructuós Gelabert i a on tots els que hi hem assistit hem volgut deixar constància de l’estima que sentim per en Joan.

‘El repostero de Berlín’, dirigida per Ofir Raul Graizer, és una bella història d’amor on el tacte té una gran importància, perquè bona part de la història passa a la cuina, entre fogons i mentre els protagonistes preparen els ingredients per fer pastissos.

Ha mort Lluís López del Castillo. Estic commogut profundament, la meva memòria s’omple amb els records de les seves classes a San Cugat i a les Escoles d’Estiu, quan era membre de l’Assessoria Didàctica del Català de Rosa Sensat. Era un mestre extraordinari.

Acabes la teva carta de comiat afirmant que continuaràs posant pedretes per dibuixar camins, i aquesta imatge és de mestra, de mestra de petits, goso dir, que sap el valor que té una pedreta justament per la seva aparent insignificança

Em fa por que les treguin i per això vull deixar-ne una constància escrita. Podeu anar-les a veure totes quatre, ara una, després la segona i així anar fent. Un cap de setmana ben ocupat.