Autor: Jaume Cela

Acabes la teva carta de comiat afirmant que continuaràs posant pedretes per dibuixar camins, i aquesta imatge és de mestra, de mestra de petits, goso dir, que sap el valor que té una pedreta justament per la seva aparent insignificança

Em fa por que les treguin i per això vull deixar-ne una constància escrita. Podeu anar-les a veure totes quatre, ara una, després la segona i així anar fent. Un cap de setmana ben ocupat.

Feu-vos el regal d’assistir a les Escoles d’Estiu. Feu-me cas, que un vell poques vegades enganya.

‘Custodia Compartida’, del director i actor Xavier Legrand, ha rebut molts premis a festivals ben diversos i se’ls mereix del tot i tots i encara més.

Si enyoreu Alien o les bones pel·lícules apocalíptiques no us perdeu ‘Un lugar tranquilo’, del director John Krasinski

Redescobreixo al llibre ’15 converses. Societat i escola en pau’ el que ja sabia: que Jordi Sánchez és un home bo, i m’entristeix constatar que formo part d’una societat on encara són possibles injustícies com aquestes.

Una pel·lícula sobre l’educació universitària que és molt polèmica, amb Schopenhauer i el mite de Pigmalió de rerefons.

No sé si us passa també a vosaltres, però a mi el cine de Robert Guédiguian em transmet veritat. Tot el que mostren les seves imatges m’ho crec. Els personatges son sòlids i transparents alhora.

Dues pel·lícules amb ressonàncies històriques molt lligades al Segle XX, la primera un drama hongarès rodat en blanc-i-negre i la segona una sàtira nord-americana en color, recomanacions per aquests dies de vacances.

Una pel·lícula que ens parla de les ferides que deixa una guerra, i que afecten diverses generacions. Una pel·lícula que ens mostra un món d’absurditat que la fa molt actual.