Autor: Jaume Cela

La pel·lícula està basada en un fet real que va passar a finals del segle XIX, en un internat per a nenes sordes dirigit per un grup de monges… Som conscients que estem davant d’una experiència educativa molt singular

Un home que té bona punteria, que sap que els ésser humans poden ser llops, xais o gossos protectors i ell tria ser un llop pels enemics i un gos protector pels del seu bàndol.

Alice és un professora universitària de gran prestigi, casada i amb tres fills que comença a patir petites desorientacions, oblits que no semblen importants…, i quan va al metge li diagnostiquen la malaltia de l’Alzheimer tot i que és molt jove

Narra el viatge de quatre grups de nens i de nenes –Argentina, Marroc, Kènia, Índia- que han de caminar unes quantes hores per una geografia desbordant per arribar a l’escola

No hi ha ni bons ni dolents, aquesta no sembla ser la intenció del director. Més aviat el que pretén és mostrar-nos la brutalitat d’un enfrontament que va durar molts anys

A moltes escoles, quan arriba un mestre novell se li assigna un tutor, un mestre amb més experiència que el guiarà perquè entengui la cultura, la manera de fer d’aquella comunitat educativa.

La pel·lícula relata una part de la vida d’Alan Turing, un geni de les matemàtiques considerat el pare dels actuals ordinadors.

Quan surts del cine penses que no podia ser filmada de cap altra manera si volia transmetre un terror interior que no necessita de cap escena de guinyol per viure’l intensament

Jaume Cela parla sobre la cinquena pel·lícula de Xavier Dolan, canadenc de vint-i-cinc anys, un melodrama que retrata tres personatges.

Scott, se les veu amb el llibre de l’Èxode i amb Moisès, el seu personatge central, meitat home meitat llegenda