Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’acció es belluga entre dues ciutats. A Berlín som testimonis de la relació que uneix un jove alemany amb un passat complicat que treballa en una pastisseria -sortireu amb gana i amb ganes de menjar alguna cosa dolça- amb un jove israelià que viatja per temes de feina i en aquestes ocasions deixa la família a Jerusalem. Una doble vida en tota regla.
Però aquest jove israelià pateix un accident i perd la vida. L’alemany, sense saber ben bé la causa, decideix anar a conèixer la vídua i el fill del seu amant a Jerusalem on té un bar en un barri de la ciutat. I comença una relació on el gest de treballar la matèria primera per fer pastissos es converteix en una metàfora de com construïm les nostres relacions. Cada material requereix un tacte diferent i, a vegades, tan precís com si fos un rellotge suís.
Tota aquesta història es dóna al mig d’un conflicte entre les concepcions tradicionals del judaisme i els intens d’amplis sectors socials d’entrar en el mon de la modernitat. Kosher és una paraula clau per entendre alguns dels problemes i enfrontaments que la pel·lícula ens mostra.
Arribarà tot a bon port? El director té l’encert de deixar un final on l’espectador ha de dir-hi la seva. Poques vegades com en aquesta ocasió descobrim la veritat profunda que amaga aquella teoria que afirma que l’autor i l’espectador comparteixen la responsabilitat de donar el significat d’una obra artística
I dues interpretacions memorables. La de Tim Kalkhof donant vida al jove alemany, sensual i sempre amb una expressió d’innocència que corprèn i la de la gran actriu Sarah Adler que ens regala moments interpretatius inoblidables, com inoblidable és l’escena d’amor a la cuina que kosher, allò que en diem kosher no ho és.
El Diari de l’Educació, 2025