Autor: Jaume Funes

Molts d’aquests joves són el producte del “no puc més”. No han pogut els pares, no han pogut els mestres, no han pogut altres professionals. No han pogut en molts casos des que eren ben petits

Després de mesos d’aula, tot i les ganes de fugir de vacances, és obligatori avaluar, valorar, sospesar, decantar passats i intuir futurs, pensar com ha estat el curs i com hauríem de començar al setembre

Això de la “llengua vehicular” és una simplificació acadèmica tardana. Per què una escola de famílies castellanoparlants quasi en la seva totalitat, a cavall entre dos barris complicats, d’extraradi de dos municipis, esdevé una escola catalana?

Què podem fer per contrarestar el discurs interessat i empobrit de la pobresa que afecta els infants? Pactar algunes línies de reflexió i pràctiques que ens ajudin a mantenir la preocupació, l’opinió pública i la comprensió professional en un territori útil per als infants

El projecte Horitzó 2020 crec que és apassionant. A més, espero i desitjo que aconsegueixin implantar-lo, transformar veritablement les seves escoles, demostrar que es pot canviar radicalment l’escola

El dimarts parlarem de pares i mares que volen fer una escola diferent (Cal fer deures? Mares i pares que ajuden a aprendre). El dijous, de sexe (Educacions. 40 veus sobre educació i societat)

Les escoles de pobres cada vegada són més i més pobres. Les escoles de rics segueixen sent poques i per a uns pocs que no volen conèixer de l’altra cara de la lluna.

El retorn de la religió com a assignatura no és una simple modificació del currículum. En realitat suposa la imposició d’una escola en la qual s’ha d’aprendre de tot (tothom el mateix) menys a pensar

El nou decret de desplegament de la LOMCE obliga a tres grans debats que amaguen tres grans paranys

Necessitem universalitzar l’educació 0-3? Intentaré ordenar les principal idees d’un vell debat, així com els arguments que hi ha darrere la meva resposta.